Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Quintanar de la Sierra

Què veure i què fer a Quintanar de la Sierra (Sierra de la Demanda, Burgos): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Natura · 1 Curiositats · 1 Fites històriques · 2 Gastronomia

Pobles a prop de Quintanar de la Sierra

Espanya › Castella i Lleó › Burgos › Sierra de la Demanda › Quintanar de la Sierra

Què veure i què fer a Quintanar de la Sierra

Quintanar de la Sierra
Poble
Quintanar de la Sierra és una vila d'1.474 habitants de la comarca de la Sierra de la Demanda, a la província de Burgos, enquadrada també entre les comarques de La Demanda y Pinares, i que viu de les serradores i la fusta. S'assenta al vessant sud del pic de la Campiña, de 2.048 metres, l'altura màxima del terme, en un entorn dominat per la serra de Neila, amb llacunes d'origen glacial i àrea de biodiversitat de gran valor. A tres quilòmetres es troba el jaciment altmedieval de Cuyacabras, amb 166 tombes antropomorfes i tretze nínxols excavats a la roca entre pins i roures. El topònim Quintanar prové del llatí quintana-ae, 'granja o casa de camp', i el comparteix amb altres localitats com Quintanar del Rey, a Conca, i Quintanar de la Orden, a Toledo.
La sort dels pins
Fita
Documentada des de 1288, la suerte de pinos reparteix cada any entre els veïns de Quintanar de la Sierra un lot d'arbres del mont comunal, amb la condició de residir al poble; set segles després el repartiment es continua fent. És un privilegi de possessió comunal del bosc que es remunta a les cartes de població medievals concedides per fomentar l'assentament de veïns a la comarca de Pinares, on l'altitud i l'abrupte del terreny impedeixen el cultiu de cereal i els habitants han viscut gairebé en exclusiva dels ingressos del mont. La comarca, repartida entre Burgos i Soria, cobreix prop de 100.000 hectàrees de pi silvestre i pi negral, amb enclavaments de faig, roure, ginebre i roure martinenc, i el seu repartiment equitatiu ha contribuït a conservar el bosc.
Resiners i peguers
Curiositat
El resiner sagnava el pi de març a novembre i recollia la miera en pots de fang; el peguer coïa les soques per treure'n pega amb què es calafatejaven vaixells i s'immobilitzaven amb tauletes les potes del bestiar.
La necròpolis rupestre de Cuyacabras
Natura
A tres quilòmetres del poble, un aflorament de gres guarda 166 tombes antropomorfes i tretze nínxols excavats a la roca, alguns en lleixes verticals. Al seu costat, la Cueva Andrés conserva un arc de ferradura tallat a la pedra.
La caldereta i l'all arriero dels pinariegos
Gastronomia
Els guisats que menjaven els homes de la muntanya continuen sent la cuina de la serra: la caldereta de xai cuinada al mateix pinar i l'ajo arriero, patata i bacallà picats amb all i pebrot sec.
Les mículas i els mansarones
Gastronomia
Les pinedes donen una collita micològica notable: mículas, com s'anomena aquí el níscol, mansarones de primavera i ceps, russoles i lactaris que a la tardor omplen cistelles i paelles per tots els pobles pinariegos.