Poble
Lluçà és un municipi de la comarca del Lluçanès, a la qual dona nom, a la província de Barcelona, amb capital a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Són centres històrics el castell de Lluçà i l'antiga parròquia i monestir de Santa Maria de Lluçà, coneguts des de l'any 905, quan el bisbe Idalguer va consagrar l'església al peu del castrum de Lucano. La canònica de Santa Maria, romànica, conserva pintures murals gòtiques i una mostra permanent d'art; a prop hi ha l'ermita romànica de planta rodona de Sant Vicenç del Castell, documentada des de 988 tot i que reedificada als segles XI i XII. El municipi ha estat poc poblat, amb el tancament de molts masos, i conserva les ermites de Sant Cristòfol de Borrassers i de Sant Pere de Grau. Té 281 habitants (INE 2025).
Monument
Antiga canònica agustiniana fundada l'any 905 com a parròquia, un dels conjunts patrimonials medievals més importants del Lluçanès; el seu primer prior documentat, Pere de Sagàs, va exercir entre 1168 i 1185. L'edifici combina arquitectura romànica dels segles XII-XIII amb afegits gòtics i barrocs dels segles XV i XVII-XVIII: l'església, de nau única amb absis semicircular, va haver de reconstruir la seva volta de canó apuntat després dels terratrèmols del segle XV, i el claustre, de planta irregular, conserva divuit arcs amb capitells de motius zoomorfs i vegetals. El 1954 van aparèixer pintures murals del segle XIV sota el cor. Secularitzat el 1592, funciona com a parròquia del bisbat de Vic des de mitjan segle XIX.
Monument
Castell situat al cim d'un turó al costat del poble de Lluçà, sobre el monestir de Santa Maria de Lluçà, amb la capella circular de Sant Vicenç al seu costat. Documentat des de l'any 905, va donar nom a la comarca del Lluçanès, de la qual va ser capçalera a la Baronia de Lluçà durant l'edat mitjana, i era residència permanent dels seus senyors, per la qual cosa mai no va tenir castellà conegut. Els Lluçà van ser feudataris dels comtes de Barcelona; el castell va passar per mans d'Ermessenda de Carcassona, Bernat III de Besalú i els propis comtes abans que, després de conflictes entre la família Lluçà i la Corona, Pere el Gran n'ordenés el setge el 1278: va ser pres i destruït el març de 1279.
Monument
Sant Vicenç del Castell és una petita ermita romànica situada dins el recinte del castell de Lluçà (Lluçanès, Barcelona). Té planta circular, coberta per una volta semiesfèrica, i un petit absis. Està documentada des de l'any 988, tot i que l'edifici que es conserva avui correspon principalment a la reedificació duta a terme als segles XI i XII.
Activitat
La Festa Major d'Estiu de Lluçà se celebra el 12 de juliol, mentre que la festa patronal del municipi, dedicada a la Presentació de Maria al Temple, és el 21 de novembre.
Activitat
Festa d'hivern de Lluçà.
Natura
El paisatge del pla de Lluçà s'estén pel sector central del terme de Lluçà, als peus del castell, al voltant del monestir de Santa Maria de Lluçà. És un paisatge agrícola envoltat de masies, camps de conreu, boscos i pastures, que conserva el record del passat autàrquic recent de les cases de pagès de la comarca del Lluçanès.
Activitat
Fira de tardor de Lluçà.
Monument
Ermita al terme de Lluçà, vora el monestir.
Fita
El 1611 el baró de Lluçà va vendre la seva jurisdicció a la Corona i a les universitats locals, cosa que va permetre constituir la sotsvegueria del Lluçanès. Va funcionar com a demarcació pròpia fins al 1716, quan el Decret de Nova Planta la va repartir entre Vic i Manresa.
Fita
El 905 el bisbe Idalguer va consagrar l'església de Santa Maria de Lluçà al peu del castrum de Lucano, primera menció documental del terme; sota la roca sobre la qual s'assenta han aparegut nombroses tombes antropomorfes de començaments del segle X, de la mateixa època que aquella consagració. Sobre el temple es va aixecar després la canònica agustiniana que va ordenar el poblament dispers de l'altiplà, avui considerada l'edifici històric més notable del Llusanès. Conserva un claustre de planta irregular amb divuit arcs els capitells dels quals, de motius zoomorfs i vegetals, estan emparentats amb els de Ripoll, una portalada romànica reaprofitada d'entre 1170 i 1300, i pintures murals del segle XIV descobertes el 1954 i exposades en un petit museu annex.
Gastronomia
Formatgeria artesana del terme de Lluçà que elabora formatges de llet crua a partir del seu propi ramat de cabres, amb gestió sostenible de les pastures. Organitza jornades de portes obertes i venda directa a la mateixa explotació.