Quadern de bitàcola · 12 indrets

Què veure i què fer a Liétor

Què veure i què fer a Liétor (Sierra del Segura, Albacete): 12 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 2 Natura · 1 Activitats · 2 Curiositats · 2 Fites històriques · 1 Gastronomia

Quan anar a Liétor: calendari de festes

Agost: Festes patronals de Liétor (Del 23 al 28 de agosto)

A quina distància del centre de Liétor és cada lloc

Pobles a prop de Liétor

Què veure a Ayna 10 km · 11 llocs
Què veure a Alcadozo 12 km · 7 llocs
Què veure a Elche de la Sierra 13 km · 10 llocs
Què veure a Pozohondo 20 km · 6 llocs
Què veure a Peñas de San Pedro 21 km · 11 llocs
Què veure a Férez 21 km · 7 llocs
Què veure a Hellín 22 km · 38 llocs
Què veure a Bogarra 23 km · 11 llocs

Espanya › Castella-la Manxa › Albacete › Sierra del Segura › Liétor

Què veure i què fer a Liétor

Liétor
Poble
Municipi de la comarca de Sierra del Segura, a la província d'Albacete, nascut com a alqueria andalusina al voltant del segle X i donat per la Corona després de la conquesta a l'Orde de Santiago, que va mantenir la seva jurisdicció fins a les reformes liberals del segle XIX. Conserva l'ermita de Nuestra Señora de Belén, cèlebre pels murals d'expressiu estil popular pintats entre 1734 i 1735, el convent de carmelites descalços fundat el 1679 i construït íntegrament en maó, i l'església de Santiago Apóstol, de la segona meitat del segle XVIII amb torre anterior.
Església de Santiago Apóstol de Liétor
Monument
Temple de la plaça Major bastit a la segona meitat del segle XVIII, de planta de creu llatina i tres naus amb volta de canó. La seva torre procedeix de finals del segle XV o començaments del XVI i va ser declarat bé cultural el 1992.
Convent de los Carmelitas Descalzos de Liétor
Monument
Fundat el 1679 en honor de sant Joan de la Creu sota el regnat de Carles II i construït íntegrament en maó, amb façana acabada el 1700 i claustre del 1696. Va ser exclaustrat amb la desamortització de Mendizábal el 1835 i declarat bé cultural el 1981.
Ermita de Nuestra Señora de Belén de Liétor
Monument
Ermita de planta rectangular amb coberta de fusta sobre arcs diafragma, cèlebre pels seus murals pintats entre 1734 i 1735 en un expressiu estil popular, amb columnes salomòniques i escenes de la Visitació i la Sagrada Família. Declarada bé cultural el 1976.
Pantà de Talave
Natura
Presa i embassament situats al llit del riu Mundo, a la pedania de Talave, dins el municipi albacetenc de Liétor. La presa té 38 metres d'alçada, 7,10 d'amplada de coronació i 32,2 a la base, i l'embassament compleix una doble funció de regulació de cabals per al reg i el proveïment de la Regió de Múrcia. Des de 1979 rep també les aportacions del trasvasament Tajo-Segura, que hi conclou el seu recorregut abans d'entrar a la conca del Segura. Ocupa una superfície de 295 hectàrees, amb una capacitat màxima de 39,11 hectòmetres cúbics, 23,6 quilòmetres de costa i 9,1 quilòmetres de llit inundat del riu Mundo.
Vall del riu Mundo a Liétor
Natura
Tram del riu Mundo que envolta el promontori sobre el qual s'assenta Liétor, amb hortes tradicionals al peu del nucli antic.
L'orgue barroc de Liétor
Curiositat
L'església de Santiago Apóstol conserva un orgue barroc datat el 1787, a més d'un retaule de Paolo Sistori i escultures atribuïdes a l'imatger murcià Francisco Salzillo.
Les criptes del convent carmelità
Curiositat
Sota l'antic convent de Liétor es conserven criptes amb restes momificades de manera natural, una de les particularitats més singulars del patrimoni del poble.
Festes patronals de Liétor
Activitat
Festes d'agost de la vila, amb encierros, revetlles, música tradicional i actes populars pels carrers del nucli antic.
La donació de Liétor a l'Orde de Santiago
Fita
Nascut com a alqueria andalusina al voltant del segle X, Liétor va ser donat per la Corona a l'Orde de Santiago després de la conquesta; la seva jurisdicció sobre el poble es va mantenir fins a les reformes liberals de mitjan segle XIX.
La carta del mestre sobre la frontera
Fita
Una carta del mestre de Santiago datada el 1480 descriu les penalitats dels veïns de Liétor per viure enganxats a terra de moros; el cens ho confirma: de dos-cents cinquanta habitants el 1468 es va baixar a cent seixanta el 1498.
L'oli de la vall del Mundo
Gastronomia
Els bancals d'oliveres esglaonats sobre el canó del riu donen un verge extra de recol·lecció primerenca, verd i una mica picant, que s'usa en cru sobre les migas i l'atascaburras i per conservar els formatges de la serra.