Poble
Vilademuls és un municipi agrícola i dispers del Pla de l'Estany, al límit amb l'Alt Empordà, situat a 25 km de Girona. A més del nucli capital, agrupa una desena de petites poblacions —entre elles Galliners, Ollers, Orfes, Terradelles o Vilamarí—, diverses amb esglésies d'estil romànic, que donen lloc a les nombroses torres i cases fortes medievals repartides pel seu territori. El riu Fluvià marca el seu límit nord, amb Navata i Pontós, en una zona de transició entre la plana empordanesa i les muntanyes de la Garrotxa; l'altitud oscil·la entre els 50 m al costat del riu i els 268 m del paratge de Bon Aire, mentre el poble s'alça a 120 m. A mitjan segle XIX el seu ajuntament amb prou feines sumava seixanta habitants; avui compta amb 898 (INE 2025).
Monument
Castell documentat des de mitjan segle XI, construït pel comte de Besalú per fortificar la frontera amb el comte de Barcelona; va ser el centre de la baronia de Vilademuls. Només es conserven un portal d'entrada i fragments de muralla, ja que el 1560 part de les seves pedres es van fer servir per ampliar l'església parroquial.
Monument
Restes del recinte fortificat de les Olives, al terme de Vilademuls, al Pla de l'Estany. Es tracta d'una fortificació datada entre els segles XV i XVI, situada al nucli de Les Olives, població agregada al municipi de Vilademuls el 1846. Està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).
Monument
Casa dels Pols de Vilademuls, família que va gaudir de privilegi militar des del segle XIV com a membres del Braç Militar del Principat de Girona; ocupa el solar de l'antiga torre major del castell, les pedres del qual van servir al XVI per ampliar l'església del poble.
Monument
Torre del Turó de Fellines que va formar part de la línia de telègraf òptic Barcelona-la Jonquera, amb el número 206; se la coneix també com 'torre dels carlins' pel seu possible ús com a posició durant les guerres carlines del segle XIX. Conserva les quatre parets dempeus però sense coberta.
Monument
La Torre de Sant Marçal, amb elements gòtics i renaixentistes, és una construcció militar dels segles XV i XVI situada al nord de l'església de Sant Marçal de Quarantella, també anomenada Can Quarantella. Forma un cos rectangular cobert a dues aigües, amb porta dovellada i finestres ogivals al pis superior, i una torre de planta quadrangular a l'angle nord-oriental. A l'interior es conserva un armari que va ser un frontal de xemeneia de pedra tallada en gòtic flamíger amb les armes de la família i flors de lis. El llinatge des Call s'hi va instal·lar des del segle XIV; Francesc des Call està documentat com a militar a Galliners entre 1429 i 1432. Amb la seva hereva Cecília des Call, casada amb Miquel de Raset, la torre va passar a la família Raset de Cervià de Ter.
Monument
Torre senyorial situada al costat de Vilafreser, petit nucli del municipi de Vilademuls, al Camí Ral que anava de França a Girona, amb la qual mantenia contacte visual la torre de Fellines; avui la seva base queda envoltada per les construccions de la masia de la qual forma part. De planta quadrangular, de 5 per 5,5 metres i 18 d'alçada, amb murs de 120 centímetres, sagetes i restes d'un antic matacà, es data cap al segle XIII. Des de la segona meitat del segle XI es documenten cavallers i eclesiàstics amb l'apel·latiu de Vilafreser, la residència dels quals podria identificar-se amb aquesta torre; el 1280 el bisbe de Girona va assignar a Pere de Vilafreser part del delme de la parròquia, i el llinatge es va extingir al segle XV. És Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN 4107-MH).
Monument
Església parroquial dedicada a Sant Esteve màrtir, documentada des de 1064, al nucli de Guialbes, terme de Vilademuls, a la vora de la riera de Siriana. Correspon a l'església de l'antic castell de Guialbes, aixecat a mitjan segle XI pel comte Ramon Berenguer I, del qual es conserven algunes restes; el temple, d'aire renaixentista, va ser reformat al segle XVI. Depenia d'ell el santuari i antiga col·legiata de les Olives de Sant Esteve de Guialbes, erigit el 1197 i convertit en centre de romeries després de la seva reconstrucció al XVIII; allà es venera una imatge mariana d'alabastre del segle XIV. A prop hi ha també l'ermita de Sant Mer, del XIII i reedificada el 1627, on segons la tradició va viure el llegendari fundador del monestir de Sant Esteve de Banyoles.
Monument
Església romànica del nucli de la Quarantella, un conjunt de masies disperses entre petites valls i turons, a la capçalera del riu Siriana, dins del terme de Vilademuls. El topònim apareix documentat ja al segle X, i l'església, sota l'advocació de Sant Marçal, figurava com a possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles en una butlla del papa Urbà II de l'any 1096. El temple actual, segons la tradició, es va aixecar el 1224 i va ser renovat el 1651; era un petit edifici d'una nau amb absis semicircular, al qual entre els segles XVII i XIX es van afegir una capella i un pis que gairebé va doblar la seva alçada. La portalada, al sud, conserva un arc de mig punt de dovelles curtes, i l'absis, la part més ben conservada, data de la segona meitat del segle XII o ja del XIII.
