Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a la Pobla de Lillet

Què veure i què fer a la Pobla de Lillet (Berguedà, Barcelona): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de la Pobla de Lillet és cada lloc

Castell de Lillet 1,3 km
Monestir de Santa Maria de Lillet 1,6 km

Pobles a prop de la Pobla de Lillet

Espanya › Catalunya › Barcelona › Berguedà › la Pobla de Lillet

Què veure i què fer a la Pobla de Lillet

La Pobla de Lillet
Poble
La Pobla de Lillet és una vila de capçalera del riu Llobregat, al nord del Berguedà i al límit amb el Ripollès, amb 1105 habitants (INE 2025); conserva el monestir de Santa Maria de Lillet i el seu recinte emmurallat. El poble es reparteix en diversos barris: la Vila, el més cèntric, concentra els serveis i és travessat per la carretera B-402; la Plana, al costat de la via fèrria d'un tren turístic que dona accés a la localitat; les Coromines, un dels més extensos, amb l'ermita de Sant Antoni; i el Firal i la Mola completen el nucli. Limita amb Castellar de Nuch al nord, Gombreny a l'est i Guardiola de Berga a l'oest.
Castell de Lillet
Monument
El castell de la Pobla de Lillet és la part conservada de la fortificació que els senyors de Mataplana van aixecar el 1293, al turó on conflueixen els rius Llobregat, Aritja i Regatell, dins l'extens i fèrtil vall de Lillet. Ramon II d'Urtx, senyor de Mataplana, i el seu fill Hug de Mataplana van atorgar carta de poblament a la Pobla de Lillet el 15 d'abril de 1297, i al seu costat es va edificar la fortalesa per a defensa de tota la baronia i refugi dels seus habitants davant de possibles invasors. L'edifici que conté el portal d'entrada va ser modificat a la seva meitat sud al segle XVIII, en ampliar-se l'església de Santa Maria de Lillet, mentre que la meitat nord es va restaurar el 2007. Actualment funciona com a allotjament turístic amb zona de spa.
Castell de la Pobla de Lillet i recinte emmurallat
Monument
Castell construït el 1293 per la família Mataplana sobre una illa del riu Llobregat, cap de la baronia que va originar la Pobla de Lillet, població que va rebre carta de llibertats el 1297 per fomentar-ne el poblament. De l'edifici original, de planta irregular i amb elements romànics com arcs de dovelles allargades i llindes decorades, es conserva l'antiga rectoria, alçada sobre les seves restes després d'un incendi i en part enderrocada entre 1716 i 1719 per construir l'església de Santa Maria de Lillet; avui funciona restaurada com a allotjament rural. Les muralles del recinte no són visibles, ben soterrades, ben integrades a les cases del poble. Està protegit com a Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Monestir de Santa Maria de Lillet
Monument
El monestir de Santa Maria de Lillet és un antic cenobi situat a la Pobla de Lillet (Berguedà), esmentat per primera vegada en documents de 819, tot i que la seva església no es va consagrar fins al 833. Va comptar amb el suport del bisbat d'Urgell i amb les donacions dels senyors del castell de Lillet. El 1356 es va construir una nova església més a prop del poble, cosa que va fer que els fidels deixessin d'acudir al monestir; va acabar secularitzat el 1592, tot i que la seva església va mantenir la categoria de parròquia fins al segle XIX. El temple actual, romànic i d'una sola nau amb planta de creu llatina, es va aixecar al segle XII i va ser restaurat al XIV -d'aquí procedeix la portalada gòtica- i de nou al XVIII, quan els afegits de guix en van canviar l'aspecte.
Gaudí i els jardins de la Pobla de Lillet
Fita
El 1905, mentre treballava per a Güell al xalet del Catllaràs, Antoni Gaudí va projectar per a la família Artigas uns jardins vora el naixement del Llobregat, amb ponts, grutes i pèrgoles de pedra sense desbastar.
Pera de Sant Llorenç
Gastronomia
Varietat de pera petita i primerenca lligada als horts de la Pobla de Lillet, que madura al voltant de la festivitat de Sant Llorenç. Es menja fresca o cuita en almívar i apareix a les parades del mercat local.