Poble
Oristà és el municipi de major extensió de la comarca del Lluçanès, a la província de Barcelona, situat a la vall de la riera Gavarresa i format pels nuclis d'Oristà i la Torre d'Oristà. Al seu terme s'han trobat restes neolítiques, ibèriques i romanes, entre elles les ruïnes de Puig Ciutat, un campament romà d'unes cinc hectàrees obert recentment al públic. El castell d'Oristà, documentat des de l'any 908, va desaparèixer cap al segle XII, i l'església de Sant Andreu, amb cripta romànica, es menciona ja el 923. Conserva a més esglésies romàniques disperses pel terme, com Sant Salvador de Serradellops. Al segle XVI hi va néixer el bandoler Perot Rocaguinarda, i el 1714 la vila va ser incendiada per les tropes de Felip V. Compta amb 555 habitants (INE 2025).
Monument
Església situada en un punt elevat que domina la Plana de Vic, dins el terme d'Oristà (Lluçanès). Originàriament, al segle XI, era un petit edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó i absis semicircular; al segle XII se li va obrir un arcosoli i es va aixecar el mur que sosté el campanar d'espadanya de dos ulls, i al XIII es va ampliar la nau cap a ponent. La portalada, al mur sud, és un portal adovellat del segle XVI, i el 1787 l'interior es va decorar amb guixeria barroca. Conserva una pica d'aigua beneïda de pedra sorrenca, molt deteriorada, amb forma de columna. Documentada des de 1065, avui només manté funció parroquial com a cementiri de la família del Mas Sant Salvador, que té cura del temple.
Monument
L'ermita de Sant Nazari de la Garriga és una església romànica situada en un paratge de difícil accés anomenat la Garriga, dins l'antic terme del castell d'Oristà, al Lluçanès, protegida com a bé cultural d'interès local. Consta d'una sola nau amb absis semicircular, coberta amb volta apuntada, i l'interior queda per sota del nivell del terreny exterior, per la qual cosa cal baixar tres esglaons per entrar-hi; a la façana de ponent s'obren la porta adovellada, una finestra en forma de creu i un esvelt campanar d'espadanya de dos ulls. Davant la capella es conserven restes de la cel·la de l'ermità i d'un antic molí d'oli, amb dues moles encara visibles. Documentada des de 1284, va mantenir el culte fins al 1936 i avui només s'hi celebra missa un cop l'any.
Monument
L'església de Sant Andreu d'Oristà (Lluçanès, Barcelona) és un temple del segle XVIII que combina elements romànics, barrocs i neoclàssics: nau única de dos nivells parcialment superposats i un petit campanar de base quadrada amb vuit finestrals. Està documentada des de l'any 923, en la venda d'una vinya, i com a església parroquial des de 942; les obres de l'església actual es citen per primera vegada el 1775. Conserva una cripta, de funció discutida (potser tribuna), amb tres naus separades per dues fileres de columnes unides per arcs de mig punt que formen voltes d'aresta; d'època romànica només resta una columna original. Va ser redescoberta i restaurada el 1969 amb suport de la Diputació de Barcelona, i figura a l'Inventari del Patrimoni Cultural Català (IPAC 23185).
Activitat
Fira d'artesania al voltant de la plaça Major i la plaça de l'Església d'Oristà.
Curiositat
Puig Ciutat és un jaciment arqueològic situat en un altiplà de 5,1 hectàrees a prop del nucli de La Torre d'Oristà, envoltat per un meandre de la riera Gavarresa. En la seva última fase va ser un hàbitat romà del segle I a. C. que probablement va exercir funcions de guarnició militar durant la guerra civil entre Cèsar i els partidaris de Pompeu (49-45 a. C.), i la seva ocupació va acabar de forma violenta, amb restes d'incendi i armament llancívol. Es coneix de manera intensiva des de 2010, documentant-se un tram de muralla amb estructures d'habitatge adossades i, a la plataforma central, edificacions complexes amb rica cultura material. Compta també amb dues fases anteriors, ibèrica i del bronze final, encara poc conegudes. El 2016 es va inaugurar com a parc arqueològic visitable.
Activitat
Fira ramadera i de transhumància de Santa Creu de Jutglar, una de les més antigues i arrelades del Lluçanès.
Activitat
Oristà celebra les seves festes d'hivern el cap de setmana més proper a Sant Antoni, el 17 de gener, conegudes com la Festa Major del Porquet.
Monument
Ajuntament històric d'Oristà.
Curiositat
Vida pagesa tradicional que dona identitat a la comarca del Lluçanès, amb masies disperses per l'altiplà.
Fita
Perot Rocaguinarda va néixer el 1582 en una masia del terme d'Oristà i va encapçalar la quadrilla dels nyerros durant la guerra de bandolerisme. Cervantes el va retratar al Quixot com a Roque Guinart; indultat el 1611, va acabar servint als terços de Nàpols.
Fita
A principis de febrer de 1714 les tropes borbòniques manades per José Carrillo de Albornoz van entrar al Lluçanès en represàlia per l'aixecament contra els tributs reials: Oristà va ser saquejada i incendiada juntament amb altres nuclis de l'altiplà.
Gastronomia
Varietat local de cigró cultivada tradicionalment a la zona d'Oristà, al Lluçanès, de gra més petit que les varietats habituals, arrugat i de color pàl·lid, amb la pell molt fina i una cocció ràpida. Va estar a punt de desaparèixer i va quedar reduïda al consum propi de les masies d'Oristà, fins que en els últims anys s'ha intentat recuperar venent-lo fora del municipi, amb el suport del Servei de Desenvolupament Rural del Consorci del Lluçanès i el vistiplau de l'Ajuntament, que ho veu com una manera de promocionar Oristà. Es cultiva de secà a l'altiplà i es ven a les fires i a les parades de producte local de la comarca.