Poble
Camprodon és la vila capçalera de la seva vall, a la comarca del Ripollès, situada a la confluència dels rius Ter i Ritort; amb l'annexió de Freixenet, Rocabruna i Beget és un dels municipis més extensos de la comarca, amb 2.570 habitants (INE 2025). El seu nucli antic, travessat pel Pont Nou, té origen en el monestir de Sant Pere i el mercat concedit per Ramón Berenguer III el 1118; va assolir rang de vila reial cap al 1252. Va patir repetits setges i incendis a mans franceses, per Lluís XI el 1470 i a les guerres dels segles XVII i XVIII. Des de finals del XIX va ser lloc d'estiueig de la burgesia catalana, que va aixecar grans cases al passeig de Maristany; el 1916 es va inaugurar l'Hotel Camprodon, freqüentat per Joan Maragall. Conserva també la seva tradició d'embotits.
Monument
Beget és un nucli medieval aïllat en una vall del Ripollès, del municipi de Camprodon juntament amb Freixenet i Rocabruna, i està considerat un dels pobles amb més encant de Catalunya. El seu principal monument és l'església de Sant Cristòfol, temple romànic d'una sola nau amb absis semicircular i volta de canó apuntada, la porta d'accés de la qual, amb cinc arquivoltes sobre columnes, s'obre a migdia. Al seu costat s'alça una torre campanar de quatre pisos, de romànic llombard, el cos inferior del qual podria correspondre a un temple anterior del segle X, mentre els dos superiors, amb finestres geminades, són del segle XII. L'interior, amb pintures de Joaquim Vayreda de 1890 que imiten el romànic, es conserva gairebé intacte, ja que la Guerra Civil no el va afectar.
Monument
L'església de Sant Cristòfol de Beget, al poble de Beget (Camprodon, Ripollès), és un temple romànic català, Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni cultural a Catalunya), que conserva la cèlebre Majestat de Beget, talla en fusta del segle XII que representa Crist a la creu, considerada una de les obres cabdals de l'escultura romànica catalana. L'edifici, d'una nau amb absis semicircular i volta de canó apuntada, s'obre per una portalada de cinc arquivoltes sobre columnes amb capitells esculpits. Adossada al sud, la torre campanar, llombarda i de quatre pisos, té la planta baixa d'un temple anterior, possiblement del segle X, mentre els cossos superiors, del segle XII, mostren finestres geminades. L'interior conserva a més una pica baptismal romànica de 120 centímetres de diàmetre.
Monument
El Pont Nou de Camprodon és un pont medieval d'un sol arc, de pedra, amb doble pendent en llom d'ase, que s'uneix a una torre de defensa on s'obre l'antic portal de Cerdanya; al costat de la torre, una volta d'arc rebaixat dona pas al carrer de Sant Roc. Es va construir amb tota probabilitat entre 1196 i 1226, i es va refer en part al segle XIV, per donar pas al camí de ferradura que conduïa a la Cerdanya. Creua el Ter just després de la seva confluència amb el Ritort, separant la Vila de Dalt, centrada en el monestir, de la Vila de Baix. Restaurat el 1930, probablement per Jeroni Martorell, la seva silueta constitueix un dels símbols de la vila, i està declarat bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni cultural a Catalunya).
Monument
Antic monestir benedictí situat a la vila de Camprodon, al Ripollès, fundat cap a l'any 950 per Guifré II de Besalú; d'ell només es conserva l'església romànica, consagrada el 1169 sobre un temple anterior de l'any 904. El monestir es va unir el 1078 a l'abadia de Moissac, filial de Cluny, de la qual no es va separar fins al 1461, quan ja havia iniciat la seva decadència; va quedar abandonat després de l'exclaustració de 1835. L'església, de mitjan segle XII, té planta de creu llatina amb cinc absis quadrats i una cúpula sobre el creuer que serveix de base al campanar de dos pisos; el seu claustre, arruïnat pels terratrèmols de 1428, mai no es va reconstruir. El conjunt va ser restaurat definitivament entre 1928 i 1932 per l'arquitecte Jeroni Martorell.
Monument
Castell anomenat originalment de Sant Nicolau, construït des de 1196 per autorització de Pere I a l'abat de Sant Pere de Camprodon; va ser volat el 1698 i avui només en queden fragments dels seus murs de còdols del Ter, restaurats en campanyes de la Diputació de Girona des de 2017.