Monument
Església romànica del segle XI, edificada per Ramon Arnau, senyor de Vilademuls, i la seva esposa Eliarda dins del recinte del castell; el 1053 va ser cedida al bisbe de Girona Berenguer Guifré. S'hi venera Sant Joan Baptista, no en la festa del seu naixement sinó en la del seu martiri, el 29 d'agost. La façana mostra una portalada gòtico-renaixentista amb capitells tallats amb rostres humans, sobre la qual s'alça un campanar que va ser d'espadanya i avui és de planta quadrada; l'interior, d'una sola nau amb volta de canó i absis semicircular, conserva una pica baptismal gòtica i la tomba de Saurina de Cervelló, amb els escuts de Vilademuls i Rocabertí. Una inscripció a la portalada recorda que el temple va ser reformat el 1560, ja al segle XVI.
Monument
Església amb elements romànics i barrocs situada al nucli d'Ollers, dins del terme de Vilademuls, al Pla de l'Estany. Documentada des de 1049 segons Corominas i Marqués, al segle XIV era coneguda com a ecclesia parroquiales sancti Martini de Olliariis i comptava amb dos capellans. La façana actual, amb un portal senzill que conserva ferramentes romàniques i unes rajoles que representen Sant Martí, va ser reformada al segle XVIII, amb la data de 1754 gravada a la porta; el campanar, de planta quadrada, remata en coberta piramidal i merlets. Entre els segles XIII i XVIII els delmes de la parròquia van correspondre a Dalmau de Rocabertí, Huguet d'Espasens i al marquès del Castell de Dos Rius. Durant la guerra de 1936 van desaparèixer les imatges, joies i objectes de culte.
Monument
Sant Martí de Terradelles és l'església romànica parroquial del nucli de Terradelles, al terme de Vilademuls (Pla de l'Estany), dedicada a Sant Martí de Tours i inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Té planta rectangular amb coberta de teula a dues vessants i murs de carreus irregulars i maçoneria, amb carreus ben tallats a les cantonades i les obertures. A l'interior, d'una sola nau amb capelles laterals, la porta d'accés se situa en una façana lateral, i sobre seu s'aixeca el campanar, de planta quadrada, amb obertures d'arc de mig punt i coberta piramidal, al qual s'accedeix des de l'exterior. Hi ha notícia de l'església des del segle XIII, el 1279; el 1950 es va construir el retaule de l'altar major amb guix de plafó.
Monument
Església situada a l'antic indret de Juïgues, al costat del mas conegut avui com Can Güell, al terme de Vilademuls, dins l'entitat de Vilamarí. El topònim Juïgues és l'únic de la zona que recorda un establiment de població jueva: l'alou de les «Judaiques» va ser adquirit cap al 888 pel comte Delà per traslladar a Girona les vint-i-cinc famílies que hi vivien. La propietat va passar per herència fins a arribar el 957 al monestir de Ripoll, que probablement va fundar aquesta capella, sufragània de la parroquial de Vilamarí. Abandonada des dels anys seixanta i usada com a magatzem, va ser restaurada entre 1998 i 2002. És un edifici molt petit, d'una sola nau trapezoidal, amb portalada d'arc de mig punt i campanar d'espadanya a la façana de ponent.
Monument
Capella d'origen romànic, del segle XIII, situada al veïnat de Viella, al poble de Vilafreser, dins el terme de Vilademuls. Presenta un absis semicircular, del qual només resten restes, i una nau coberta amb volta lleugerament apuntada; la façana conserva la portalada de doble arcada, una finestra de mig punt i el campanar d'espadanya amb dos ulls. Documentada des de 1276, al seu costat hi va haver un antic cementiri del qual es conserva una llosa sepulcral. En una de les pedres de la cornisa interior es conservava un relleu amb dos rostres humans, avui arrencat. L'última propietària de l'immoble, hereva del baró de Quadras, va ordenar enderrocar-lo el 1991 i va vendre les pedres de més valor; la resta de la construcció roman coberta per la vegetació.
Monument
Santa Maria de les Olives és una església situada al nucli de les Olives de Sant Esteve de Guialbes, al terme de Vilademuls (Pla de l'Estany, Girona), que combina elements romànics i barrocs. Hi ha constància documental d'una església primitiva al segle XII, transformada en col·legiata el 1197; al segle XV es va dedicar l'altar major a Santa Maria i un altre a Sant Jaume el Major. Va ser secularitzada el 1592, reintegrada a la seu de Girona el 1606, i l'edifici es va reconstruir al segle XVIII. De la fàbrica primitiva subsisteixen una pica d'aigua beneita i restes murals amb una porta emmurallada a la façana nord. El seu retaule gòtic del segle XVI, dedicat a Santa Úrsula, va ser destruït el 1936 i després reconstruït. Està protegida com a Bien Cultural de Interés Local (una figura de protecció patrimonial d'àmbit local a Catalunya) des de 2017.
Monument
Església parroquial al petit nucli de Vilamarí, sobre un turó a l'esquerra de la vall de la Farga, terme de Vilademuls. Documentada des de 1098, quan dos germans del llinatge de Vilamarí van donar terres a la canònica de Girona, apareix citada en registres de delmes i feus dels segles XIII i XIV; al XIV la servien tres clergues amb un únic altar dedicat a Santa Maria, al qual al XV es va sumar un altre consagrat a Sant Miquel. L'edifici actual és una reconstrucció del segle XVII, beneïda el 1689, que va aprofitar murs de l'església romànica anterior, visibles en part de les façanes de ponent i migdia i en bona part del campanar. Té una nau amb capelles i sagristia adossades, absis semicircular i un cos sobrealçat amb elements de fortificació.
Fita
Durant bona part de la Restauració (1876-1923) aquest petit municipi rural va donar nom a un districte per al Congreso de los Diputados, un cas de manipulació de circumscripcions molt citat del caciquisme de l'època.