Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a Molló

Què veure i què fer a Molló (Ripollès, Girona): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Natura · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Molló és cada lloc

Santa Cecília de Molló 350 m
Costabona 9,1 km

Pobles a prop de Molló

Què veure a Camprodon 5,4 km · 21 llocs
Què veure a Llanars 5,8 km · 2 llocs
Què veure a Vilallonga de Ter 8 km · 6 llocs
Què veure a Setcases 9 km · 5 llocs
Què veure a Sant Pau de Segúries 10 km · 1 lloc
Què veure a La Vall de Bianya 12 km · 17 llocs
Què veure a Ogassa 14 km · 2 llocs
Què veure a Sant Joan de les Abadesses 16 km · 9 llocs

Espanya › Catalunya › Girona › Ripollès › Molló

Què veure i què fer a Molló

Molló
Poble
Molló és un municipi d'alta muntanya de la comarca del Ripollès, a la província de Girona, situat a l'extrem nord de la Vall de Camprodon, a la frontera amb França i amb la comarca de la Garrotxa. S'alça a 1.181 metres d'altitud i compta amb 351 habitants, repartits en nou entitats de població, entre elles Espinavell. El nucli està documentat des de l'any 936, data de la consagració de la seva església romànica de Santa Cecília, i el seu nom -del llatí Mollione- al·ludeix a l'abundància de pedres en forma de fita, i no, com se sol creure, a la seva condició fronterera, posterior al Tractat dels Pirineus de 1659. El poble, de traçat radial al voltant de la Plaça Major, disposa també de l'estació d'esquí de Molló Park.
Santa Cecília de Molló
Monument
Santa Cecília de Molló és l'església parroquial del nucli de Molló, a la Vall de Camprodon, construïda entre els segles XI i XII, notable mostra del romànic pirinenc. Per la seva nau i la seva posició a la vall del riu Ritort, és una fita reconeixible en el paisatge. Té una sola nau amb volta apuntada i absis semicircular més estret que ella, amb una finestra ornada per dues arquivoltes sobre columnetes de capitells amb motius vegetals i figures antropomorfes. La portalada, al mur sud, s'obre després de sis graons i conserva un antic forrellat amb forma de serp, sota un fris esculpit amb els set pecats capitals. Destaca la torre campanar del mur nord, la base de la qual és del segle XI i els quatre pisos superiors del XII. La parròquia està documentada des de 936.
Costabona
Natura
El Costabona és un massís granític de 2.465 metres que corona la línia de carenes pirinenques entre la vall del Ter, al Ripollès, i la del Tec, al Vallespir francès, i constitueix el darrer gran cim d'aquesta carena cap a llevant. En el seu vessant meridional neixen els torrents de Vall-llobre i el Ritort, afluents del Ter, mentre que el septentrional domina l'Alt Vallespir i els Banys de la Presta. Prop del cim, a uns 2.300 metres, es troben les mines de Costabona, de scheelita, i a la capçalera del Vall-llobre el refugi que en porta el nom. Des del cim, assenyalat per una fita geodèsica i diverses creus, es domina un ampli panorama que abasta el golf de Roses, el Canigó i els pics del circ d'Ulldeter; és un dels cims més freqüentats pels excursionistes de la zona i integra la llista dels 100 cims de la FEEC.
Els formatges artesans de muntanya
Gastronomia
Les formatgeries de les valls altes elaboren amb llet de vaca, ovella i cabra dels ramats que pasturen als prats de muntanya; hi conviuen tupins curats, formatges de pasta tova i recuits de tradició pastoral.