Poble
Municipi de la comarca de Campos de Hellín, a la província d'Albacete, la tamborada del qual, que inunda els carrers des de la tarda del Dimecres Sant, està inscrita des del 2018 a la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO; al casc històric destaquen l'església arxiprestal de Santa María de la Asunción, començada el 1499, i el santuari de Nuestra Señora del Rosario, amb orígens el 1575. Al seu terme hi ha el Parc Arqueològic del Tolmo de Minateda, amb nivells ibèrics, romans, visigots i musulmans, i l'Abrigo Grande, amb prop de sis-centes figures d'art rupestre.
Monument
El Tolmo de Minateda és un jaciment situat sobre un turó amesetat a la pedania de Minateda, en un encreuament de camins que va permetre que estigués habitat sense interrupció més de 3000 anys, des de l'edat del bronze fins a l'ocupació islàmica. S'excava des de 1988, dirigit per equips de la Universitat d'Alacant i el Museu Arqueològic d'Albacete, i va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1992. Amb ibers i romans va assolir, cap al 9 aC, rang de municipi, i al segle VI es va convertir en seu episcopal amb el nom d'Eio. El 713 es va incloure en el pacte entre el comes Teodomiro i el conqueridor Abd al-Aziz, i la seva continuïtat fins a ser destruït per Abderramán II a finals del segle IX el converteix en un cas excepcional per estudiar la transició entre l'antiguitat i l'islam.
Natura
Abric rocós d'uns vint metres d'amplada que conserva prop de sis-centes figures, en la seva majoria d'art llevantí. Donat a conèixer el 1914, forma part de l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998.
Monument
Església arxiprestal d'Hellín, la construcció de la qual va començar el 1499. Està considerada la primera església de tipus columnari de tota la diòcesi de Cartagena. És el principal temple del casc històric i punt de referència de les processons de Setmana Santa. La seva façana renaixentista, semblant a la de la Catedral de Jaén, és obra de l'escola d'Andrés de Vandelvira, amb una portalada en forma de retaule i sis fornícules entre columnes corínties dedicades a l'Anunciació; l'escalinata d'accés la va afegir a finals del segle XIX l'arquitecte hellinero Justo Millán. Per dins, tres naus amb capçalera poligonal s'il·luminen per dues rosasses de pedra amb traceries flamígeres, i la capella del Sagrat Cor, la més rica del temple, llueix escultures dels evangelistes.
Monument
El santuari, dedicat a la patrona d'Hellín, amb orígens el 1575, s'alça al costat de les antigues muralles del castell i sobre el que va ser una mesquita, en una antiga ermita mudèjar construïda després de la Reconquesta. L'edifici actual és fruit de la reconstrucció de la primera meitat del segle XVIII i de finals del XIX: a l'època barroca corresponen el cambril, la cripta i part del temple, mentre que a l'eclecticisme vuitcentista es deuen la façana i el campanar. El cambril rococó, datat el 1740, té planta poligonal a la manera de les capçaleres gòtiques i està decorat amb daurats, rocalles i pintures barroques de la vida de Maria i de Jesús. Declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) i reformat per l'arquitecte Justo Millán, presenta una característica torre poligonal.
Monument
Antic barri àrab organitzat al voltant del castell almohade, amb carrers estrets i traçat irregular. És la zona que millor conserva l'empremta andalusina de la ciutat.
Monument
El Museu Comarcal d'Hellín, creat el 1995 i dedicat al patrimoni històric i natural de la comarca, ocupa un edifici modernista de finals del segle XIX rehabilitat per l'Escola Taller de l'ajuntament, amb una porta tallada per l'ebenista local Sebastián Guillén i una cancel·la de forja modernista. Reparteix set sales en tres plantes: a la baixa, un bargueño del segle XVI i quadres de pintors locals; a la primera, el fons arqueològic, amb peces com un lleó ibèric del Tolmo de Minateda i l'anomenat Sarcòfag d'Hellín; i a la tercera, la col·lecció etnogràfica, amb ceràmica local i objectes de la cultura de l'espart.
Natura
El pitó volcànic de Cancarix és un dom volcànic de fa 7,04 milions d'anys, descobert per l'erosió, situat a la serra de las Cabras, a la pedania de Cancarix del municipi d'Hellín. Va ser declarat monument natural el novembre de 1998 i està considerat el més important de la península Ibèrica. Està format per lamproïtes, roques ultrapotàssiques d'origen molt profund i molt escasses en el registre geològic, la varietat local de les quals s'anomena cancalita o cancarixita. Malgrat el seu nom, no és un pitó pròpiament dit, de forma estreta com un obelisc, sinó que presenta una disjunció columnar pròpia d'un refredament lent de la lava, i està proposat com a Global Geosite per l'Institut Geològic i Miner d'Espanya.
Natura
Serra de gran riquesa ambiental sobre la vall del riu Mundo, amb pinedes i notables poblacions d'aus rupícoles. És un dels espais preferits per al senderisme a la comarca.
