Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a Campdevànol

Què veure i què fer a Campdevànol (Ripollès, Girona): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments

A quina distància del centre de Campdevànol és cada lloc

Pobles a prop de Campdevànol

Què veure a Ripoll 3,2 km · 13 llocs
Què veure a Gombrèn 6,9 km · 8 llocs
Què veure a Campelles 8,2 km · 2 llocs
Què veure a Ribes de Freser 8,9 km · 6 llocs
Què veure a Les Llosses 9,3 km · 16 llocs
Què veure a Sant Joan de les Abadesses 9,7 km · 9 llocs
Què veure a Ogassa 10 km · 2 llocs
Què veure a Pardines 10 km · 3 llocs

Espanya › Catalunya › Girona › Ripollès › Campdevànol

Què veure i què fer a Campdevànol

Campdevànol
Poble
Campdevànol, antigament anomenat Sant Cristòfol de Campdevànol, és un municipi del Ripollès al nord de Ripoll, a la dreta del riu Freser i del seu afluent el Merdàs, amb 3.241 habitants (2025) i 738 metres d'altitud. Va incorporar els antics municipis independents de Sant Quintí de Puigrodon, entre 1842 i 1857, i de Sant Llorenç el 1900, que incloïa al seu torn Armàncies i Sant Pere d'Aüira. El seu nom recordaria el campament que els vàndals van establir a prop del poble al segle IV. L'economia es va recolzar tradicionalment en la indústria metal·lúrgica i tèxtil. Conserva les ermites de Sant Martí i de Sant Pere d'Aüira, i celebra la seva festa major, coneguda com 'La Gala', el tercer diumenge de setembre, amb la tradicional Dansa de Campdevànol.
Sant Llorenç de Campdevànol
Monument
Parròquia independent ja el 1075 i pertanyent al monestir de Ripoll, registrada des de llavors al Bisbat de Vic i documentada als segles XI i XII com a Sant Llorenç de Campo Avandali o Vanalo, situada a l'esquerra del riu Merdàs, prop de la carretera de Gombrèn (Campdevànol). De l'església romànica original només es conserva el campanar, de dos pisos amb arcuacions cegues i lesenes; el temple va patir una greu destrucció al segle XVII i va ser reedificat el 1674, amb capelles, sagristia i coberta d'arc apuntat, suprimit l'absis. A la Guerra Civil va cremar part de la rectoria i el temple, amb la coberta i els murs oest i nord destruïts. El 1990 el Bisbat de Vic va cedir l'església a la família Capdevila, que va completar el campanar amb les seves arcuacions llombardes.
Mas dit el Castell
Monument
Masia de planta rectangular amb un pis i paller adossat, coberta a dues aigües, el nom de la qual remet a un castell del qual no s'ha documentat cap estructura; declarada bé cultural d'interès nacional. La teulada té el carener paral·lel a la façana principal, i la porta d'entrada queda precedida per una escalinata de pedra amb baranes metàl·liques; totes les obertures són adintellades. Al costat de la masia es conserva un conjunt de petites construccions auxiliars que van servir de galliner, garatge i traster.
Grats
Monument
Nom d'una antiga quadra o divisió territorial de Campdevànol, a la capçalera del torrent de Grats, afluent del Merdàs, on hi va haver un castell, probablement al cim de la muntanya de l'Eruga; una masia del municipi conserva encara el nom de Grats. El castell apareix documentat el 904, en un judici presidit pel comte Miró de Cerdanya-Besalú en què el procurador de l'abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses va reclamar terres que l'incloïen. Entre el 1050 i el 1068, Bernat, vescomte de Cerdanya, va jurar fidelitat al comte Ramon pels castells de Grats i de Ribes. Perduda la seva condició de castell, va passar a dependre com a quadra del castell de Blancafort, a la vall de Gombrèn; el 1370 el mas Figuera i Grats eren en mans del senyor de Solanllong, sota els barons de Mataplana.