Activitat
Festa major de Camprodon, amb actes populars a la vila de la Vall de Camprodon.
Monument
Església situada al despoblat de Bestracà, terme de Camprodon, al vessant sud del puig del mateix nom, amb vistes cap a l'Empordà; s'hi arriba per una pista al costat de la masia del Pairer. Documentada des de 977, va ser parròquia fins al 1608, quan va passar a dependre de Sant Miquel de Pera. És una construcció romànica del segle XII, d'una nau amb volta apuntada i absis semicircular amb un fris de mènsules tallades amb caps humans i animals fantàstics. La porta, d'arc de mig punt amb timpà amb una creu en relleu, conserva bona part de la ferramenta original, amb un pestell en forma de cap de drac. Al Museu Diocesà de Girona es conserven els reliquiaris trobats a l'altar major durant la restauració de 1964.
Monument
Església parroquial romànica del poble de Rocabruna, antic terme de Beget, avui dins de Camprodon, al vessant sud de la muntanya de Montfalgars. Es menciona per primera vegada el 1097, en una donació d'Arnau de Petrio al monestir de Sant Pere de Camprodon; va ser restaurada entre 1469 i 1477 per Pere Des Bach, senyor de Rocabruna, i de nou el 1929. És un temple del segle XII, d'una nau amb volta apuntada i absis semicircular amb carreus ben escairats, amb cornisa i fris en dents de serra. La porta d'accés, al sud, conserva la ferramenta romànica original, amb un pany en forma de cap de drac. El campanar original era d'espadanya; sobre seu es va aixecar l'actual, amb teulada a quatre vessants. A pocs metres hi ha el comunidor o reliquiari.
Monument
Capella romànica dels segles XI-XII a la serra de Cavallera, al terme de Camprodon (Ripollès), amb construccions més modernes adossades: rectoria, sagristia i dependències del cementiri. La parròquia ja es menciona l'any 839 i va pertànyer a la Seu d'Urgell fins al segle XVIII, quan va passar al bisbat de Vic. De planta rectangular i nau única, amb absis quadrat i volta de canó apuntada, té l'arc triomfal sobre pilastres esglaonades que redueixen l'amplada del presbiteri. Els paraments, de carreuada acurada, són visibles gràcies a una restauració que va retornar al temple el seu aspecte primitiu; al segle XVIII s'hi van afegir un campanar i dues capelles laterals, però el campanar es va enderrocar fa poc en amenaçar ruïna. Coberta de teula àrab. Bé Cultural d'Interès Local.
Monument
Església romànica del segle XII situada dalt d'un petit turó que presideix la vall de Salarça, al veïnat del mateix nom, dins l'antic terme de Beget i avui del municipi de Camprodon, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Garrotxa. De planta petita, amb volta de canó apuntada i absis semicircular a llevant, conserva la seva porta primitiva, avui cegada, al mur sud; l'accés actual es fa per ponent, on entre els segles XVI i XVII es va afegir un porxo que sosté l'espadanya de dos ulls, amb campanes de 1733 i 1761. Va ser consagrada el 1168 per Ponç de Monells, bisbe de Tortosa i abat de Sant Joan de les Abadesses. El dissabte després de l'Ascensió se celebra l'Aplec de Salarça, amb paralitúrgia, benedicció de cavalls, sardanes i arrossada popular.
Monument
L'església de Santa Maria de Bolòs, del segle XI i consagrada el 13 d'octubre de 1050, s'alça sobre un petit terraplè assolellat vora la riera de Bolòs, al veïnat del mateix nom, de l'antic municipi de Freixenet agregat a Camprodon el 1965; administrativament pertany al Ripollès, tot i que geogràficament forma part de l'Alta Garrotxa. Té absis semicircular, nau de volta apuntada i un campanar de torre rematat en piràmide a l'angle nord-oest. El topònim Bolosso ja es documenta el 1017, i notícies posteriors de 1159, 1195 i 1213 tornen a citar l'església. Conserva pintures murals i un petit retaule de guix; en despoblar-se el veïnat des de 1950, el temple s'ha anat degradant. Està protegida com a bé cultural d'interès local.
