Poble
Municipi de la comarca de Sierra del Segura, a la província d'Albacete, on neix el riu Mundo als Chorros, surgència que es precipita en una cascada d'uns vuitanta metres sobre un amfiteatre de travertins i que en èpoques de pluja o desglaç multiplica el seu cabal en el fenomen conegut com a reventón. Al seu terme es van fundar el 1772, sota Carles III, les Reales Fábricas de San Juan de Alcaraz, primera fàbrica de llautó i bronze d'Espanya, actives fins al 1993 i al voltant de les quals va créixer un poblat obrer; l'artesania del bronze perviu en tallers del municipi.
Monument
Complex fabril fundat el 1772 sota Carles III per l'enginyer austríac Juan Jorge Graubner. Va ser la primera fàbrica de llautó i bronze d'Espanya i la segona d'Europa després de la de Goslar, i va estar en funcionament fins al 1993 aprofitant la calamina i el coure de la zona.
Monument
Nucli primitiu del municipi, enfilat en un turó i abandonat en gran part quan la població es va traslladar vora les Reales Fábricas. Conserva el traçat tradicional, l'església i les restes del castell.
Monument
Les restes del castell de Riópar Viejo coronen un turó a uns 3 quilòmetres al nord-oest de l'actual Riópar (Albacete), a uns 1.100 metres d'altitud, sobre l'emplaçament de l'antic poble. És una fortalesa d'origen musulmà que més tard va pertànyer al comte de Paredes, senyor de la vila. Del conjunt només es conserven ruïnes, a l'entorn del despoblat medieval que en els últims anys ha estat objecte de treballs de restauració.
Monument
L'església parroquial de l'Esperit Sant es troba a Riópar Viejo, llogaret de Riópar (Albacete), i està catalogada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1981. Encara que no hi ha documentació que acrediti la seva existència fins a mitjan segle XV, hi ha constància que ja estava construïda el 1475, quan es van obrir espitlleres als seus murs per disparar contra l'Alcázar. De planta rectangular i dimensions reduïdes, amb cinc trams i capçalera plana, la seva nau es cobreix amb una armadura de fusta decorada amb pintures mudèjars, i conserva un cor de fusta sostingut per una columna. En unes obres de restauració es van descobrir importants frescos gòtics ocults darrere de l'altar, avui recreats en l'exposició «Las Edades de Riópar».
Natura
Naixement del riu Mundo, on l'aigua brolla de la boca d'una cova i es precipita en una cascada d'uns vuitanta metres sobre un amfiteatre de travertins; el fenomen, poc habitual en coves càrstiques, es coneix a la zona com «el reventón», i forma amb les pluges o el desglaç veritables explosions d'aigua i llum. És el paratge més visitat del Parc Natural dels Calares del Mundo i de la Sima, la vall del qual està coberta de pi negral i pi laricio, amb roures valencians, alzines, servers i aurons de Granada, espècie endèmica del sud d'Espanya que es torna vermella a la tardor; la zona reuneix 51 endemismes ibèrics i 25 iberoafricans.
Natura
Sistema càrstic amb més de cinquanta quilòmetres de galeries explorats, un dels més grans de la península Ibèrica. Per la seva boca sorgeixen les aigües que donen origen al riu Mundo.
Natura
Plataforma calcària d'uns quinze quilòmetres de llarg per quatre d'ample que actua com una esponja: filtra les pluges i neus i les condueix per galeries subterrànies fins a la Cueva de los Chorros.
Curiositat
Fenomen que es produeix al naixement del riu Mundo, molt a prop de Riópar (Albacete), dins del Parc Natural dels Calares del Río Mundo i de la Sima, un dels cinc parcs naturals de Castella-la Manxa. Consisteix en la sortida sobtada d'una gran quantitat d'aigua, un fet poc habitual que només es dona en molt poques coves d'origen càrstic. En èpoques de pluges intenses o després del desglaç de la neu acumulada a l'hivern, la sorgència dels Chorros expulsa molta més aigua de la que el seu aqüífer ha rebut, formant cascades espectaculars -veritables explosions d'aigua i llum conegudes a la zona com «el reventón»-, fenomen degut al funcionament de sifons normals i inversos a l'interior del carst.
Curiositat
Riópar va ser una de les primeres colònies industrials d'Espanya: les Reales Fábricas van atreure tècnics centreeuropeus i van crear un poblat obrer vora la fàbrica. La tradició del bronze artesanal perviu avui en tallers del municipi.
Activitat
Celebracions en honor de la patrona de Riópar, que se sumen a les de Sant Joan Baptista, patró de la localitat, i a les festes pròpies de les pedanies del terme.
Fita
La primera fàbrica de llautó i bronze d'Espanya, nascuda al segle XVIII a l'empara de Carles III i de la calamina de la serra, va cessar la seva activitat el 1993 després de més de dos segles de fums; el poble es va reorientar al turisme i a l'artesania del bronze.
Gastronomia
Les aigües fredes que neixen als Chorros mantenen poblacions de truita que la cuina serrana prepara en escabetx o farcida de pernil i fregida. És un dels pocs plats de riu d'una comarca dominada per la carn i la caça.