Poble
Queralbs és una vila de muntanya de la Vall de Ribes, a la comarca del Ripollès, província de Girona, amb el seu nucli de pedra i parada del cremallera de la Vall de Núria, vall que dona nom a la principal atracció d'un municipi que viu avui sobretot del turisme i, en menor mesura, de la ramaderia ovina i bovina. La primera menció històrica del lloc apareix en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell de 836, d'on prové el seu lema de poble mil·lenari. L'església romànica, dedicada a Sant Jaume, es va aixecar a finals del segle X sobre una altra consagrada el 978 i conserva un nàrtex de sis arcades; a l'agregat de Fustanyà s'alça una altra església romànica del segle XII. Un terratrèmol el 2 de febrer de 1428 va afectar greument la població. Compta amb 202 habitants (INE 2025).
Natura
Vall d'alta muntanya a 2.000 metres d'altitud, accessible només amb el cremallera de Vall de Núria; considerada el bressol del muntanyisme català, amb santuari marià.
Natura
Amb 2.909 metres d'altitud, el Puigmal és el cim més alt de la comarca del Ripollès i la segona muntanya més elevada de la província de Girona, al cor del Pirineu gironí, a la frontera amb França. S'alça entre els termes de Queralbs i d'Err, a l'Alta Cerdanya francesa, i és el cim més alt de l'anomenada Gran Olla que envolta la vall de Núria. De forma ampla i arrodonida, la seva ascensió és senzilla si el temps no és advers; al cim hi ha una creu de ferro amb els símbols del santuari de Núria i una placa amb versos de Jacint Verdaguer, a més d'un vèrtex geodèsic. La ruta clàssica surt de Queralbs pel Camí dels Peregrins fins al santuari de Núria, al qual també es pot arribar amb el cremallera inaugurat el 1931.
Natura
El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser ocupa unes 14.750 hectàrees al Pirineu de Girona, a la comarca del Ripollès, al costat de la frontera amb França. Va ser declarat parc natural el 2015 i inclou els municipis de Queralbs, Setcases, Molló, Vilallonga de Ter, Ribes de Freser, Pardines i Planoles. S'estén per les capçaleres dels rius Ter i Freser, al voltant dels enclavaments de muntanya de Núria i Ulldeter-Morens, envoltat de cims de més de 3.000 metres com el Puigmal, el Pic de Bastiments o el Balandrau. Dins els seus límits es troben l'estació d'esquí de Vallter 2000 i la Vall de Núria, a més d'un ecosistema alpí de gran riquesa faunística i florística.
Activitat
El Cremallera de Vall de Núria és la línia ferroviària de tren de cremallera que connecta Ribes de Freser amb Queralbs i el santuari de la Vall de Núria, al Ripollès. Juntament amb el cremallera de Montserrat, és una de les dues úniques línies d'aquest tipus que resten en servei a la península Ibèrica. Com que Queralbs és el punt més alt de la vall al qual es pot arribar per carretera, el tren de cremallera és, a banda del camí de muntanya, l'única via d'accés al santuari i a l'estació d'esquí, i s'ha convertit en un dels símbols característics de la vall i de la comarca. El trajecte té quatre estacions —Ribes-Enllaç, Ribes-Vila, Queralbs i Núria— i un baixador facultatiu, Rialb, entre Ribes de Freser i Queralbs.
Natura
Jaciment arqueològic en unes coves de 501 metres de longitud a 1.045 metres d'altitud, amb restes d'ocupació humana del Paleolític (fa uns 15.000 anys) i del Neolític (uns 5.000 anys). Situades al costat de la via del cremallera de Núria, les coves presenten fauna cavernícola i també són visitades per a la pràctica de l'espeleologia; al seu voltant van sorgir llegendes populars com la de les dones de l'aigua. Van ser investigades per l'Institut d'Estudis Catalans als anys trenta, i ja el 1970 l'arqueòleg Eudald Carbonell, juntament amb Ramon Busquets, va iniciar la recuperació sistemàtica dels materials entre les terres remogudes per excavacions anteriors.
Natura
La cova prehistòrica situada a més altitud de tot el Pirineu (2.235 metres), a l'entorn de la Vall de Núria, ocupada de manera repetida entre el Neolític i l'Edat del Bronze (5000-1000 aC).
Monument
Sant Jaume de Queralbs és l'església parroquial de Queralbs, a la Vall de Ribes, dedicada a Sant Jaume el Major. Situada a la part alta del poble, és un bon exponent del romànic: té una sola nau amb absis semicircular més estret que ella, i un fals creuer amb dues capelles laterals afegides després. La volta apuntada es deu a una reconstrucció després del terratrèmol del segle XV. Destaca el pòrtic de la porta d'accés, amb sis arcades sobre cinc columnes de capitells esculpits amb motius vegetals, animals i algun cap humà. Sobre la capella nord s'aixeca el campanar de torre, i una altra espadanya corona el creuer. L'església s'esmenta ja el 978, es va reedificar al segle XII, quan es va afegir el pòrtic, i va ser restaurada el 1967 per l'arquitecte Francesc Fajula.