Natura
El més gran dels embassaments del riu Segura, situat a l'anomenat estret de la Herradura, al límit entre Castella-la Manxa i la Regió de Múrcia; la presa s'alça al terme de Moratalla i el vas es reparteix entre els municipis albacetencs d'Hellín, Socovos i Férez. Es va construir entre 1943 i 1952 dins la política d'obres hidràuliques del franquisme per frenar les riuades del Segura, amb mà d'obra de fins a 350 treballadors, molts d'ells presos polítics i comuns procedents de les presons d'Hellín i Las Minas que redimien pena per treball. L'obra, adjudicada a la mateixa empresa que va construir el Valle de los Caídos, va costar la vida a diversos treballadors, entre ells tres que el 1954 van caure des de 76 metres d'alçada, en la memòria dels quals es va aixecar una creu.
Natura
Paratge fluvial del riu Mundo a la pedania d'Isso, amb ponts i assuts tradicionals envoltats d'horta. És un dels racons d'aigua més agradables del terme d'Hellín.
Natura
Jardí botànic situat a la pedania d'Isso, considerat un dels més destacats de Castella-la Manxa. Reuneix una àmplia col·lecció d'espècies arbòries al costat del riu Mundo, amb més de 200 espècies d'arbres i arbustos procedents de diverses parts del món. Habitualment s'organitzen visites d'escolars de la zona per al coneixement del medi natural.
Natura
Enclavament salí d'altíssim valor ecològic al sud de la província, compartit entre els termes d'Hellín i Tobarra. Acull espècies halòfiles endèmiques que no es troben en cap altre lloc d'Europa.
Natura
Relleu calcari de l'entorn d'Hellín, vora la Sierra Seca, de gran valor ambiental. Ofereix panoràmiques sobre la vega del riu Mundo i els camps de la comarca.
Activitat
Repic ritual de tambors que inunda els carrers des de la tarda del Dimecres Sant i en què arriben a sonar desenes de milers de tambors. El 2018 la UNESCO la va incloure, juntament amb les de Tobarra i Agramón, a la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Activitat
Conjunt d'actes que se celebren a Hellín durant la Setmana Santa, declarada Fiesta de Interés Turístico Internacional (el màxim reconeixement turístic oficial a Espanya per a una festa) el 2007 i, des de 2018, patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco. Combina processons tradicionals amb les multitudinàries tamborades, protagonitzades pels mateixos hellineros: tot i tenir menys de 35.000 habitants, compta amb vint-i-nou confraries i germandats que processonen trenta imatges i grups escultòrics. Els seus orígens es remunten a la predicació de Sant Vicenç Ferrer el 1411, acompanyat de tamborilers, origen de les antigues processons de penitència organitzades des del segle XVI per la Confraria de Nuestra Señora del Rosario, avui patrona de la ciutat. És la festa major d'Hellín i atreu visitants de tota Espanya.
Activitat
Repic de tambors de la pedania hellinenca d'Agramón, reconegut per la UNESCO el 2018 juntament amb els d'Hellín i Tobarra. Conserva trets propis dins la tradició tamborilera comarcal.
Activitat
Fira en honor a la Virgen del Rosario, patrona de la ciutat des del 1907, declarada d'interès turístic regional. Se celebra entre l'últim dissabte de setembre i el primer diumenge d'octubre.
Activitat
Festes patronals de la pedania hellinenca de Las Minas, amb revetlles i actes populars a finals de juliol i començaments d'agost.
Curiositat
El municipi reuneix dos reconeixements de la UNESCO: l'art rupestre de l'Abric Gran de Minateda, inscrit el 1998, i la tamborada, inclosa el 2018 com a Patrimoni Cultural Immaterial. Pocs municipis espanyols acumulen totes dues distincions.
Curiositat
Amb més de trenta mil habitants, Hellín és el municipi més poblat de la província d'Albacete després de la capital. El seu terme inclou una dotzena de pedanies repartides entre la serra i la vega del riu Mundo.
Curiositat
La pedania de Las Minas deu el nom a les antigues explotacions de sofre situades prop de la confluència del riu Mundo amb el Segura. L'activitat minera va marcar durant dècades la vida d'aquest racó del terme municipal.
Curiositat
El voleibol és un esport emblemàtic a Hellín des que el 1980 el seu equip juvenil es va proclamar campió d'Espanya. La ciutat manté des d'aleshores una forta pedrera en aquesta disciplina.
Monument
L'ermita de Sant Rafael s'alça en un turó del nucli antic de Hellín, en el que va ser l'antiga jueria i avui és el barri que porta el seu nom, als peus del qual s'obre el Barranc del Judío. Construïda al segle XVII en estil barroc, guarda la imatge de l'arcàngel Rafael, patró benefactor de la ciutat juntament amb la Mare de Déu del Roser des d'una devoció que es remunta al segle XVI. Segons les Relaciones Topográficas que Hellín va redactar el 1576 per a Felip II, es creia que Sant Rafael alliberava la localitat de les tempestes de calamarsa que arruïnaven les collites, i en el seu honor es manté la festa que avui es celebra cada 24 d'octubre. És un dels petits temples històrics que encara conserva el nucli urbà hellinero.
