Quadern de bitàcola · 9 indrets

Què veure i què fer a Cercs

Què veure i què fer a Cercs (Berguedà, Barcelona): 9 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Natura · 1 Curiositats · 2 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Cercs és cada lloc

Pobles a prop de Cercs

Què veure a la Nou de Berguedà 3 km · 2 llocs
Què veure a Fígols 4,2 km · 5 llocs
Què veure a Berga 5,5 km · 13 llocs
Què veure a Vilada 5,8 km · 2 llocs
Què veure a Vallcebre 7,3 km · 3 llocs
Què veure a Castell de l'Areny 7,6 km · 2 llocs
Què veure a Avià 8,4 km · 3 llocs
Què veure a Sant Julià de Cerdanyola 9 km · 2 llocs

Espanya › Catalunya › Barcelona › Berguedà › Cercs

Què veure i què fer a Cercs

Cercs
Poble
Cercs és un municipi de la comarca del Berguedà, al nord de Berga, estès des dels Rasos de Peguera fins als cims de Vallcebre, a la riba dreta del riu Llobregat i al costat del pantà que porta el seu nom. Compta amb 1236 habitants (INE 2025). El seu creixement va arrencar a finals del segle XIX amb l'auge tèxtil i l'explotació del carbó, que entre 1910 i 1920 va donar lloc a les colònies mineres de Sant Corneli i Sant Josep, de les quals va viure gran part de la població. Conserva la central tèrmica, tancada el 2011, i el Museu de les Mines de Sant Corneli, a més de l'església prerromànica de San Quirico de Pedret, del segle IX, i el seu pont gòtic documentat des de 1286.
Església de Sant Quirze de Pedret
Monument
Sant Quirze de Pedret és una església preromànica i romànica situada al terme de Cercs (Berguedà), declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). S'hi accedeix des de Berga tot creuant el riu Llobregat per un pont medieval ben conservat. El seu origen és poc documentat, però conserva una estructura de tres naus rematades per tres absis -el central de planta trapezoidal i els laterals en forma de ferradura-, amb arcs també de ferradura i capitells sense decorar. La nau central, coberta originalment amb una armadura de fusta substituïda cap als segles XII-XIII per una volta apuntada, va recuperar la seva coberta primitiva en una restauració dels anys 1960. Les pintures murals que li donen fama es conserven avui repartides entre el Museu Diocesà de Solsona i el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Castell de Blancafort
Monument
Castell documentat per primera vegada el 1166, quan el rei Alfons I el va concedir a Pere de Berga; va passar a la corona el 1309, es va vendre el 1363 per 4.000 sous a Pere Fresc i el 1463 el va ocupar el capità reial Guillem de Vila-Setrú durant la guerra civil catalana. Ja estava en ruïnes el 1905, tot i que va rebre una restauració el 1965.
Museu de les Mines de Cercs
Monument
Museu dedicat a la mineria del carbó instal·lat a l'antiga colònia minera de Sant Corneli, a Cercs (Berguedà), fundat el 1999 i integrat al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. L'exposició permanent ocupa l'antiga Llar del Miner, construïda el 1919 com a escola i convertida després en centre social de la colònia, amb cafè, barberia i cinema. La visita inclou un recorregut de 450 metres en vagoneta per la galeria de Sant Romà, oberta el 1885 i explotada fins al 1991, i aborda la vida quotidiana dels miners, l'escola, el dispensari i episodis com la revolta de Fígols de 1932 o la vaga de 1977. Incorpora també un espai multisensorial adaptat a persones amb discapacitat visual.
Colònia Sant Corneli
Curiositat
La Colònia de Sant Corneli és un antic nucli de població miner del municipi de Cercs, al Berguedà, amb 98 habitants el 2016 i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es va construir a començaments del segle XX, quan l'enginyer José Enrique de Olano y Loizaga, que havia adquirit l'explotació de la conca minera de Fígols el 1895, va fundar l'empresa Carbones de Berga SA i va aixecar, juntament amb les colònies veïnes de Sant Josep i la Consolació, habitatges i serveis bàsics -forn, cantina, escola i església- per fixar-hi els miners i les seves famílies. Juntament amb Sant Josep i la Consolació va formar el principal nucli miner de Catalunya, amb les mines explotades per Carbones de Berga SA fins al seu tancament el 1991. El nucli original, a 960 metres d'altitud, incloïa una església d'origen romànic dedicada a Sant Corneli. Des de 1999 acull el Museu de les Mines de Cercs, del MNACTEC.
Congost de Sant Corneli
Natura
Estret congost fluvial del Llobregat al terme de Cercs, a prop de l'antiga colònia minera.
La construcció del pantà de la Baells
Fita
L'embassament del Llobregat, acabat el 1976, regula el cabal i abasteix bona part de l'àrea de Barcelona. El seu ompliment va negar nuclis habitats del fons de la vall i va obligar a desviar la carretera de l'Alt Berguedà.
El tancament de les mines de carbó
Fita
L'explotació del lignit va sostenir durant un segle les colònies mineres de l'alt Llobregat. El tancament definitiu, el 1991, va deixar pous i poblats buits i va accelerar la despoblació de la comarca.
Pera codonyera de Cercs
Gastronomia
Pera tardana i de carn ferma, pròxima al codony en aroma, conservada als horts del terme de Cercs. Es destina sobretot a cocció, en almívar o acompanyant carns de caça de la comarca.