Poble
Santa Maria d'Oló és un municipi de la comarca del Moianès, a la província de Barcelona, amb 1.099 habitants (INE 2025), format a més de la capital per les entitats de la Frau, el Pla de Gassetes, el Raval de Santa Eulàlia, el Raval de la Rovirola, Sant Feliuet de Terrassola, Sant Joan d'Oló i Sant Vicenç de Vilarrasan. El castell d'Oló va passar el 1369 a dependre del monestir de l'Estany; el 15 d'agost de 1395 els homes d'Oló van assaltar i incendiar el monestir en un plet per la redempció del senyoriu. Del castell d'Oló es conserva part d'una torre i murs amb aparell en espiga; el d'Aguiló actuava com a subsidiari del primer.
Monument
El castell d'Oló és una fortificació medieval situada a dalt del poble vell de Santa Maria d'Oló (Moianès, Barcelona), a l'extrem sud d'on s'estén avui la localitat. Va tenir a càrrec seu la defensa de tot el terme de Santa Maria d'Oló i el d'Estany. El nom d'Oló està documentat des de l'any 889 i el castell es menciona explícitament el 931; el seu domini va ser comtal, exercit primer per vicaris i després per la família Oló, descendent dels vescomtes de Girona. Després de passar pels Montcada, el 1364 va ser venut al monestir de Santa Maria de l'Estany, cosa que va provocar una revolta popular i anys de litigis i setges fins que els monjos el van conquerir. Més tard va pertànyer a les Cinc Dignitats Reials, fins que el 1606 es va reintegrar a la Corona. El castell va ser ampliat al segle XVIII.
Monument
Restes del castell medieval d'Aguiló, al terme de Santa Maria d'Oló (Moianès). Era un castell subsidiari del proper Castell d'Oló, sota el domini del Comte de Barcelona, i actuava com a guàrdia avançada d'aquest. Centrava l'antic veïnat de la Frau, un dels nuclis de població dispersos del municipi.
Monument
La Torre de Santa Maria d'Oló és el que queda del castell d'Oló, documentat des de l'any 889 i situat a dalt del nucli antic del poble, al Moianès, a uns 538 metres d'altitud. Es va construir entre els segles XI i XVIII; la torre conserva trets romànics, amb la finestra inferior com a element més antic, i mostra carreus en filades regulars i un tram en opus spicatum. Va pertànyer primer a la família Oló, descendent dels vescomtes de Girona, i va passar després a la casa de Montcada (1333) i al monestir de Santa Maria de l'Estany (1364), abans de revertir a la Corona el 1606. De la fortificació només es conserva una torre circular, avui integrada en una casa, de 2,25 metres d'amplada i uns 8 d'alçada.
Activitat
La Festa Major de Sant Joan d'Oló, nucli del municipi de Santa Maria d'Oló, se celebra el primer cap de setmana d'agost, amb un programa senzill d'activitats de convivència veïnal, dinars populars i música.
Monument
Els retaules barrocs de Sant Joan d'Oló es conserven a l'antiga església parroquial de Santa Maria d'Oló, situada al punt més alt del poble fins que es va aixecar l'actual temple, més cèntric. L'edifici, documentat des de l'any 999 i parròquia des de 1083, va ser reconstruït cap al 1646 sobre el mateix solar de les esglésies anteriors i va continuar sent parroquial fins al 1963. Al seu interior es conserven tres retaules: el de l'altar major, fet el 1663 sobre un altre d'anterior de 1640, i un tercer, de 1772, situat al lateral dret al costat del presbiteri. El conjunt va ser reformat a principis de la dècada de 1990.
Monument
Conjunt d'edificis modernistes de Santa Maria d'Oló, al Moianès, amb obres vinculades als arquitectes Josep Puig i Cadafalch, Eduard Balcells i Ignasi Mas Morell. Entre ells destaca la Fàbrica de la Sauleda, colònia industrial tèxtil situada al costat del poble, projectada per Ignasi Mas i Morell a partir de 1896 i ampliada fins a mitjan segle XX, amb arquitectura de maó vermell, ceràmica blava i ferro forjat pròpia del modernisme català. Coneguda primer com a fàbrica del Pastor i dedicada a la fabricació de lona, va ser comprada el 1963 per la família Sauleda, que la va reobrir i la va arribar a convertir en la segona indústria espanyola del sector el 1989. Està catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Activitat
La Festa Major d'Hivern de Santa Maria d'Oló se celebra en un municipi el castell i terme del qual van passar el 1369 al monestir de l'Estany; el 15 d'agost de 1395 els veïns van assaltar i incendiar el cenobi en un plet per la redempció del senyoriu que es va prolongar fins al 1606. Conserva a més edificis modernistes vinculats a Puig i Cadafalch.
Fita
El castell i el terme d'Oló havien passat el 1369 a mans del monestir de l'Estany. El 15 d'agost de 1395 els veïns van assaltar i incendiar el cenobi, en un plet per la redempció de la senyoria que va durar fins al 1606.
Gastronomia
La matança del porc va deixar a la comarca un repertori d'embotits curats a l'aire fred de l'altiplà: llonganissa, fuet i botifarra negra. Es venen a les carnisseries del poble i a les fires d'hivern.