Natura
Laguna de los Patos, aiguamoll d'origen natural situat al terme de Hellín (Albacete, Campos de Hellín), entre els guixerars que alberguen una flora endèmica singular. Ha estat rehabilitada i alberga nombroses i importants comunitats d'aus.
Curiositat
El terme municipal de Hellín, a la comarca dels Campos de Hellín, s'organitza en dotze pedanies: Agramón, Cancarix, Agra, Cañada de Agra, Isso, Las Minas, Minateda, La Horca, Mingogil, Nava de Campaña, Torre Uchea i Rincón del Moro. La més coneguda és Minateda, on es troba l'Abric Gran de Minateda, un abric amb pintures rupestres prehistòriques declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998.
Curiositat
La reina regent Maria Cristina va concedir a Hellín el títol de ciutat el 1898, en reconeixement al desenvolupament de la seva població, la seva agricultura, la seva indústria i el seu comerç experimentat a finals del segle XIX, així com a la constant adhesió del municipi a la monarquia constitucional.
Curiositat
La gastronomia de Hellín (Albacete), d'arrel murciana, té en l'arròs amb conill i els cargols els seus plats emblemàtics, juntament amb les migas de pa o de farina de blat, els andrajos, el guisat de blat i l'aguamiel, fet amb carbassa i mel o sucre diluïts en aigua i cuits. Destaca la producció de peladillas, torrons i caramels, especialment els de La Elisa, molt lligats a les processons de Setmana Santa, en què els natzarens reparteixen dolços entre els nens. L'entorn aporta vinyes, ametllers i fruites de pinyol com el préssec i l'albercoc, a més de les patates fregides artesanals Patatas Rodas i empanadilles de patata, tonyina, tomàquet i ou. També són típics el mojete de Setmana Santa i les coques de pernil i sardina.
Activitat
Celebració del Corpus a Hellín, declarada d'Interès Turístic Regional el 2007, amb elaborades catifes de serradures.
Activitat
Fira de Hellín en honor a la Mare de Déu del Roser, declarada d'Interès Turístic Regional de Castilla-La Mancha el 2020 (una declaració turística d'interès regional). Comença l'últim cap de setmana de setembre i es perllonga fins al primer d'octubre, amb gran animació i afluència de públic; es considera la segona fira més important de la província després de la de la mateixa capital, amb un ampli i variat programa d'activitats.
Fita
La monarquia visigòtica va aixecar entre finals del segle VI i començaments del VII al turó del Tolmo de Minateda una nova seu episcopal, Eio, per atendre els territoris que depenien d'Ilici mentre aquesta continuava en mans bizantines; amb ella va arribar un ambiciós pla urbà i una basílica de tres naus.
Fita
La ciutat del Tolmo apareix com a Madinat Iyyuh entre les set places que el noble visigot Teodomir va pactar lliurar als conqueridors àrabs el 713; va decaure després, en traslladar-se la capitalitat de la cora a la tot just fundada Múrcia.
Fita
Dos veïns van prendre possessió a la dècada del 1560 davant de la Comptadoria Major dels jaciments de sofre registrats l'any anterior, primer pas de les Reials Mines que la Hisenda de Felip II acabaria comprant per abastir de pólvora la Corona.
Fita
Aquell dia va expirar el monopoli estatal sobre la fabricació de pólvora militar i el sofre hellinero va quedar obert a la iniciativa privada; poc després el ferrocarril d'Albacete a Cartagena va passar prop dels jaciments i va disparar la seva explotació.
Fita
Juan Jiménez Llamas va topar amb el gran fris pintat de Minateda, un plafó de gairebé divuit metres amb més de sis-centes figures. L'abat Breuil el va publicar el 1920 i el va convertir en referència obligada de l'art rupestre llevantí.
Fita
Franco va inaugurar la presa més gran del seu temps, aixecada sobre el Segura al límit entre Albacete i Múrcia per frenar les riuades de l'horta murciana; en la seva construcció, dirigida des de 1948, hi van treballar presos polítics en règim de redempció de penes. Entre 1943 i 1952 es van dur a terme les primeres obres, amb fins a 350 treballadors, entre ells presos polítics i comuns de les presons de Hellín i Las Minas. El 1947 es va aixecar un poblat obrer amb safareig, ermita, caserna i botigues, i el 1952 va arrencar el Destacament Penal del Cenajo. L'obra va ser adjudicada a Construcciones Civiles, empresa que també va aixecar la Vall dels Caiguts; en total hi van participar 7.700 obrers. El 1954 van morir tres treballadors en caure des de 76 metres d'altura, en honor dels quals es va erigir una creu.
Gastronomia
Bunyols elaborats amb pa ratllat, ou, canyella i anís que, un cop fregits, es bullen en almívar fins a quedar sucosos per dins. És un dels dolços de paella més arrelats al Campo de Hellín i als pobles murcians veïns.
Gastronomia
Els oliverars que s'enfilen pels vessants del Campo de Hellín donen un verge extra que ha estat reconegut en diverses ocasions entre els millors olis de Castella-la Manxa; es mol en fred entre novembre i gener, amb l'oliva acabada de collir.