Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Alpens

Què veure i què fer a Alpens (Lluçanès, Barcelona): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Natura · 2 Activitats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Alpens és cada lloc

Església de Sant Pere de Serrallonga 2,9 km
Serra de Milany 19 km

Pobles a prop de Alpens

Què veure a Les Llosses 3,7 km · 16 llocs
Què veure a Sant Agustí de Lluçanès 4,3 km · 2 llocs
Què veure a Sora 4,9 km · 1 lloc
Què veure a Lluçà 6,1 km · 12 llocs
Què veure a Sant Boi de Lluçanès 7,9 km · 2 llocs
Què veure a Perafita 8,6 km · 8 llocs
Què veure a Borredà 9 km · 2 llocs
Què veure a Montesquiu 9 km · 2 llocs

Espanya › Catalunya › Barcelona › Lluçanès › Alpens

Què veure i què fer a Alpens

Alpens
Poble
Alpens és un municipi de la província de Barcelona situat al nord de la comarca del Lluçanès, amb 267 habitants (INE 2025), a 105 km de Barcelona i 35 km de Vic. Conserva les ruïnes d'una casa fortificada de 1109, la Casa Forta de Freixenet, catalogada com a Patrimonio Artístico Español (una antiga figura de protecció del patrimoni espanyol, predecessora de l'actual Bien de Interés Cultural), i les esglésies romàniques de Sant Pau de Colomer i de Sant Pere de Serrallonga, aquesta última del segle X. El seu escut, aprovat el 1991, representa una muntanya de penyes que al·ludeix a l'etimologia del topònim, de la forma catalana els pens, les penyes, i recorda la Roca de Pena, un gran roquissar proper al poble; el bàcul que el corona assenyala que Alpens va estar sota la jurisdicció dels abats de Ripoll.
Església de Sant Pau de Colomer
Monument
L'església de Sant Pau de Colomer, o de Terrades, s'alça a uns cinquanta metres del mas Colomer, precedida per una doble escalinata monumental; és d'una sola nau amb absis semicircular romànic del segle XII, del qual es conserven íntegres nau i absis malgrat les successives transformacions de l'edifici. Es coneix documentalment des de 1190, per unes mandes testamentàries, i torna a aparèixer citada el 1322 i el 1437. El 1737 es va refer el portal, traslladat al mur sud i precedit d'un porxo sobre tres columnes de fust octogonal; el 1887 se li va afegir la sagristia i es van modificar el campanar quadrangular i l'ull de bou de la façana oest. Després de 1939 la nau va ser reformada i revestida per dins amb lloses de pedra, i el 1947 Pau Macià i Pons va decorar l'absis amb pintures.
Església de Sant Pere de Serrallonga
Monument
L'església de Sant Pere de Serrallonga, o de Vilallonga, s'alça aïllada a 1.041 metres d'altitud a l'extrem nord-oest del terme d'Alpens; el nom de Serrallonga, pres del veí mas homònim, va substituir cap als segles XIII-XIV el primitiu de Vilallonga, documentat ja el 938 i el 982. És un edifici de nau única amb presbiteri rectangular gairebé quadrat, tancat per un arc triomfal de perfil ultrapassat, amb la porta oberta al mur sud. La pèrdua de població del segle XIV li va fer perdre la condició de parròquia independent, quedant com a sufragània d'Alpens fins al 1686. Conserva un altar de fusta pintada de 1627 i una guixeria amb un escut mitrat de les dues claus de Sant Pere; reformada el 1724 i el 1837, és d'aquest darrer any la sagristia, adossada al nord, i la coberta actual, de teules àrabs.
Fira Jovent d'Alpens
Activitat
Fira tradicional d'Alpens, una de les cites històriques del calendari firal del Lluçanès.
Festa Major d'Alpens
Activitat
La Festa Major d'Alpens se celebra el cap de setmana més proper al 27 de setembre en honor a Sant Cosme i Sant Damià, patrons del poble, amb el característic ball de la dansa alpensina a la plaça major.
Serra de Milany
Natura
Serralada al límit nord del Lluçanès, entre la plana de Vic i el Prepirineu. Arriba als 1.533 metres d'altitud i s'estén entre els termes de Vidrà, a Osona, i Vallfogona de Ripollès, al Ripollès.
Casa consistorial d'Alpens
Monument
Ajuntament històric d'Alpens.
Batalla d'Alpens
Fita
El 9 de juliol de 1873, durant la Tercera Guerra Carlina, les forces de Francesc Savalls van derrotar a Alpens la columna republicana del brigadier José Cabrinetty, que va morir en el combat. Uns 900 soldats van quedar presoners després de vuit hores de lluita nocturna.