Poble
Prats de Lluçanès és la capital de la comarca del Lluçanès, a Barcelona, a la qual es va integrar el 2023 després de pertànyer a Osona, i compta amb 2.761 habitants; el poble està documentat des de l'any 905. Durant la Guerra de Successió espanyola va ser saquejat i incendiat dues vegades per tropes borbòniques el 1714, la segona vegada amb unes 140 cases afectades, fet que encara es recorda cada 5 de febrer amb un repic de campanes per Santa Àgata. Conserva l'església barroca de Sant Vicenç, el santuari de la Bona Sort, del segle XVI, la petita església romànica de Sant Andreu de Llanars i el castell de Quer, declarat bé d'interès cultural el 1988. Segons la tradició local, el villancet català Fum, fum, fum té el seu origen a Prats, des d'on es va difondre per tota Catalunya.
Monument
Sant Andreu de Llanars és una petita església romànica situada a l'oest del terme de Prats de Lluçanès, a l'antic terme del castell d'Oristà, documentat des de 908. Les primeres referències al lloc de Llanars són de 997, quan l'abat Sunifred va donar al monestir de Sant Benet de Bages un alou situat allà, i l'església apareix citada el 1034. Va perdre aviat la seva categoria parroquial i va passar a dependre de Santa Eulàlia de Pardines fins al 1787, integrant-se després a Prats de Lluçanès. És un edifici d'una sola nau amb absis semicircular, coberta amb volta de canó apuntada, els murs de la qual daten del segle XI i van ser engruixits al XII; conserva un campanar de torre amb obertures de mig punt.
Natura
L'Altiplà del Lluçanès és una plana enlairada de 368 km² situada entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu, que dona nom a la comarca del Lluçanès i s'inclina des dels 900-1.000 metres d'altitud al nord-est fins als 450-550 al sud-oest. El seu clima és mediterrani de tendència continental, matisat per l'altitud, amb una temperatura mitjana d'uns 12 graus. El reguen cursos com les rieres de Merlès, Lluçanès i Gavarresa, tributàries del Ter i el Llobregat. L'altiplà comprèn vuit municipis -Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d'Albars i Sobremunt- amb una densitat d'amb prou feines 21 habitants per quilòmetre quadrat i una població total de 5.586 habitants el 2022.
Activitat
La Festa Major d'Hivern de Prats de Lluçanès se celebra del 17 al 22 de gener en honor de Sant Vicenç, patró de la vila; el dia gran, 22 de gener, inclou la processó dels Gegants de Prats amb la Cobla Maravella, ofici solemne, el cant dels Goigs de Sant Vicenç i la Trencadansa.
Activitat
Festa Major d'estiu de Prats de Lluçanès, al Lluçanès (Barcelona), dedicada a Sant Joan i a Sant Eloi, patró dels traginers, dels quals van prendre el nom d'Elois. Es remunta a finals del segle XIX, quan els traginers es reunien el 25 de juny amb els seus animals engalanats amb mantes i cascavells per ballar el Contrapàs i córrer amb ells fins a l'ermita de Sant Sebastià. La festa va decaure amb la desaparició de l'ofici, però el 1979 el Grup Germanor va recuperar el ball. Avui comença el 24 al capvespre amb l'arribada de la flama del Canigó i una marxa de torxes amb animals i carruatges; el dia 25 es repeteix el recorregut i es corren els Elois pel camí de Sant Sebastià.
Activitat
Fira tradicional dedicada al món dels traginers i dels cavalls, a Prats de Lluçanès (Barcelona), vinculada a les Festes de Sant Joan i els Elois, que se celebren els dies 24 i 25 de juny. Els traginers, o Elois, començaven a reunir-se el 25 de juny al poble amb els seus animals de càrrega -ases, mules i cavalls-, en una tradició lligada a Sant Eloi com a patró de transportistes i ferrers. La celebració inclou processons amb animals i carruatges, el ball tradicional del Contrapàs i curses de cavalls.
Curiositat
Plat tradicional del Lluçanès semblant al trinxat, fet amb patata i col barrejades amb pernil, botifarra negra i cansalada.
Activitat
La Fira de Sant Jaume de Prats de Lluçanès és una fira centenària que se celebra el diumenge més proper al 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume; va néixer com una de les fires ramaderes de la comarca lligades a la transhumància i avui combina parada artesanal, concerts i degustacions de productes locals.
Curiositat
Tradició centenària d'elaboració artesana d'embotits que dona identitat gastronòmica al Lluçanès.
Monument
Seu de l'ajuntament de Prats de Lluçanès, capital del Lluçanès, instal·lada a l'edifici conegut com Can Bach, construït a principis dels anys vint del segle XX per la família Bach segons projecte de l'arquitecte Duran i Reynals. L'edifici, de planta baixa, pis i golfes, es cobreix amb teulada de teula àrab a quatre vessants i presenta murs de maçoneria amb cantoneres de pedra treballada; a la façana principal, orientada a nord, destaca un porxo amb quatre pilars de pedra picada. Anys després de la seva construcció, l'ajuntament va adquirir l'immoble per instal·lar-hi la casa consistorial.
Activitat
No hi ha constància d'una 'Fira de Sant Lluc' a Prats de Lluçanès; la fira documentada del poble és la Fira de Santa Llúcia, el diumenge més proper al 13 de desembre, dedicada a la ramaderia i la maquinària agrícola des del segle XVIII.
Activitat
La Fira de Santa Llúcia de Prats de Lluçanès se celebra el diumenge més proper al 13 de desembre; amb tradició documentada des del segle XVIII, reuneix exposició de bestiar, maquinària agrícola i parades d'artesans.
Curiositat
Antic camí ral que travessava el Lluçanès, connectant la plana de Vic amb Berga.
Activitat
La festa de Santa Àgata de Prats de Lluçanès, el 5 de febrer, recorda els dos atacs borbònics que va patir la vila el 1714, el primer d'ells aquell mateix dia, a mans de les tropes del duc de Popoli.
Natura
Prats de Lluçanès, capital de la comarca oficial del Lluçanès des de 2023, s'assenta en un altiplà al terme de Lluçà, entre les depressions dels rius Lluçanès i Merlès. El paisatge de la comarca, situada entre els cursos mitjans del Llobregat i el Ter, està marcat sobretot per l'activitat agrícola i ramadera.
Monument
Pont històric al terme de Prats de Lluçanès.
Fita
El 3 de maig de 2023 el Parlament de Catalunya va aprovar la creació del Lluçanès com a comarca número 43 de Catalunya, amb capital a Prats de Lluçanès. Culminava un procés iniciat amb la consulta popular de 2015, en què el suport va superar el 70% dels vots.
Fita
Prats de Lluçanès va patir dos atacs borbònics el 1714: el 5 de febrer, amb les tropes del duc de Popoli, i l'1 de juliol, que va destruir prop de tres quartes parts del nucli urbà. La festa de Santa Àgata recorda aquells fets.
Gastronomia
Jornades micològiques que se celebren a l'octubre a Prats de Lluçanès, quan els boscos de l'altiplà s'omplen de buscadors de bolets. Combinen sortides guiades, exposició d'espècies i menús de restaurants amb rovellons, llenegues i ceps.
Gastronomia
Mostra de degustacions elaborades amb producte local que s'integra a la Fira de Sant Jaume de Prats de Lluçanès, a finals de juliol. Reuneix productors i restauradors de la comarca al voltant d'embotits, formatges, llegums i pans.