Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Vilallonga de Ter

Què veure i què fer a Vilallonga de Ter (Ripollès, Girona): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Natura · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Vilallonga de Ter és cada lloc

Pobles a prop de Vilallonga de Ter

Què veure a Llanars 2,9 km · 2 llocs
Què veure a Camprodon 4,9 km · 21 llocs
Què veure a Setcases 4,9 km · 5 llocs
Què veure a Ogassa 7,8 km · 2 llocs
Què veure a Molló 8 km · 4 llocs
Què veure a Pardines 8,3 km · 3 llocs
Què veure a Sant Pau de Segúries 8,8 km · 1 lloc
Què veure a Sant Joan de les Abadesses 11 km · 9 llocs

Espanya › Catalunya › Girona › Ripollès › Vilallonga de Ter

Què veure i què fer a Vilallonga de Ter

Vilallonga de Ter
Poble
Vilallonga de Ter és un municipi del Ripollès, a la Vall de Camprodon, entre Setcases i Camprodon, travessat pel riu Ter, a les ribes del qual s'arrengleren les cases que van donar nom al poble; inclou els nuclis de la Roca de Pelancà, Tregurà de Dalt, Tregurà de Baix i Abella. Es va dir simplement Vilallonga fins a la reforma de 1916, i avui compta amb 395 habitants a 1.067 metres d'altitud. Conegut des de 1011 i la seva església de Sant Martí des de 1183, el domini senyorial va pertànyer a la família Descatllar, senyors del castell del Catllar, sobre un penyal a la vora del Ter. Al seu terme funciona una de les primeres centrals hidroelèctriques modernistes de Catalunya, construïda entre 1903 i 1909, i conserva també les esglésies romàniques de Santa Llúcia d'Abella i de Sant Julià de Tregurà.
Sant Martí de Vilallonga
Monument
Sant Martí de Vilallonga és l'església parroquial de Vilallonga de Ter, a la vall de Camprodon, entre Setcasas i Camprodon. Està documentada des de 1183, quan Arnau Descatllar va cedir al bisbe de Girona els seus drets sobre ella, encara que el lloc ja s'esmenta el 1017 entre els béns que el papa Benet VIII va confirmar al monestir de Camprodon. De la seva fàbrica basilical original de tres naus, tipologia poc habitual al Ripollès, només resten l'absis major, una absidiola i part dels murs nord i sud, ja que l'ampliació de 1784 la va reduir a una sola nau amb capelles laterals. L'absis, de carreus ben tallats, llueix per fora un fris d'arcuacions sobre mènsules i un remat en dents de serra sota el ràfec.
Castell de la Roca de Pelancà
Monument
El castell de la Roca de Pelancà, a 1040 m on el torrent Abella s'uneix al Ter, documentat des de 1060 i actiu fins al segle XV, va ser una modesta fortificació-talaia avui reduïda a unes filades de carreus entre les cases del nucli, que es van construir ancorades a la mateixa roca; al seu costat s'alça la petita església romànica de la Mare de Déu de la Pietat. Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN 1774-MH).
La Sala de Vilallonga de Ter
Monument
Fortalesa medieval de planta gairebé quadrada, amb 17,30 metres de longitud exterior per costat, en un prat vora el riu Ter, a Vilallonga de Ter. Va substituir com a centre del terme el desaparegut castell del Catllar, del qual depenia, i va ser residència dels Descatllar, senyors del lloc; les primeres notícies són de 1261, quan Galceran Descatllar la va cedir, juntament amb el castell del Catllar, al seu fill Ramon. El 1362 el rei Pere el Cerimoniós va autoritzar Ponç Descatllar a fortificar-la com a refugi dels homes del terme en temps de guerra. Els terratrèmols de 1427 i 1428 la van malmetre i va ser reconstruïda amb autorització de la reina Maria; el 1488 els Descatllar van traslladar la seva residència a Ripoll. Conserva un pati central i dues etapes constructives diferenciades en el gruix dels seus murs.
Serra de Mentet
Natura
Serra fronterera del Pirineu gironí, al terme de Vilallonga de Ter.
El xai de l'ovella ripollesa
Gastronomia
Xai de la raça ovina autòctona que porta el nom de la comarca, criat en règim extensiu amb transhumància cap a les pastures d'alta muntanya; dona una carn magra i saborosa que es rosteix a la brasa.