Poble
Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, a la província de Girona, situada a la confluència dels rius Ter i Freser, al Prepirineu català, amb 10.665 habitants (INE 2025). Se la coneix com el bressol de Catalunya perquè aquí, segons la tradició, el comte Wifredo el Velloso va fundar Catalunya en fer construir el monestir de Santa Maria, un important centre cultural medieval on es van redactar nombrosos manuscrits, entre ells tres Bíblies avui conservades al Museu Vaticà. Va ser també un notable centre metal·lúrgic, dedicat a la forja, els claus, les armes i les foneries de sorra, que al segle XIX va virar cap a la indústria tèxtil aprofitant les aigües del Ter, i més tard es va convertir en un important nus ferroviari, del qual conserva patrimoni.
Monument
El monestir de Santa Maria de Ripoll és una abadia benedictina fundada cap a l'any 880 per Guifré el Pilós, potser sobre un temple visigòtic anterior; va ser panteó dels comtes de Barcelona i de Besalú i, a l'edat mitjana, un centre de cultura comparable a altres grans abadies europees com Saint-Denis o Montecassino. Al segle XII es va alçar la seva cèlebre portalada en forma d'arc de triomf, una de les obres majors de l'escultura romànica catalana, amb la Maiestas Domini, l'apostolat i escenes de l'Antic Testament. Incendis, saquejos i la profanació de tombes durant la Guerra Civil van deixar dempeus només la basílica i el claustre, avui reconstruïts. Va ser declarat monumento histórico-artístico (antiga categoria de protecció patrimonial espanyola, vigent fins al 1985) el 1931, i allà es van rodar escenes d'El Cid (1961).
Monument
La vila es va emmurallar amb còdols entre els segles XII i XIV, i les muralles es van mantenir dempeus fins a mitjan segle XIX. Se'n conserven diversos trams repartits per la població: un amb merlets al costat del riu Freser, entre els ponts del Raval i la carretera de Barcelona; un altre al carrer Verdaguer, sota la pista esportiva del casal parroquial; un tercer, amb una torre de planta circular, darrere la casa Budallés; i un quart llenç amb dues torres de planta quadrangular entre els carrers Trinitat i Pirineus. Al carrer Nord, sota la casa Lara, al raval de Sant Pere, hi ha a més un mur que podria formar part d'aquesta mateixa muralla. Declarades bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni cultural a Catalunya).
Activitat
La Fira de Sant Eudald se celebra a Ripoll (Ripollès, Girona) al mes de maig, coincidint amb les festes de Sant Eudald, durant les quals també surten al carrer els gegants de Ripoll. Està considerada una de les fires més antigues i conegudes de la comarca.
Monument
Parròquia consagrada el 880 i ampliada deu anys després pel bisbe Gotmar de Vic; l'edifici actual, de planta basilical amb tres absis, es va reconstruir al segle XI seguint formes llombardes. Va ser el temple dels fidels que vivien al costat del monestir de Santa Maria, reaprofitant parts d'un edifici prerromànic anterior. Al segle XIV se li van afegir torres i murs lligats a les defenses del monestir, i a finals del XVII, la capella de la Congregació, beneïda el 1704. Saquejat durant la invasió francesa, va ser reparat el 1860; el 1893 la parròquia es va traslladar a l'església del monestir i Sant Pere va quedar com a temple secundari, profanat el 1936 i sense culte des de llavors. Avui acull el Centre d'Interpretació del monestir, obert el 2013.
Monument
Antic santuari marià al cim del Catllar, a 1.118 metres sobre Ripoll, consagrat l'1 de gener de 1040 per l'abat Oliba en un lloc cedit pel comte de Cerdanya sota les ruïnes d'un castell anterior; va perdre la seva funció parroquial en despoblar-se la zona i va quedar abandonat després de l'exclaustració del monestir de Ripoll el 1835.
Monument
Antic castell situat al nucli de Llaés, al municipi de Ripoll, dalt d'un turó rocós d'un centenar de metres amb vistes al Pirineu i al massís de Montserrat; en el seu emplaçament s'hi alça avui l'església de Sant Bartomeu, amb el cementiri i l'antic pati d'armes entre ambdues construccions. Es documenta com a 'Castri de Laesse' ja el 919, en la compra d'unes terres per l'abadessa Emma, i el 1004 o 1005 el comte Bernat de Besalú i la seva esposa Toda van vendre al monestir la meitat d'un alou on es trobava. El 1342 l'abat Ramon de Bianya va comprar-ne la jurisdicció a Pere el Cerimoniós, després de la protesta de l'abat de Camprodon. Del recinte es conserven el portal d'entrada, amb un arc de dotze dovelles, trams de mur i una cisterna excavada a la roca.
Monument
La masia Castellpalom, al terme de Ripoll, és un edifici declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). Es tracta d'una masia de planta rectangular amb planta baixa, un pis i golfes, i teulada a una vessant; a la façana nord té un porxo recolzat sobre pilars quadrats, i a l'oest un petit cos adossat d'una sola planta. Les obertures són allindades, llevat de dues finestres d'arc rebaixat a les golfes de la façana sud; a l'est hi ha una cabana amb teulada a dues vessants. Les primeres notícies d'aquest castell, anomenat 'castel Palumbi', daten del 955, quan pertanyia al comtat d'Osona abans de vincular-se al de Besalú; des del segle XIV ja es documenta com a masia del terme de Llaés. Avui és una casa rural a 1.000 metres d'altitud.
Fita
El comte Guifré el Pilós va repoblar la vall de Ripoll i va aixecar el cenobi de Santa Maria, consagrat el 888; el monestir es va convertir en panteó dels comtes de Barcelona i en el gran focus cultural de la Catalunya naixent.
Fita
L'abat Oliba va consagrar el 1032 la basílica ampliada a cinc naus i set absis i va impulsar l'escriptori que va copiar i traduir obres àrabs i clàssiques; la biblioteca de Ripoll va ser una de les majors de l'Europa del segle XI.
Fita
Les tropes carlines van assaltar i cremar el 27 de maig de 1839 bona part de la vila en la primera guerra carlina; la població va caure d'uns tres mil dos-cents habitants a prop de mil i la indústria del ferro no es va recuperar mai.
Fita
El bisbe de Vic Josep Morgades va impulsar la reconstrucció de la basílica arruïnada després de la desamortització, amb obres dirigides per Elies Rogent; el temple restaurat es va consagrar de nou el 1893.
Activitat
El mercat de la capital comarcal, documentat des de l'edat mitjana, reuneix cada setmana a les places del centre pagesos i ramaders de les valls amb formatges, embotits, mel, bolets i hortalissa de muntanya.