Poble
Municipi de la comarca de Campos de Hellín, a la província d'Albacete, ocupat el 1242 per l'Orde de Santiago i sotmès el 1476 a la dependència directa dels Reis Catòlics; la seva tamborada, amb 104 hores de redoblament ininterromput a la Setmana Santa, va ser reconeguda el 2018 com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Sobre el turó que domina la vila s'alça el santuari de Nuestra Señora de la Encarnación, monument historicoartístic nacional des del 1981, amb enteixinat mudèjar, pintures murals del segle XVIII i cambril rococó.
Monument
L'església parroquial de l'Assumpció de Tobarra es va construir entre 1546 i 1616 en estil renaixentista espanyol, sobre una planta d'arrel gòtica, amb capçalera poligonal i contraforts, i suports clàssics de mitges columnes amb retropilastra. Té una gran nau central rectangular amb voltes de creueria gòtica i capelles laterals, set a l'esquerra i sis a la dreta, dues portes d'accés, un cor alt als peus i la torre del rellotge que domina el caseriu, visible des del turó de la Encarnación. Va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), en la categoria de monument, el 17 de novembre de 2000, i constitueix el principal monument del casc urbà.
Monument
El santuari de Nuestra Señora de la Encarnación i ermita del Cristo de la Antigua s'alça sobre el turó que domina Tobarra, a Campos de Hellín. Va poder tenir el seu origen en l'ermita de Santa María citada el 1587, tot i que el temple actual es va aixecar entre els segles XV i XVIII. Consta de tres naus, dues amb volta de creueria i la tercera amb sostre mudèjar de llaç i pinya en mocàrab, procedent potser d'una antiga mesquita. Destaquen pintures murals del segle XV sobre la Passió, el cambril de la Virgen de la Encarnación, patrona de Tobarra, i un altre cambril rococó, sota la cúpula, que acull el Cristo de la Antigua, patró de la vila, amb rajoles de Manises. Declarat Monumento Histórico-Artístico Nacional (una antiga categoria estatal de protecció del patrimoni espanyol, avui integrada en la figura de Bien de Interés Cultural) el 1981.
Monument
Museu instal·lat en una antiga ermita del segle XVII, dedicat a l'instrument que defineix la Setmana Santa local. Exhibeix tambors procedents de diferents llocs del món.
Monument
Conjunt eremític d'època visigòtica excavat a la roca, situat a uns sis quilòmetres del nucli urbà vora una antiga pedrera de marbre. És un dels exemples més singulars d'arquitectura rupestre de la província.
Monument
Torre defensiva situada a la pedania de Sierra, testimoni del sistema de vigilància medieval del sud-est albaceteny. Domina un ampli horitzó de camps i serres.
Monument
Restes de l'antiga fortalesa andalusina que coronava la vila, entre les quals destaca la torre coneguda popularment com a Ojos del Diablo. Recorden el paper estratègic de Tobarra a la frontera medieval.
Natura
Petita llacuna d'aigües permanents situada al terme de Tobarra, de gran interès ecològic. Acull vegetació palustre i serveix de refugi a la fauna aquàtica de la comarca.
Natura
Espai protegit al voltant de sòls salins amb vegetació halòfila molt especialitzada. És una de les reserves naturals més singulars de la província d'Albacete.
Natura
Elevació que domina el nucli urbà de Tobarra i que ofereix una vista completa del poble i dels seus camps. Al seu cim s'aixequen el santuari de la Encarnación i el Monte Calvario.
Activitat
Repic de tambors que es perllonga durant 104 hores ininterrompudes a la Setmana Santa, un dels trets més singulars de la tradició tamborilera espanyola. Va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2018.
Activitat
La Setmana Santa de Tobarra, una de les més destacades d'Espanya, està declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional (el reconeixement turístic oficial d'àmbit estatal a Espanya per a una festa) des de 1988, i la seva tamborada és Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco: durant 104 hores ininterrompudes sona el tambor pels carrers, la qual cosa converteix la localitat en el lloc del món on es toca de manera més prolongada. Els seus orígens, incerts però antics, es remunten almenys a finals del segle XVI, quan ja existia la Germandat de la Sang de Crist, i a la intervenció dels franciscans, als quals s'atribueix tant el via crucis del Mont Calvari com el costum dels tambors que el Divendres Sant simulaven l'estrèpit de la mort de Crist.
Activitat
Festes patronals de Tobarra (Albacete) en honor al Santíssim Crist de la Antigua i la Santíssima Verge de l'Encarnació, les imatges dels quals es veneren al Santuari de l'Encarnació. Comencen el segon diumenge de maig amb les tradicionals subhastes i la baixada dels patrons fins a l'església de l'Assumpció, on se celebren misses i novenes en el seu honor. Inclouen també l'ofrena de flors a la patrona, en la qual homes, dones, nens i nenes vesteixen els vestits regionals de manchegos, serranas i espigadoras. Les festes acaben el penúltim dissabte de maig amb una solemne processó dels patrons per tot el poble i la pujada de les imatges de nou al santuari.
