Poble
Municipi de la comarca de Sierra del Segura, a la província d'Albacete, la fortalesa del qual van prendre les tropes castellanes el 1242 i el lliurament del qual a l'Orde de Santiago va fer de la vila cap administratiu i religiós de tota la serra; els seus veïns es van amotinar el 1503 contra la supressió de les franqueses fiscals i el maig del 1936 els anomenats Sucesos de Yeste van deixar disset morts després de l'ocupació d'unes terres a La Graya. Al terme s'estén l'embassament de la Fuensanta, construït entre 1929 i 1933 sobre el Segura, i les seves festes de Sant Bartomeu combinen encierros i un aplec nocturn amb fogueres a la muntanya.
Monument
Fortalesa d'origen musulmà del segle XII que va passar a l'Orde de Santiago. En destaca el pati d'armes de doble galeria, amb columnes gòtiques al nivell inferior i galeria de fusta al superior.
Monument
L'església de l'Assumpció, a Yeste, es va construir al llarg del segle XVI i va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 16 de març de 1983. El conjunt reuneix dues parts d'èpoques diferents: una primera nau, iniciada a finals del segle XV en estil gòtic i acabada cap al 1527, amb capçalera poligonal de cinc panys i volta estrellada; i una segona nau, construïda perpendicularment amb una portada renaixentista de columnes aparellades, que va donar al temple forma de T. L'església conserva obra pictòrica de Pedro Orrente, entre ella dos llenços de Sant Josep i la Puríssima datats el 1627 i un retaule de l'Epifania del mateix autor, juntament amb figures de Maria, el Calvari i el Crucificat procedents del desaparegut retaule major del segle XVI.
Monument
Fundat el 1618 per una comunitat de franciscans descalços establerta a la vila, el convent manté un claustre del segle XVIII amb arcades sobre pilars al cos inferior i una galeria superior d'arcs més petits i senzills amb balustrada de fusta. La façana s'obre en un pòrtic de tres arcs, el central de major grandària que els laterals. L'edifici ha patit nombroses reformes al llarg de la seva història.
Monument
La Casa del Concejo de Yeste és un edifici del segle XVI construït per servir de seu de reunió als oficials del concell, perquè els alcaldes de la vila administressin justícia, i com a pòsit o magatzem de cereals. Conserva una llotja sobre la qual se situen dos escuts: el de la vila de Yeste i l'escut imperial de Carles V, que dona nom a la seva façana més reconeixible.
Natura
Pantà construït entre 1929 i 1933 sobre el riu Segura, amb uns 210 hectòmetres cúbics de capacitat. La seva làmina d'aigua encaixada entre serres és un dels paisatges més característics del terme.
Natura
Cim de 1.898 metres situat al Calar de la Sima, el punt més alt del terme municipal de Yeste i lloc on es troba el vèrtex geodèsic. Molt a prop s'aixeca el Cerro de las Mentiras, de 1.896 metres, que deu el seu nom al fet que durant molt de temps se'l va tenir per error com el cim més alt del municipi.
Natura
Afluents del Segura que recorren el terme de Yeste formant valls i congosts, un dels conjunts fluvials de muntanya més ben conservats de la província. El Tus neix a Siles, a 1120 metres d'altitud, i recorre 37 quilòmetres; en entrar a Yeste el seu canyó pren el nom d'Estrecho del Infierno, entre el Calar del Mundo i el de la Sima, i desemboca a l'embassament de la Fuensanta. Dona nom al balneari de Tus, d'aigües mineromedicinals. El Zumeta suma el seu cabal al Segura a les Juntas de Miller, i el Taibilla completa el trio de rius que travessen el municipi.
Natura
Font d'aigües mineromedicinals situada a la vall del riu Tus, al paratge conegut com el Hueco de Tus, l'aprofitament del qual es remunta segons la tradició a època romana. El balneari va ser reconstruït sota el patrocini de l'arquebisbe de València Martín Pérez de Ayala.
Activitat
Festes majors de la vila, amb encierros des del Llano Majano fins a la plaça de la Corredera i revetlles nocturnes. La nit del 23 al 24 se celebra el romiatge fins a l'ermita amb fogueres a la muntanya.
Activitat
La Feria de Tradiciones de Yeste (Sierra del Segura, Albacete) se celebra l'últim cap de setmana d'octubre i reuneix oficis artesans, gastronomia serrana, una fira de bestiar i una trobada de cuadrillas. Declarada de Interés Turístico Regional (distinció turística d'àmbit regional), és una de les fires més visitades i populars de Castella-la Manxa.
Curiositat
El maig de 1936, després de l'ocupació comunal d'unes terres a La Graya, es van produir aldarulls en els quals van morir disset veïns, dos d'ells regidors, i van resultar ferides tretze persones més; un guàrdia civil també va morir per arma blanca. El xoc, ocorregut el 29 de maig quan una multitud va intentar alliberar sis jornalers detinguts per llaurar unes terres privades que abans havien estat comunals, va recordar els fets de Casas Viejas de 1933 i ha estat descrit com la darrera matança de pagesos abans del cop militar. L'episodi va provocar una greu crisi política en els últims mesos de la Segona República i va ser narrat per Juan Goytisolo a la seva novel·la Señas de identidad.
Curiositat
Sota l'Orde de Santiago, Yeste va exercir com a centre polític i religiós d'un ampli territori serrà que incloïa llogarets avui independents com Nerpio i Letur.
Fita
Les tropes castellanes van prendre el 1242 la fortalesa de Yeste i la Corona la va lliurar a l'orde de Santiago, que en va fer cap administratiu i religiós de tota la serra durant els segles següents, en plena frontera amb l'islam granadí.
Fita
Els veïns es van amotinar el 1503 contra la decisió dels Reis Catòlics de suprimir les franqueses fiscals que havien servit per atreure pobladors a aquesta vila de frontera; sense exempcions, la serra perdia el seu principal atractiu per repoblar.
Gastronomia
Guisat espès de llegums, verdures i avios de matança que pren el seu nom del llogaret yestero de Boche, on s'ha cuinat durant generacions en olla posada al foc baix. És el plat fort dels dies freds de la serra.