Poble
Gombrèn és un municipi de muntanya del Ripollès, a la província de Girona, a la vall del Merdàs, amb el santuari de Montgrony al seu terme, amb 206 habitants. El nom prové de l'antropònim germànic Gomesind, i fins al 1984 la denominació oficial va ser Gombreny, per influència de l'antiga parròquia de Montgrony. El municipi conserva també el castell de Mataplana i la casa nadiua de Francisco Coll Guitart, a més de l'església de Sant Pere i un jardí botànic de plantes medicinals. La població, avui repartida entre el nucli de Gombrèn i petites entitats com Aranyonet o El Cortal, està vinculada a la llegenda del comte Arnau. Al seu terme s'obre també el Forat de Sant Ou, un avenc de 74 metres de profunditat explorat per primera vegada el 1910.
Monument
El Castell de Mataplana són les restes d'una fortificació dels segles XII i XIII situada a la Vall de l'Espluga, al terme de Gombrèn (Ripollès), bressol del trobador Guillem de Berguedà. Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni cultural a Catalunya), el jaciment s'excava arqueològicament des de 1986 i comprèn el castell i un barri o vilatge abandonat d'una desena de cases. El seu nucli és una gran torre rectangular de 16,5 per 4,35 metres, amb dues plantes i una porta dovellada, envoltada per una muralla d'1,40 metres de gruix que tancava un espai de 28 per 19 metres. Al costat de les ruïnes es conserva la capella de Sant Joan de Mataplana, d'una sola nau i absis semicircular, que va ser la capella del castell.
Monument
Les restes del castell de Montgrony es troben al nucli de població del mateix nom, dins el terme municipal de Gombrèn (Ripollès), i tenen gran importància per a la comarca per les seves nombroses referències al mite del comte Arnau. Al seu costat es conserven la capella de Santa Maria de Montgrony i l'església de Sant Pere de Montgrony, que donen nom al santuari del lloc. El topònim Montgrony prové del llatí mucronio ('mugró', o punta), tot i que la forma actual va quedar contaminada per la paraula mont, present en altres topònims similars, com Montserrat o Montseny.
Monument
Sant Pere de Montgrony és una església romànica situada al pla de Sant Pere, a la serra de Sant Pere, just damunt el penya-segat on s'aixeca la capella de Santa Maria de Montgrony, a 1.408 metres d'altitud, al terme de Gombrèn (Ripollès, Girona). Està documentada des de l'any 899, encara que l'edifici actual es va reconstruir cap al 1130. Té una nau àmplia amb absis central i dues absidioles en disposició de creu; la nau es cobreix amb volta de canó i l'absis i les absidioles amb volta de quart d'esfera. Els murs exteriors dels absis llueixen arcuacions i faixes de tipus llombard, i destaquen a més un pòrtic meridional d'arc apuntat i un campanar d'espadanya de dos ulls. Va ser restaurada entre 1880 i 1915, i de nou a principis dels anys 1960.
Monument
Sant Joan de Mataplana és una església romànica del terme de Gombrèn, situada de forma aïllada a la vall de l'Espluga, davant les ruïnes del castell de Mataplana, del qual era la capella. Data de 1175 i és un edifici d'una sola nau trapezoidal coberta amb volta de canó i absis semicircular amb volta de quart d'esfera, orientat a llevant; la porta, oberta a ponent amb arc de mig punt, té a sobre un petit campanar d'espadanya. Els murs són de carreus ben treballats a l'exterior, mentre que a l'interior, repicat, encara es conserven petits fragments de decoració mural al fresc. El temple ha estat restaurat en diverses ocasions, el 1618, 1859 i 1969.
Monument
El castell de Blancafort, també anomenat castell de les Dames, s'alça sobre una carena a poc més de mig quilòmetre al nord-oest de Gombrèn; formava part de les defenses de la vall de Gombrèn, el terme de la qual sembla que s'estenia per tota la vall. Documentat des de 1246, quan Jaume I el va vendre en franc alou als senyors de Mataplana juntament amb la vall de Gombrèn, va passar per matrimoni als comtes de Pallars i el 1376 va ser comprat pel monestir de Sant Joan de les Abadesses. Se'n coneix l'emplaçament però no conserva avui cap mur visible. Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1988 (BCIN 900-MH).
Monument
Casal fortificat del segle XIII, citat en documents de 1233, centre d'una antiga quadra que depenia dels cavallers de Solanllong; conserva restes de fortificació amb matacà i fins a tres pisos, i als seus peus té una capella tardoromànica dedicada primer a Sant Esteve i després a Santa Magdalena.
Fita
Blanca de Mataplana va fundar una pobla fortificada al peu del castell amb privilegis per atreure veïns; Ramon d'Urtx va ampliar les franquícies el 1296, tot i que el 1325 el lloc tot just reunia vint-i-cinc famílies.