Poble
Remondo és una localitat de la comarca d'El Carracillo, a la província de Segovia, a la vora del riu Pirón i entre pinars resiners i pinyoners, amb uns 329 habitants. Fundada en època medieval dins la Comunidad de Villa y Tierra de Íscar, a mitjan segle XIX comptava amb 129 habitants. La seva església de la Asunción llueix un campanar barroc del segle XVIII amb tres campanes i un retaule major amb talles de San Juan i San Sebastián, i al costat del cementiri s'alça l'ermita del Cristo del Humilladero, reconstruïda al XVIII després d'un enfonsament. Des del segle XIX manté les Procesiones Mudas, en record dels despoblats de Sanchisgudo i Aldeanueva, i la seva gastronomia inclou l'au de corral escabetxada i els espàrrecs.
Monument
L'església parroquial de l'Assumpció conserva un campanar barroc del segle XVIII que es retalla sobre el veïnat; al costat del cementiri s'aixeca a més l'ermita del Cristo del Humilladero.
Activitat
Remondo manté les anomenades Procesiones Mudas, un seguici silenciós amb què es recorden els poblats que van quedar despoblats al terme des del segle XIX; és la tradició més singular del municipi.
Natura
El Pirón travessa aquest petit terme de 8,47 quilòmetres quadrats a 754 metres d'altitud, i les seves ribes estan orlades de pinedes i prades que separen el poble de les terres vallisoletanes d'Íscar. Neix a la sierra de Guadarrama, sobre el port de Malagosto, i després de recórrer bona part de la província de Segòvia desemboca al riu Cega, ja a Valladolid. És un nom antic: apareix citat com a Pirone el 1103 i el 1123 i com a Pirum el 1116, en documents de l'arxiu catedralici de Segòvia, i podria procedir del llatí petrum, pedra. En les seves aigües es crien barbs, cachos i bermejas.
Gastronomia
La cuina de Remondo es basa en les varietats locals d'espàrrec que dóna la terra sorrenca del Pirón i en les aus de corral preparades en escabetx, una fórmula de conservació tradicional a tota la comarca.
Fita
A diferència dels seus veïns, Remondo no va pertànyer a la Tierra de Cuéllar sinó a la comunitat d'Íscar; a mitjan segle XIX, el 1849, Pascual Madoz li atribuïa uns 129 habitants en el seu diccionari geogràfic.
Activitat
El 13 de juny el poble celebra Sant Antoni de Pàdua, la seva festa principal, en un municipi que ha aconseguit mantenir 329 habitants gràcies a la proximitat del pol industrial i agrícola d'Íscar.
Monument
L'església parroquial de Nuestra Señora de la Asunción conserva un retaule barroc presidit per les talles de Sant Joan i Sant Sebastià, sota una torre campanar divuitesca que acull tres campanes.
Monument
Vora el cementiri s'alça aquesta ermita, reconstruïda al segle XVIII després d'ensorrar-se l'anterior; guarda un retaule barroc de traça popular amb la imatge del Crist i una altra de Santa Àgata.
Monument
Entre l'aixovar litúrgic de la parròquia sobresurt una custòdia de plata del segle XVII, una peça d'orfebreria notable per a un lloc que a mitjan segle XIX tot just reunia trenta-sis cases.
Monument
L'església guarda també una creu processional de plata del segle XIX, la peça que encapçala les processons del poble, entre elles les cèlebres Procesiones Mudas cap als termes despoblats.
Fita
Abans del 1520 els concejos de Remondo, Aldeanueva i Sanchisgudo van fer vot de guardar per sempre el dia de Sant Antoni de Pàdua perquè el sant els alliberés de la pedregada, la llagosta i qualsevol dany en els fruits.
Curiositat
La campana que toca a la torre de l'església de Remondo no es va fondre aquí: procedeix de Sanchisgudo, un dels dos pobles veïns que es van despoblar, i va arribar al temple quan aquell lloc va quedar definitivament buit.
Fita
Sanchisgudo, llogaret de la Comunitat de Villa y Tierra d'Íscar amb església dedicada a Sant Julià, va quedar despoblat cap al 1560; el seu terme va passar a Remondo, que encara avui processona fins a l'emplaçament d'aquell temple.
Fita
Aldeanueva, l'altre concejo veí que va compartir amb Remondo el vot a Sant Antoni, va desaparèixer com a conseqüència directa de la gran crisi que va assolar Castella durant el segle XVII i va buidar desenes de llogarets de la zona.
Curiositat
Remondo es va donar a conèixer com el municipi més gran d'Espanya amb una corporació municipal formada íntegrament per dones: una alcaldessa i sis regidores, sense cap retribució, al capdavant d'un poble d'uns tres-cents habitants.
Activitat
El 5 de febrer se celebra Santa Àgata, sostinguda per una confraria els membres de la qual són exclusivament dones; juntament amb la confraria de la Creu, fundada al segle XVI, és l'única de les antigues germandats que continua activa.
Fita
El diccionari de Madoz registrava el 1849 una fàbrica de quitrà que donava feina a vuit operaris, l'única indústria d'un poble de 129 habitants que vivia de la pineda, del pinyó i de la resina.
Gastronomia
Juntament amb el blat, el sègol i la patata, les descripcions del segle XIX destacaven els melons, les síndries i el pinyó entre els fruits d'aquestes terres sorrenques; avui l'horta dona sobretot patata, pastanaga i porro.
Natura
En tot just 8,47 quilòmetres quadrats el terme combina dues pinedes diferents, la de pi resiner i la de pi pinyer, amb les sorres de segona i tercera qualitat i les zones entollades que descrivien els geògrafs del segle XIX.
Activitat
Entre els actes de Setmana Santa el poble manté la Procesión de la Carrera, un dels ritus propis d'un calendari que inclou també la Creu de Maig i l'Assumpció de la Mare de Déu a l'agost.