Poble
Les Llosses és un municipi de muntanya de la comarca del Ripollès, situat al sud-oest de Ripoll, entre la riera de Merlès i el riu Ter. Amb 197 habitants i 114 km², és el de major extensió de la comarca, i agrupa antics municipis com Palmerola, incorporat el 1991, i Viladonja, el 1974, a més d'altres com Sant Martí de Vinyoles o Santa Maria de Matamala. L'escut local, amb culleres -llosses en català- com a armes parlants, recorda que des del segle XI el poble va ser centre de la baronia de la Guàrdia de Ripoll, adquirida pel monestir de Ripoll el 1363, representat al bàcul de l'escut. El poblament és dispers; l'únic nucli agrupat és la colònia de la Farga de Bebié, compartida amb Montesquiu. Viu de la ramaderia i, cada cop més, del turisme rural.
Monument
El castell de Palmerola, casa fortificada ja citada el 1227 i molt transformada entre els segles XIII i XV, va ser restaurat el 1973 en estil neomedieval amb una gran torre emmerletada que avui defineix la seva imatge. Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN 376-MH; la màxima figura de protecció del patrimoni cultural a Catalunya). S'alça a 1.095 metres d'altitud, al cim d'un petit turó a prop de la carretera entre Borredà i Les Llosses, i va pertànyer successivament als llinatges de la Portella i de Pinós. El 1437 es va reedificar gairebé per complet, després d'haver quedat tan enrunat que només l'habitaven les ovelles, i el 1767 Carles III va concedir als seus propietaris el títol de marquès de Palmerola.
Monument
L'església de Santa Maria de Matamala, al nucli d'aquest nom, al terme de Les Llosses (Ripollès), és d'origen romànic: es documenta ja des de l'any 888, tot i que va ser reedificada al segle XII. A partir del segle XVII es va ampliar completament, allargant la nau amb un presbiteri que va substituir l'antic absis, i afegint dues capelles laterals -una datada el 1735-, unes golfes i un nou campanar de torre, massís, amb una gran finestra a cada cara del pis superior. A la segona capella del costat sud es conserva una imatge del segle XVIII de la Mare de Déu del Roser, anomenada de Moreta.
Monument
Església romànica dels segles XI-XII adossada al mas la Riba, de nau única amb volta lleugerament apuntada, absis orientat a llevant, portalada al migdia i petit campanar a l'angle sud-oest. Al segle IX el comte Bernat de Cerdanya va donar l'església al monestir de Ripoll, donació confirmada el 1080; l'edifici actual és del segle XII. Conserva cinc finestrals, quatre amb vidrieres que representen les quatre estacions amb els seus noms en llatí, i sobre l'absis un crismó pintat envoltat d'una corona floral. Va ser restaurada íntegrament pel seu propietari, Moisès Torrents, cap als anys seixanta del segle XX, que va aconseguir desacralitzar-la per via judicial; el retaule barroc que tenia es va vendre després i ja no es conserva al temple.
Monument
Sant Esteve de Vallespirans és un indret del municipi de Les Llosses que a mitjan segle XIX tenia uns 120 habitants i el 2023 en tenia 53, tots ells en població disseminada. La seva església, sota l'advocació de sant Esteve, és d'origen romànic del segle XII, tot i que va quedar profundament transformada al segle XVIII, quan l'absis va ser substituït per un presbiteri rectangular i es va obrir una nova porta datada el 1759; conserva un campanar baix i massís i està envoltada pel recinte del cementiri.
Monument
Antiga parròquia situada a 989 metres d'altitud, al fons de la vall d'Estiula i a l'esquerra del torrent, a l'emplaçament de la vila rural d'Estívola que Guifré el Pilós va donar al monestir de Ripoll abans de l'any 890. El primitiu edifici del segle XI es va transformar completament el 1731, quan es va allargar i elevar la nau i s'hi van afegir un campanar i dues capelles laterals. Va estar dedicada primer a Sant Pere, des del segle XIII va compartir advocació amb Sant Feliu i des del XVIII només amb aquest darrer. Al costat de l'església es conserva l'antiga rectoria, avui reformada com a casa de trobades de la parròquia de Campdevànol. Un document de l'arxiu de La Pobla de Lillet cita Ramon Pinosa com a rector de la parròquia el 1354.
Monument
Sant Julià de Cosp és una església romànica enfilada en un cingle de la serra del Catllaràs, al sector de Palmerola, dins el municipi de Les Llosses. És de nau única separada de l'absis semicircular per dos arcs triomfals, amb volta de canó apuntada, espadanya de dos ulls a ponent, finestres de doble esqueixada i un portal de dos arcs en degradació obert al migdia. El lloc consta documentat des de l'any 905, tot i que el temple no apareix citat fins al 1140, quan ja era parròquia de la qual depenien tres masos molt aïllats per l'escarpament del terreny. Avui, sense culte, serveix de cort per als ramats transhumants que a l'estiu pasturen als prats de l'entorn.
Monument
Petita parroquial del sector de Palmerola, de nau rectangular orientada a llevant amb sagristia adossada, porta al migdia i campanar d'espadanya a l'angle nord-oest. L'església ja es menciona l'any 839, quan era la parroquial del terme del castell de Palmerola, tot i que el dret de patronat no va quedar fixat fins al 1014; al segle XIV la despoblació de la zona va reduir la parròquia a les masies de l'entorn: Moreta, la Vinyassa, el Molí de Moreta i les Gases. Els murs arrebossats deixen veure encara les pedres dels llindars de la porta, que s'obre a la façana sud i podria correspondre a la construcció original. Actualment roman tancada i en estat de degradació.
