Quadern de bitàcola · 10 indrets

Què veure i què fer a Nerpio

Què veure i què fer a Nerpio (Sierra del Segura, Albacete): 10 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 2 Curiositats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Nerpio és cada lloc

Castell de Taibilla 6,4 km
Solana de las Covachas 7 km

Pobles a prop de Nerpio

Què veure a Puebla de Don Fadrique 24 km · 6 llocs
Què veure a Yeste 24 km · 16 llocs
Què veure a Letur 30 km · 14 llocs

Espanya › Castella-la Manxa › Albacete › Sierra del Segura › Nerpio

Què veure i què fer a Nerpio

Nerpio
Poble
Municipi de la comarca de Sierra del Segura, a la província d'Albacete, el terme del qual ascendeix des dels 1.080 metres del casc urbà fins als 2.083 al límit amb Granada, Jaén i Múrcia; s'hi coneixen més de trenta conjunts d'art rupestre, entre ells la Solana de las Covachas, amb unes dues-centes figures d'arquers i fauna i declarada Patrimoni de la Humanitat el 1998. A la pedania de Taibilla es conserva un castell que va ser el principal nucli islàmic del territori i va acollir després una comanda santiaguista, i la noguera de les seves valls dona la nou de Nerpio, emparada per una identificació d'origen.
Solana de las Covachas
Monument
Conjunt d'abrics amb art rupestre llevantí que aplega unes dues-centes representacions d'arquers, figures femenines i fauna, amb una antiguitat d'entre 10.000 i 6.500 anys. Forma part del Patrimoni de la Humanitat declarat per la UNESCO el 1998.
Església de la Purísima Concepción de Nerpio
Monument
Parròquia de Nerpio (Sierra del Segura, Albacete) datada el 1602 i dedicada a la Purísima Concepción, principal edifici religiós d'aquesta localitat de muntanya. Ja el 1849 el Diccionario geográfico de Pascual Madoz la registrava com l'església parroquial del poble, servida aleshores per un capellà i un sagristà.
Castell de Taibilla
Monument
El castell de Taibilla s'alça a uns 1.200 metres d'altitud, en un cingle sobre el riu homònim, dins la pedania que li dona nom, al terme de Nerpio (Albacete). Ja apareix esmentat en textos del segle XII com a fortalesa de Tayviella. Al peu del turó es conserva la casa forta, d'origen àrab i avui casa solerenca remodelada, que controlava el pas a la fortalesa; l'antemurada dels costats sud i oest manté el camí de ronda amb merlets i sageteres, i destaca la torre de l'homenatge, que va tenir quatre pisos i un aljub per recollir l'aigua de pluja, rehabilitada recentment. La seva importància va ser clau per vigilar el Regne de Granada, tasca de la qual es va encarregar l'Orde de Santiago des de 1242 fins a la conquesta de Granada el 1492.
Serres de Nerpio
Natura
Relleus muntanyosos que eleven el terme municipal des dels 1.080 metres del nucli urbà fins als 2.083 metres, al límit amb Granada, Jaén i Múrcia. Els rierols del Taibilla i de las Fuentes acullen truites i anguiles.
Les nous de Nerpio
Curiositat
La noguera conreada a les valls del terme dona un fruit de reconeguda qualitat, la nou de Nerpio, emparada per una identificació d'origen i convertida en senyal d'identitat econòmica del municipi.
El municipi més meridional de Castella-la Manxa
Curiositat
Nerpio és el terme situat més al sud de la província d'Albacete i de tota la comunitat autònoma, i limita alhora amb les províncies de Granada, Jaén i Múrcia.
Festes de la Virgen de la Cabeza de Nerpio
Activitat
Celebracions en honor de la patrona de Nerpio, que apleguen els veïns del nucli urbà i dels nombrosos llogarets dispersos del terme.
L'art rupestre de Nerpio, Patrimoni Mundial
Fita
La Unesco va incloure el 1998 l'art rupestre de l'arc mediterrani a la llista del Patrimoni Mundial; al terme de Nerpio es coneixen més de trenta conjunts, amb plafons com el de la Solana de las Covachas i els seus dos centenars de figures.
El xai segureny
Gastronomia
Raça ovina rústica adaptada a les pastures dures de la serra del Segura, criada en ramats transhumants que aprofiten mont i rostoll. Dona una carn magra i saborosa que a Nerpio es guisa en caldereta o es rosteix a la brasa.