Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Llagostera

Què veure i què fer a Llagostera (Gironès, Girona): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Natura · 2 Activitats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

Quan anar a Llagostera: calendari de festes

Maig: Festa Major de Llagostera (finals de maig)
Octubre: Fira de el Bolet de Llagostera (12 d'octubre)

A quina distància del centre de Llagostera és cada lloc

Puig de Cadiretes 8,5 km

Pobles a prop de Llagostera

Espanya › Catalunya › Girona › Gironès › Llagostera

Què veure i què fer a Llagostera

Llagostera
Poble
Llagostera és una vila d'origen medieval a l'extrem meridional del Gironès, al terme més extens de la comarca, obert a l'est cap al massís de les Gavarres; és lloc de trànsit entre Girona i la Costa Brava. Configurada en origen només pel nucli antic emmurallat, es va convertir en baronia el 1375. A inicis del segle XIX va ser una de les viles amb més activitat de la indústria surotapera, cosa que va portar creixement demogràfic i una incipient classe obrera; el 1872 s'hi va constituir una federació local de treballadors encapçalada per la sindicalista Isabel Vilà i Pujol. L'església de Sant Feliu, amb nau gòtica i façana barroca, data en origen del segle IX. Conserva un nucli emmurallat al voltant del seu castell, i és punt de partida de la via verda cap a la costa.
Castell i muralles de Llagostera
Monument
Recinte emmurallat medieval que ha condicionat la trama urbana del nucli antic des dels segles XII-XIII, amb la Torre de la Presó i diversos trams de muralla conservats; l'antic castell-palau acull avui l'ajuntament.
Fira de el Bolet de Llagostera
Activitat
Fira micològica que se celebra al nucli antic de Llagostera cada 12 d'octubre des de 2003, hereva de la llarga tradició boletaire entre els massissos de les Gavarres i l'Ardenya, i que permet pujar per l'estreta escala de cargol del campanar de Sant Feliu per gaudir de les millors vistes de la vila. El seu element central és un mercat ambientat a principis del segle XX, amb un centenar de parades, demostracions d'oficis, exposicions i degustacions de productes relacionats amb els bolets. Al seu voltant s'organitzen tallers infantils, passejades amb poni, cercaviles de timbalers i exhibicions de falcons, a més d'unes Jornades Gastronòmiques de la Cuina del Bolet. La fira reparteix diversos premis i arriba a reunir prop de 10.000 visitants.
Puig de Cadiretes
Natura
Muntanya de 518,7 metres situada entre els municipis de Llagostera, al Gironès, i Tossa de Mar, a la Selva, al cim de la qual hi ha un vèrtex geodèsic. Està inclosa a la llista dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. A l'interior del massís, al costat del vèrtex geodèsic i a poca distància d'una torre de vigilància forestal, es conserva un jaciment medieval format per diversos murs de pedra seca que delimiten recintes de planta quadrangular, recolzats en els blocs de granit que afloren del subsòl. No s'han trobat espais de circulació ni edificacions com esglésies o muralles, per la qual cosa s'interpreta com un poblat de petita mida que aprofitava la defensa natural del turó.
Festa Major de Llagostera
Activitat
La Festa Major de Llagostera aplega actes populars i musicals durant diversos dies de maig. Entre les seves tradicions destaquen els gegants del poble: la parella antiga, Trencanúvols i Elionor, batejada pels escolars del poble, es va presentar el 19 de maig de 1956, mentre que la parella nova, Zenó de Montagut i Elena de Ridaura, que representen antics pobladors ibers del segle VI a. C., es va estrenar a la Festa Major de 1999; ambdues parelles són gestionades per la Colla Gegantera de Llagostera.
La carta de franqueses de Llagostera
Fita
El 1241, amb el propòsit d'incrementar el poder reial davant una zona molt feudalitzada, Jaume I va concedir als homes de Caldes de Malavella, Llagostera i Santa Seclina la Carta de franqueses, que regulava les prestacions lligades a la servitud, el funcionament de la justícia -amb els plets vistos per oficials reials locals-, els drets dels qui treballaven la terra, que podien llegar els seus béns sense pagar al senyor, i l'aprofitament dels recursos forestals de les muntanyes de Tossa, Caulers i Solius. El document va definir les relacions dels veïns amb el rei fins al 1324 i després amb els Montcada, que el van confirmar el 1344, i va continuar invocant-se durant segles, sobretot en els conflictes per l'aprofitament forestal entre Llagostera i Tossa.
Els bolets de les Gavarres
Gastronomia
Les suredes i alzinars del massís donen rovellons, ous de reig i camagrocs que sostenen una afició popular a la recol·lecció; es cuinen a la brasa amb all i julivert o acompanyant carns a la cassola.