Poble
Berga és la capital del Berguedà, a Barcelona, als peus del Cadí, amb 17.473 habitants i coneguda mundialment per la Patum, la seva festa major, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2005. Podria correspondre a l'antiga Castrum Bergium citada per Titus Livi; després de la invasió àrab cap a l'any 715 va formar part del comtat de la Cerdanya i va passar el 1117 al comtat de Barcelona. Conserva el santuari de Queralt, del segle XVIII amb una imatge de la Mare de Déu del segle XI, i el castell de Sant Ferran, del segle X. La seva economia, lligada històricament a la mineria, es basa avui en la indústria tèxtil; al segle XVIII la família Farguell hi va inventar la primera màquina de filar catalana, la Bergadana.
Monument
Fortificació de Berga, amb origen al segle XI, alçada sobre el nucli antic, en un turó defensat per una riera al nord i un desnivell al sud; probablement s'aixeca sobre el 'castrum vergium' que citen cronistes romans del segle II aC. Documentada des de 1095 sota els comtes de Cerdanya i després de Barcelona, els Peguera van tenir el senyoriu entre 1148 i 1190, quan Berenguer de Peguera la va vendre a Pere de Berga, que va lluitar a les Navas de Tolosa (1212). Als segles XIII-XIV es va ampliar i les seves muralles es van connectar amb les de la vila; va ser reconstruïda al XVIII i de nou al XIX, a les guerres carlines. A finals del XIX l'exèrcit la va cedir a l'ajuntament, que la va vendre a particulars el 1928; residencial des de 1940, el Consell Comarcal del Berguedà la va adquirir el 1988 i li va donar el seu nom actual.
Monument
El Castell Berguedà, també anomenat castell de Madrona, s'alça al turó de Castellberguedà, vora el santuari de Queralt, a Berga; és Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). El castell medieval, documentat com a fortalesa fronterera des de 1170, es va aixecar sobre un castell visigòtic del segle VII i va ser seu dels Bergadà, família feudal de la comarca. Va pertànyer al vescomte Dalmau Bernat, vassall dels comtes de Cerdanya i Barcelona a finals del segle XI, i després a Guillem de Bergadà, pare del trobador Guilhem de Berguedà, que el 1187 va reconèixer tenir-lo en feu del rei Alfons II d'Aragó i el va llegar al seu germà Berenguer. Les seves restes podrien correspondre avui a l'església de Sant Pere de Madrona i a elements del santuari de Santa Maria de Queralt.
Monument
Fortí de planta circular i volum troncocònic situat en una talaia de Berga des de la qual es domina tot el Baix Berguedà i part de l'Alt Berguedà, declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). Té una planta baixa semisoterrada i una planta superior coberta amb volta de pedra, flanquejada per espitlleres i matacans que es conserven en mal estat, juntament amb restes de la muralla que la unia amb el castell de Sant Ferran. Va formar part d'un projecte de fortificació de Berga signat el 1797 per l'enginyer Antonio López Sopeña, que no es va arribar a realitzar del tot, i es va construir finalment el 1836, durant la primera guerra carlina. La serra on s'alça va ser escenari de durs combats el 19 de juliol de 1713, a la guerra de Successió.
Natura
Rasos de Peguera és un altiplà de muntanya situat en un plec anticlinal de les serralades prepirinenques, a uns nou quilòmetres al nord-est de Berga, amb vistes sobre tota la comarca del Berguedà; al anomenat pic del Cabrer o del Sant Crist s'hi alça una creu que dona nom al lloc. Va ser un dels primers indrets de Catalunya on es va esquiar, ja el 1908, i el 1975 va prendre el seu nom l'estació d'esquí alpí que s'hi va inaugurar, l'única de la província de Barcelona, que va arribar a comptar amb cinc telecadires, escola d'esquí i pistes d'esquí nòrdic i alpí, tot i que avui es troba fora de servei. Des de 2009 la Generalitat de Catalunya ha impulsat projectes per modernitzar la zona, entre ells un parc de fauna i flora i una nova àrea d'esquí de fons.
Activitat
La Patum de Berga és la festa del Corpus Christi en aquesta localitat del Berguedà, amb els Salts dels gegants, plens i maces, declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2005 i inscrita el 2008 a la seva llista representativa, i per això Tresor del Patrimoni Cultural Immaterial d'Espanya juntament amb el Misteri d'Elx o les Falles. Documentada des de 1525 i fundada a finals del segle XIV, consisteix en representacions de figures místiques que ballen al ritme de tambors entre foc i pirotècnia: el dimecres vigília del Corpus, el tabal i els gegants n'anuncien l'inici, i tot seguit s'escenifica un drama mímic amb les lluites entre cristians i àrabs i la de Sant Miquel contra Llucifer. Les festes arriben fins al diumenge, amb la Patum infantil el divendres.
Activitat
Fira tradicional de tardor a Berga, amb mercat de productes de la terra i bestiar.
Curiositat
Plat tradicional del Berguedà fet amb patata negra de muntanya barrejada amb botifarra negra, típicament acompanyat de cansalada. Als seus orígens es preparava a pagès per aprofitar la sang i les despulles del porc; avui existeixen nombroses variants, com la de trinxar les patates amb una forquilla i refregir-les barrejades amb col i botifarra negra. És un plat molt popular a Berga i a les zones de muntanya del Berguedà, i es pren preferentment a l'hivern pel seu caràcter consistent i gras. Sol acompanyar-se de vi negre, pa de pagès, amanida d'escarola i col confitada.
Fita
Titus Livi cita els bergistans, tribu ibèrica de l'alt Llobregat sotmesa per Anníbal el 218 abans de la nostra era i de nou per Cató el 195. Del seu nom deriven el de la comarca del Berguedà i el de la seva capital, Berga.
Fita
Al segle XI el repartiment de l'herència comtal de Cerdanya va donar lloc a un comtat propi de Berga, de vida breu, que va acabar reintegrat a la casa de Cerdanya i més tard a la de Barcelona. Va fixar, però, la identitat comarcal.
Fita
Durant la primera guerra carlina la vila va ser la seu de la Junta i del comandament carlí al Principat, amb el comte d'Espanya al capdavant. Les tropes d'Espartero la van ocupar el 1840 i van posar fi al reducte.
Gastronomia
Pèsol de gra fosc conreat gairebé en exclusiva en aquesta comarca, recuperat després d'estar a punt de perdre's. Es cuina guisat amb cansalada i botifarra o com a guarnició, i té una pell més gruixuda i un sabor més terrós que el comú.
Gastronomia
Licor d'herbes elaborat amb plantes recollides a la serra de Queralt, sobre Berga, macerades i destil·lades segons una fórmula local. Es pren com a digestiu i comparteix taula amb la barreja i la ratafia de la comarca.