Activitat
Festes d'agost en honor a San Roque, que se celebren del 14 al 21 d'aquest mes i inclouen certàmens literaris i la tradicional corrida de la palma. Entre els actes destaquen els jocs florals, manifestació poètica i literària que constitueix l'atracció culminant de les festes, a més d'activitats esportives, musicals i taurines que completen el programa festiu.
Activitat
Festa hivernal en honor a San Antón, amb processó vespertina, focs artificials i celebracions als carrers de Tobarra. Els actes comencen amb la processó del castell, la nit del 16 al 17 de gener, que recorre els carrers Ramón y Cajal, Tercera del Collado, Travesía i La Parra fins a arribar a l'església del sant; en acabar es llança el tradicional castell de focs artificials. Durant els dies de festa se celebren també novenes, recaptacions de fons pel poble i les pedanies, subhastes i carretillas al carrer La Parra, a més d'activitats musicals i gastronòmiques.
Curiositat
Tobarra ostenta la tamborada més llarga d'Espanya: els seus tambors sonen sense interrupció durant 104 hores seguides a la Setmana Santa. Aquesta continuïtat és el que distingeix el seu repic del d'altres localitats tamborileres.
Curiositat
Vora l'eremitori rupestre d'Alborajico hi ha una antiga pedrera de marbre explotada des d'època històrica. La pedra local es va emprar en construccions de la comarca.
Monument
L'ermita visigoda rupestre de Tobarra (Albacete) és un eremitori mossàrab excavat a la roca del turó de La Muela, al costat del llogaret avui abandonat d'Alborajico, a sis quilòmetres de la capçalera municipal, prop de pedreres de marbre explotades des d'època romana fins al segle XVII. Data dels segles VI al IX, entre la dominació visigoda i el període mossàrab. El conjunt rupestre, ben conservat, té tres naus; la més gran es considera que va ser probablement una església visigoda, amb diversos nínxols i fornícules per a objectes litúrgics i dos llits de pedra, amb els seus coixins, que flanquejaven un altar de lloses avui destruït.
Natura
La llacuna d'Alboraj i els saladars de Cordovilla són aiguamolls de l'extens terme de Tobarra (325 km²), de relleu majoritàriament pla esquitxat de turons -el Madroño (1052 m) i el Berrueco (1040 m) entre els més alts-, a la comarca de Campos de Hellín.
Curiositat
Tobarra ostenta el rècord de 104 hores ininterrompudes de tamborada durant la Setmana Santa, amb més de 30.000 participants en la benedicció del Monte Calvario el Divendres Sant.
Activitat
Festes de Tobarra en honor al Crist de l'Antigua i la Verge de l'Encarnació, amb desfilades de vestits tradicionals i ofrena de flors. Comencen el segon diumenge de maig, amb les tradicionals pujes i la baixada dels patrons des del santuari de l'Encarnació fins a l'església de l'Assumpció, i es prolonguen amb misses i novenes fins al penúltim dissabte del mes. En l'ofrena de flors a la patrona hi participen homes, dones, nens i nenes vestits amb els vestits regionals de manxecs, serranes i espigadores. Les festes conclouen amb una solemne processó dels patrons per tot el poble i amb la seva pujada de nou al santuari.
Fita
Les tropes de Pelayo Pérez Correa, comanador major de Castella a l'Orde de Santiago, van ocupar Tobarra el 1242; Ferran III va confirmar la cessió per carta donada a Burgos i el castell i el seu terme van acabar adscrits al concejo d'Alcaraz.
Fita
Després de la guerra contra el marquès de Villena, el 1476 Tobarra va quedar sota dependència directa d'Isabel i Ferran; els seus privilegis i franqueses, atorgats per reis anteriors, van ser confirmats i la vila va consolidar el seu concejo propi.
Fita
La Unesco va inscriure el 2018 a la seva llista de patrimoni cultural immaterial les tamboradas o rituals del toc del tambor, un expedient en què Tobarra figura com un dels nuclis essencials per les seves més de cent hores de redoblament ininterromput.
Gastronomia
Varietat de pell pàl·lida i carn ferma i aromàtica que l'horta de Tobarra ha convertit en la seva fruita emblemàtica; es menja fresc en ple estiu i es conserva en almívar o assecat al sol per a la resta de l'any.
Gastronomia
Dolç sec fet amb una pasta fina de farina, ou i oli que es forneja i es remata amb un merengue de clara d'ou i sucre. Acompanya el cafè a les cases durant els dies grans de la tamborada i les festes patronals.