Quadern de bitàcola · 2 indrets

Què veure i què fer a Sant Julià de Cerdanyola

Què veure i què fer a Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà, Barcelona): 2 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments

A quina distància del centre de Sant Julià de Cerdanyola és cada lloc

Església de Sant Julià de Cerdanyola 200 m

Pobles a prop de Sant Julià de Cerdanyola

Què veure a Guardiola de Berguedà 1,5 km · 5 llocs
Què veure a Bagà 4,1 km · 8 llocs
Què veure a la Nou de Berguedà 6,5 km · 2 llocs
Què veure a Vallcebre 6,5 km · 3 llocs
Què veure a Fígols 6,8 km · 5 llocs
Què veure a la Pobla de Lillet 7 km · 6 llocs
Què veure a Castell de l'Areny 7,1 km · 2 llocs
Què veure a Cercs 9 km · 9 llocs

Espanya › Catalunya › Barcelona › Berguedà › Sant Julià de Cerdanyola

Què veure i què fer a Sant Julià de Cerdanyola

Sant Julià de Cerdanyola
Poble
Sant Julià de Cerdanyola és un petit municipi rural de 234 habitants (2025) a 954 metres d'altitud, en una vall del nord del Berguedà envoltada de muntanyes, entre elles la serra del Catllaràs, que arriba als 1.732 m a la Clusa, punt més alt del terme. Més del 60 % de la seva superfície està coberta de bosc, amb pi negre, fagedes, rouredes i carrasques, tot i que predomina el pi roig. La seva parròquia apareix citada el 839 a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, i el lloc el 983 en una dotació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. El topònim Cerdanyola deriva de «cerdà», pla, i significa «plana petita». El 28 de juny de 1993 va recuperar la seva independència municipal, després de la fusió de 1942 amb Guardiola de Berguedà.
Església de Sant Julià de Cerdanyola
Monument
L'església de Sant Julià de Cerdanyola, que dona nom al municipi, s'alça al centre del poble homònim, a l'Alt Berguedà, envoltada d'una plaça irregular amb cases rurals de muntanya. Està inventariada com a patrimoni immoble de la Generalitat de Catalunya. És un edifici d'una sola nau rectangular coberta a dues vessants, amb un massís campanar gairebé quadrat rematat amb volutes, i mostra a l'exterior tota la pedra vista. Va ser possessió del veí monestir de Sant Llorenç prop Bagà i es va consagrar el 1106 pel bisbe Ot de la Seu d'Urgell. Va patir els atacs dels homes de la Baronia de Pinós, que van haver de pagar mil sous al rector per cremar l'església i destruir els seus béns. El temple es va transformar radicalment al segle XVIII.