Monument
Aquesta església de nau única, mencionada ja el 905 com a sufragània de Sant Jaume de Frontanyà, s'alça enmig d'un prat, sobre una petita elevació. El seu absis va ser substituït al segle XVII per l'actual presbiteri rectangular, aprofitant la repoblació i prosperitat de la comarca; en aquesta mateixa reforma es va traslladar la porta des de la seva ubicació original, a la façana sud, fins a la façana de ponent, on es troba avui, i al costat sud degué existir la rectoria, avui desapareguda. Abandonada després de la despoblació del segle XIX, conserva l'espadanya, però té la volta i el mur sud arruïnats. L'indret de Corrubí és conegut des d'antic també amb els noms de Quero Rubio i Querrubí.
Monument
Sant Martí de Vinyoles de Portavella és una església amb elements romànics i barrocs situada al sud-est del santuari de Santa Margarida, al municipi de Les Llosses, al Ripollès, a 1.020 metres d'altitud i a prop de l'antiga casa senyorial de Portavella. Està documentada des de l'any 925, tot i que la construcció actual, amb afegits posteriors, és del segle XII; d'aquesta època es conserven un petit portal adovellat, dos arcs en degradació i la nau amb la seva volta romànica. El 1703 s'hi van afegir dues capelles laterals, i poc després es va erigir un campanar sobre l'antic absis, a més d'una sagristia i noves capelles, amb un interior cobert de motllures de guix. Avui l'església està abandonada i sense culte.
Monument
L'església de Sant Vicenç de Palmerola s'alça, gairebé aïllada, sobre un petit turó vora les ruïnes de l'antic castell senyorial de Palmerola, al terme de Les Llosses; l'actual església parroquial del lloc va quedar, en canvi, més avall a la vall. El temple, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i la seva filial de Sant Julià de Palmerola són, segons l'historiador Monsalvatge, les dues úniques esglésies de la província de Girona que van pertànyer a la diòcesi de Solsona. El 1398 el rei Martí l'Humà va incorporar la parròquia de Sant Vicenç de Palmerola a la Corona, i al segle XVI el llinatge dels Palmerola, senyors del castell veí, continuava exercint el patronatge de l'església.
Monument
Església de Les Llosses (Ripollès), situada a l'extrem sud del terme municipal, a 1.012 metres d'altitud. El temple actual es va aixecar al segle XVIII sobre la base d'una primitiva església romànica, de la qual conserva la disposició de la nau, ampliada amb una sagristia i capelles laterals; té un petit campanar de torre amb coberta piramidal al costat sud, al qual el 1802 s'hi va afegir un vestíbul d'entrada. Al seu costat es troba el recinte del cementiri. Està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Monument
L'església de Santa Maria de les Llosses, d'origen romànic del segle XII, s'alça enmig de la vall de Les Llosses, al Ripollès, dalt d'un petit turó, fent de parròquia d'un grup de cases disseminades. És un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada i tancada a llevant per un absis semicircular amb tres finestres de doble esqueixada, decorat a l'exterior amb arcuacions llombardes; a l'interior, els murs es van modificar per obrir tres capelles en el gruix del parament. La sagristia, adossada al nord, i la rectoria, a ponent, són d'època posterior. S'hi accedeix per una portalada d'arc de mig punt al mur sud, on s'alça el campanar de torre, amb finestres geminades i coberta a quatre aigües.
Monument
Castell, també anomenat la Guàrdia de Ripoll, situat sota l'ermita de Santa Margarida de Vinyoles, al municipi de Les Llosses. Va ser un antic castell termenat, documentat des de l'any 1017, la jurisdicció del qual comprenia els actuals termes d'Alpens, al Lluçanès, i de Les Llosses, al Ripollès; formava part del comtat de Besalú i va pertànyer a la família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des de 1061. El 1270 era senyor del castell Galceran de Pinós, els descendents del qual van prendre el cognom Guàrdia i van obtenir el vescomtat de Canet i la baronia de la Guàrdia. És Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1988 (BCIN 1837-MH).
Monument
La Roca de Baborers és una formació rocosa al terme de Les Llosses, al Ripollès, on s'alcen les restes del castell de Baborers, documentat des de 1242. Sobre el penyal conegut com el Roquer, a 945 metres d'altitud, es conserven una torre i trams de muralla, avui coberts en part per vegetació. La fortalesa va pertànyer als Pinós i va passar el 1277 a Ponç de la Guàrdia; el 1356 Bernat III de Cabrera la va lliurar al rei. Un testament de 1324 cita la capella de Sant Salvador de Babotes, lligada al castell. El conjunt està declarat bé d'interès cultural des de 1988.
Monument
Casal fortificat del veïnat de Sant Martí de Vinyoles, al municipi de Les Llosses, amb origen al segle XIV, tot i que la torre defensiva que el distingeix ja es menciona, al segle XII, en un document de 1140. És un edifici rectangular de planta baixa i dos pisos adossat a la torre, de planta rectangular i cinc plantes amb modificacions posteriors; al primer pis s'obre una gran sala des d'on arrenquen les portes de les cambres principals, i als baixos, dins les quadres, s'amaga un amagatall al qual s'accedia per una trapa oculta sota la palla. El nom de Portavella podria deure's al fet que l'antiga porta d'accés a la torre va quedar inutilitzada en adossar-s'hi el casal, i avui roman tapiada al vestíbul. Funciona com a casa rural, a uns 14 quilòmetres de Ripoll.