Poble
Santa Maria de Merlès és un municipi del Berguedà, a la província de Barcelona, amb 179 habitants (INE 2025), tot i que geogràficament pertany a la regió del Lluçanès, a l'extrem oest de la comarca de l'Alt Ter, a 14 quilòmetres de Puig-reig. La riera de Merlès travessa el municipi i el divideix en dues antigues parròquies, la de Santa Maria, adscrita al bisbat de Solsona, i la de Sant Martí, adscrita al de Vic. Viu de l'agricultura de secà i de la ramaderia. Conserva el pont romànic de Sant Martí, les esglésies de Sant Pau de Pinós i Sant Miquel de Terradelles, del segle XII, i les ruïnes del castell de Marlès, del mateix segle. Municipi del sud del Berguedà amb diverses fortificacions i torres de vigilància medievals.
Monument
Torre de vigilància situada al vessant oriental de la vall de la riera de Merlès, al terme de Santa Maria de Merlès, sobre una petita elevació, i declarada bé cultural d'interès nacional. Només es conserven l'angle nord-oest i part del sud-oest del seu nucli, de 4,80 per uns 11 metres i murs de 90 centímetres, amb carreus ben escairats que permeten datar-la a la segona meitat del segle XII. S'ha proposat que aquest petit terme donés cognom als futurs barons de Pinós i Mataplana, identificant la torre amb el castell citat ja el 1063, quan depenia de Miró Riculf, fundador del llinatge; treballs recents situen aquest castell al comtat de Berga, per la qual cosa la torre podria ser més aviat una casa forta que protegia el camí i el mercat de la zona.
Monument
El Castell de Merlès corona un penyal a 588 metres d'altitud, a la riba esquerra de la riera de Merlès, al Berguedà, i dona nom al municipi de Santa Maria de Merlès. Documentat ja l'any 893, a l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Merlès, és anterior a la reorganització comtal del segle X; cap al 955 la seva jurisdicció es va repartir entre els comtats d'Osona-Manresa i Berga. Va passar per les famílies Portella, Fenollet i Agulló, fins que aquesta darrera va vendre la baronia a la corona el 1611. Avui només en queden ruïnes, entre elles un tram de muralla de 6,80 metres de llarg i 5 d'alçada màxima, amb carreus en filades i una espitllera central.
Monument
La Guaita de Pregones, declarada bé cultural d'interès nacional, és més una masia amb torre que una torre aïllada: la casa està documentada des de 1187 i l'edifici actual es va aixecar entre 1776 i 1779, amb la torre de planta quadrada i teulada a quatre vessants com a part més antiga, a la qual es va adossar la masia de planta baixa i dos pisos. A l'entrada es pot llegir una inscripció que resumeix la seva història: 'Guaita de Pregones Feudal, en el pregon del Bosc s'alça, segles del Vell Esperit Pairal, fet d'Amor i d'Esperança'. La façana principal té un porxo d'arcs de mig punt a la planta baixa i galeries als dos pisos superiors; va ser restaurada pels seus propietaris el 1979.
Monument
La Cortada dels Llucs és una masia de Santa Maria de Merlès (Berguedà), declarada bé cultural d'interès nacional. Té planta rectangular amb coberta a dues vessants i està flanquejada per una torre massissa d'origen medieval, reforçada amb torretes; les seves portes són adovellades i les finestres porten llindes massisses, i tot el recinte està envoltat per un mur. És una masia del segle XVII ampliada al XVIII, de la família Cortada, de Vic; el 1714 l'hereva de la casa es va casar amb Josep d'Oriola, unint dos grans patrimonis. Al costat de la masia s'alça la capella de Santa Magdalena de la Cortada dels Llucs, de planta quadrada i coberta a quatre vessants, construïda en carreus ben tallats; la inscripció de la seva portada data l'obra el 1557 i la seva renovació el 1890.
Natura
Vall boscosa del sud del Berguedà, travessada per la riera de Merlès, curs de 47 quilòmetres que neix a 1.150 metres d'altitud i recorre de nord a sud els termes de Sant Jaume de Frontanyà, Les Llosses, Borredà, La Quar, Lluçà, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig, abans de desembocar al Llobregat a 328 metres d'altitud. La seva conca abasta 173 km². Al tram baix hi dominen el pi blanc, els roures i les alzines; a les zones mitjana i alta, el pi roig, els avellaners i la fageda, mentre que a la ribera hi creixen freixes, oms, gatells i salzes. Des de 1987 està declarada reserva natural parcial i integrada al Pla d'Espais d'Interès Natural.