Quadern de bitàcola · 2 indrets

Què veure i què fer a Sagàs

Què veure i què fer a Sagàs (Berguedà, Barcelona): 2 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments

A quina distància del centre de Sagàs és cada lloc

Església de Sant Andreu de Sagàs 50 m

Pobles a prop de Sagàs

Què veure a Olvan 4,8 km · 2 llocs
Què veure a Santa Maria de Merlès 5,8 km · 6 llocs
Què veure a la Quar 6,2 km · 4 llocs
Què veure a Gironella 6,9 km · 3 llocs
Què veure a Prats de Lluçanès 7,2 km · 20 llocs
Què veure a Lluçà 9,4 km · 12 llocs
Què veure a Sant Martí d'Albars 9,6 km · 9 llocs
Què veure a Borredà 9,9 km · 2 llocs

Espanya › Catalunya › Barcelona › Berguedà › Sagàs

Què veure i què fer a Sagàs

Sagàs
Poble
Sagàs és un petit municipi rural de la comarca del Berguedà, a la província de Barcelona, amb 154 habitants. Troballes de sílex i destrals de pedra indiquen presència humana ja al Neolític. La parròquia de Sagàs, dedicada a Sant Andreu, consta documentada des de l'any 839; al segle XI bona part de les seves terres van ser cedides al monestir de Sant Pere de la Portella, fundat a finals del segle X, del qual va dependre la baronia de la Portella des del segle XIV. La pesta del segle XIV va delmar la població i va portar a agregar la veïna parròquia de Viure a la de Sagàs. Avui viu de l'agricultura de cereals i farratges, la ramaderia porcina i bovina, i d'un agroturisme en auge.
Església de Sant Andreu de Sagàs
Monument
Església romànica que presideix el petit nucli de Sagàs (Berguedà), documentada des de l'any 903 i declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Es va alçar a la primera meitat del segle XI amb planta basilical de tres naus i tres absis, coberta al principi amb armadura de fusta, solució poc habitual a Catalunya; a finals de l'XI o principis del XII aquesta coberta es va substituir per voltes de canó. La capçalera, amb arcuacions cegues llombardes i una esvelta finestra d'arc apuntat a l'absis central, és la part més ben conservada, ja que la resta es va alterar molt als segles XVII i XVIII, quan es van compartimentar les naus laterals i es va aixecar el campanar de torre. Entre 1985 i 1990 la Generalitat va restaurar l'edifici i va recuperar la seva espacialitat original del segle XI.