Monument
El castell de Creixenturri s'alçava a l'entitat de Bolòs, dins el terme de Camprodon. Tot i que algunes fonts situen el seu origen al segle VIII, la seva reconstrucció només queda documentada el 1245, quan Jaume I el va concedir en franc alou a Albert de Sant-romà. El 1360 Pere IV el va vendre al matrimoni Cruïlles, que el 1381 el va cedir a l'abat de Sant Joan de les Abadesses; al segle XIV s'havia ampliat amb una capella dedicada a la Mare de Déu de Creixenturri. Els terratrèmols de 1427-1428 van iniciar la seva ruïna, i el 1554 el virrei marquès de Tarifa va ordenar destruir-lo, convertit ja en refugi de bandolers durant les lluites entre nyerros i cadells. Avui només en queden els fonaments, coberts pel bosc. Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1988 (BCIN 607-MH).
Monument
La Torre Cavallera s'alça en un punt estratègic de la serra del mateix nom, a 1.136 metres d'altitud, des d'on es domina tota la vall del Ter fins a Sant Pau de Segúries; la seva funció era gairebé amb tota seguretat defensar l'entrada sud de Camprodon, servint de talaia i torre de senyals. La fortalesa de Cavallera està documentada ja al segle X, tot i que la torre conservada és posterior. Malgrat el pas del temps, es manté força sencera gràcies al gruix dels seus murs, que superen el metre d'espessor: de planta quadrada, amb uns 6 metres de costat, conserva avui uns 12 metres d'alçada tot i que la part superior està arruïnada. La porta d'accés, al mur de llevant, se situa a uns 4 metres d'alçada i s'hi arribava mitjançant una escala llevadissa; encara és visible la volta de canó que formava el sostre original.
Monument
El castell de Rocabruna, a 995 m sobre el Tossal del Castell, documentat des del segle X i com a fortalesa el 1087, tenia doble muralla, una gran sala amb obra en espiga i capella dedicada a Sant Llorenç; reduït a runes a principis del segle XX, va ser objecte d'excavació i restauració entre 2006 i 2013. Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN 609-MH).
Monument
Castell situat a 1.044 metres sobre la carena de la seva muntanya, a Camprodon, la baronia del qual centrava una jurisdicció feudal documentada des de l'any 977. Cap al 1000 apareix Bernat de Bestracà, un dels primers castlans coneguts, que el 1010 va participar en una expedició de catalans a Còrdova al costat del comte Bernat Tallaferro. Des del segle XII es pot establir la llista de senyors de Bestracà fins que el 1365 el rei Pere el Cerimoniós va donar la baronia a Pere Blau, la família del qual la va acabar venent als Barutell, senyors d'Oix; més tard va passar als Dusai, marquesos de Monistrol, i als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell. Es va abandonar possiblement després de la revolta pagesa de 1462. Avui conserva una cisterna, murs de l'edifici central, un mur defensiu sud de 43 metres i restes d'una possible talaia; és Bé Cultural d'Interès Nacional.
Monument
El Castellot és una antiga fortalesa, avui convertida en masia, situada al cim d'un turó sobre el Cordonet, al terme de Camprodon, i està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. De la construcció original es conserven diversos trams de mur amb tres portes rematades en arcs de pedra, i al primer pis s'hi accedia mitjançant una escala de pedra. Els murs, de 90 centímetres de gruix, conserven espitlleres.
Fita
Ramon Berenguer III va autoritzar celebrar mercat vora el monestir de Sant Pere, origen de la vila; el 1252 Camprodon va passar a ser vila reial i cap de vegueria, amb jurisdicció sobre les valls de l'alt Ter.
Fita
L'epicentre del major sisme conegut de Catalunya, conegut com el Terratrèmol de la Candelera per coincidir amb aquesta festivitat, va estar al costat de la vila el 2 de febrer de 1428, que va perdre prop de dos-cents veïns; el tremolor va enderrocar campanars i voltes des del Ripollès fins a Barcelona i també va sacsejar amb força el Rosselló, arruïnant pobles sencers del Pirineu. Va formar part d'una sèrie de tremolors que des de febrer de 1427 sacsejaven la zona, amb sismes al març, abril, maig i desembre d'aquell any que ja havien debilitat construccions com el monestir d'Amer, cosa que explicaria la magnitud de la destrucció de 1428.
Gastronomia
Galetes fines de mantega elaborades a la vila des de principis del segle XX, quan la moda de l'estiueig burgès va crear la seva clientela; el 1929 es va aixecar la fàbrica que les va convertir en el record dolç de la vall.
Gastronomia
Embotit curat de carn de porc picada gruixuda i assaonada només amb sal i pebre, assecat a l'aire fred i sec de l'alt Ter; juntament amb el fuet i el bull, és la base de la xarcuteria de la vall.