Poble
Municipi de la comarca d'El Carracillo, a Segovia, situat a 60,5 km de la capital i 766 m d'altitud, en una zona d'amplis pinars, canyades i llacunes; compta amb 739 habitants. El seu nom, citat ja el 1247 com Channe, seria una contracció d'origen basc-navarrès. S'han trobat al seu terme 22 jaciments arqueològics dels períodes cèltic, celtiber, romà i visigot. És cèlebre per les seves pegueres, forns circulars de maó on es cremava la miera per obtenir pega amb què impermeabilitzar les cubes de vi, i la seva església de tres naus, amb cúpula sobre petxines a l'encreuament i campanar d'espadanya, data de la primera meitat del segle XVIII.
Monument
Temple de tres naus separades per pilars i cobert per una cúpula, aixecat a començaments del segle XVIII; és el principal monument de Chañe i presideix un veïnat que avui aplega més de set-cents habitants.
Monument
El municipi conserva dues ermites, la de Sant Antoni i la del Santo Cristo, totes dues rehabilitades el 2006 després d'anys de deteriorament; són les dues fites devocionals que marquen les sortides del poble cap a la pineda.
Curiositat
S'hi conserven pegueres, forns circulars de maó on es destil·lava la reïna del pi per obtenir pega; amb aquesta pega es recobrien per dins les bótes de vi per impermeabilitzar-les abans de l'arribada del ciment.
Fita
El topònim apareix escrit com a Channe en documents del 1247 i se li atribueix un origen basconavarrès. El lloc va quedar enquadrat al sexmo de La Mata, un dels sis de la Comunitat de Vila i Terra de Cuéllar.
Curiositat
El terme municipal està subjecte a protecció arqueològica pels vint-i-dos jaciments identificats al seu interior, amb materials d'època celta, celtibèrica, romana i visigoda que documenten un poblament continuat de més de dos mil·lennis.
Activitat
Chañe celebra el Corpus Christi per partida doble, el dijous i el diumenge següent, i els veïns aixequen altars als portals de les cases per on passa la processó, i engalanen els carrers amb branques i flors.
Natura
El paisatge del municipi combina extenses pinedes amb camins, sotes, rierols i llacunes, la fesomia característica del nord-oest segovià, on l'arenal reté aigua en depressions que s'entollen estacionalment.
Curiositat
A partir de l'any 2000 la immigració va transformar la demografia de Chañe: el 2015 prop del 38 % dels seus habitants havia nascut fora d'Espanya, la proporció més alta de la província de Segovia en aquell moment.
Activitat
Les festes majors se celebren a mitjan agost en honor de Sant Roc, i la Setmana Santa manté les seves processons pròpies; ambdues cites concentren el calendari festiu d'aquest poble del sexmo de La Mata.
Monument
Les obres de renovació del temple van arrencar el 1710 per la capçalera i van culminar a la primera meitat del segle XVIII amb un retaule barroc d'estípits i una cúpula sobre petxines que corona el creuer de les tres naus.
Monument
La parròquia guarda una creu processional de plata del segle XVII acompanyada d'una capsa reliquiari de la mateixa centúria, peces d'argenteria que sortien del temple únicament en les grans processons de l'any.
Monument
Entre els objectes litúrgics de Sant Benet Abat destaquen un calze i una custòdia en forma de sol, tots dos del segle XVIII, contemporanis de la gran reforma barroca que va donar al temple el seu aspecte actual.
Curiositat
Aquesta ermita de pedra aixecada al nucli urbà s'obre per dues portalades que la tradició interpreta com el bé i el mal; a dins guarda un Crist crucificat de mida natural i un llenç de Sant Antoni.
Natura
Dues llacunes, la Redonda i la del Santo Cristo, sobreviuen dins del mateix nucli urbà de Chañe i sostenen una flora i una fauna pròpies dels aiguamolls sorrencs de la Tierra de Pinares.
Natura
La pineda ha estat durant dècades el sosteniment del poble: la resina, el pinyó i fins i tot l'escorça usada com a combustible van sortir d'aquestes muntanyes, que ocupen bona part dels 35 quilòmetres quadrats del terme.
Natura
El terme està travessat per canyades i cordells ramaders que enllacen pinedes, muntanyes, rierols i llacunes; aquesta xarxa de vies pecuàries funciona avui com a corredor verd entre les parcel·les d'horta del Carracillo.
Natura
L'aigua del riu Cega s'emmagatzema a l'hivern en llacunes d'infiltració i es filtra a poc a poc cap a l'aqüífer gràcies als sòls sorrencs i silicis; d'aquest dipòsit subterrani beu a l'estiu el regadiu hortícola de Chañe.
Fita
Una butlla del papa Benet XIV datada el 1748 documenta les Minervas de Chañe, processons que se celebren el tercer diumenge de cada mes a l'interior de l'església i que el poble manté des d'aleshores.
Activitat
Les festes de Sant Roc, que arrenquen a mitjan agost i es prolonguen cinc o sis dies, tenen com a plat fort un campionat de motocròs nocturn que atrau pilots i públic de tota la Tierra de Pinares.
Activitat
Des de fa anys el poble recupera a Setmana Santa la crema dels residus de la resina a la peguera, el procés de tres o quatre dies amb què els pegueros obtenien la pega per calafatar barques, bótes i bots de vi.
Curiositat
La nit del 24 de juny els veïns surten al camp a recollir flors aromàtiques amb què s'elaboren creus, un costum d'arrel agrària que a Chañe ha sobreviscut juntament amb les Minervas i el Corpus dels altars.
Gastronomia
Les terres sorrenques de Chañe formen part del Carracillo, la comarca que encapçala la producció espanyola de porro i concentra la meitat de l'hortalissa de la província de Segòvia juntament amb la pastanaga, l'endívia i la patata.