Quadern de bitàcola · 3 indrets

Què veure i què fer a Avià

Què veure i què fer a Avià (Berguedà, Barcelona): 3 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Natura

A quina distància del centre de Avià és cada lloc

Església de Sant Martí d'Avià 1 km

Pobles a prop de Avià

Què veure a Berga 3,2 km · 13 llocs
Què veure a l'Espunyola 4,8 km · 2 llocs
Què veure a Capolat 5,4 km · 2 llocs
Què veure a Gironella 7,1 km · 3 llocs
Què veure a Casserres 7,5 km · 3 llocs
Què veure a Olvan 7,6 km · 2 llocs
Què veure a Montclar 8,1 km · 2 llocs
Què veure a Cercs 8,4 km · 9 llocs

Espanya › Catalunya › Barcelona › Berguedà › Avià

Què veure i què fer a Avià

Avià
Poble
Avià és un municipi de 2.267 habitants, a 677 metres d'altitud i amb 27,24 km², que inclou a més de la localitat homònima els nuclis de Cal Rosal, Graugés, Obiols i La Plana; fins a la dècada de 1980 la seva economia es va repartir entre l'agricultura, la ramaderia, el tèxtil i la mineria del carbó. La tradició local n'atribueix l'origen a una repoblació de Guifré el Pilós, recordada a les armes reials catalanes del seu escut municipal, aprovat el 1992, al costat del bàcul i l'espasa del patró, Sant Martí, bisbe i soldat. Conserva les esglésies preromànica de Sant Vicenç d'Obiols i romànica de Santa Maria d'Avià, a més de les de Sant Martí d'Avià i Sant Sadurní de Clarà. Són naturals del poble el pilot de ral·lis Marc Coma i el contratenor Xavier Sabata.
Església de Sant Martí d'Avià
Monument
L'església de Sant Martí d'Avià, protegida com a bé cultural d'interès local, és la parròquia del municipi, al Berguedà. La primitiva església va ser consagrada al gener del 907 pel bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell, després de ser edificada pel comte Guifré el Pelós; el seu fill Miró el Joven la va fer consagrar com a església de la llavors naixent vila d'Avià, al voltant de la qual va créixer el poble. Del temple prerromànic i romànic tot just en queda un capitell deteriorat, conservat en un habitatge privat. L'edifici actual, de nau única i capelles laterals, és del segle XVIII, amb un campanar de carreus polits i una rectoria adossada que va servir de caserna carlina abans que el conde de España hi fos fet presoner el 1839.
Estany de Graugés
Natura
Els estanys de Graugés, prop de Berga, són un sistema de basses d'origen artificial creat entre 1900 i 1909 mitjançant terraplens, sèquies i bombes d'aigua per abastir la colònia agrícola de Graugés, fundada per Agustí Rosal i Sala. Ocupen en conjunt 12,55 hectàrees a 596 metres d'altitud; l'estany principal suma unes 7 hectàrees i la seva profunditat, d'uns 18 metres originals, ha davallat avui a poc més de 6. Envoltats de bosc de ribera amb pollancres negres, salzes i freixes, són un dels principals punts d'atracció per a ànecs i ardeids de l'alta conca del Llobregat, tot i que pateixen un lent procés de colmatació.