Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Novallas

Què veure i què fer a Novallas (Tarazona y el Moncayo, Saragossa): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 2 Activitats · 2 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Novallas és cada lloc

Església de Novallas 50 m
Ermita de Novallas 50 m

Pobles a prop de Novallas

Espanya › Aragó › Saragossa › Tarazona y el Moncayo › Novallas

Què veure i què fer a Novallas

Novallas
Poble
Novallas és un municipi de la comarca de Tarazona i el Moncayo, a Saragossa, a les valls del Queiles i el seu afluent el Naón, a 88 km de la capital. Documentat des de 1119-1120 com a Novalias, el seu nom prové del llatí novalia, «terres de guaret». En una vil·la romana del seu terme va aparèixer el Bronze de Novallas, làmina del segle I abans de Crist amb inscripció celtibèrica en grafia llatina. El nucli urbà i la xarxa de séquies que reguen les hortes es deuen als moros, que hi van romandre fins a l'expulsió dels moriscos de 1610; es creu que l'església va ser abans mesquita i el castell, una fortalesa musulmana. Presa cap al 1119 per Alfons I el Bataller, el castell va passar després als templers, dels quals queda una creu tallada a l'absis. Avui el poble celebra un encierro de reses braves a peu.
Església de Novallas
Monument
Església de San Marcial de Novallas, d'origen romànic a l'absis i el primer tram, remodelada als segles XVI i XVII; conserva una creu templera tallada a l'exterior de l'absis.
Encierro caminant de Novallas
Activitat
Tradicional encierro de bestiar brau recorregut a peu, celebrat cada 15 de setembre durant les Festes de la Creu de Novallas (Saragossa) i declarat Fiesta de Interés Turístico de Aragón (declaració oficial de festes d'interès turístic a Espanya) l'any 2000. El festeig es remunta al segle XVIII, quan la comissió de festes del poble havia d'anar a buscar a peu el bestiar per als encierros a localitats veïnes; la tradició es va perdre el 1956, amb l'arribada dels camions, i es va recuperar el 1983 deixant anar les vaquetes fora del nucli urbà perquè hi entressin corrent, tot i que després d'anys d'incidents es va prohibir el 1999 i no es va restablir fins a començaments de la dècada del 2000. El recorregut arrenca a les vuit del matí als corrals i les reses, guiades per mossos, cavalls i bous mansos, travessen el nucli urbà fins a la plaça de San Antón.
Ermita de Novallas
Monument
Ermita del terme de Novallas, on va aparèixer una làmina de bronze del segle I abans de Crist amb text celtibèric en alfabet llatí, troballa excepcional per a l'estudi de les llengües preromanes de la vall de l'Ebre. La seva comunitat morisca, que mantenia les séquies del Queiles, va ser expulsada el 1610.
Festes de invierno de Novallas
Activitat
Les festes d'hivern de Novallas se celebren al poble de l'encierro andando, tradicional recorregut de bous braus a peu, i al terme del qual va aparèixer una làmina de bronze del segle I abans de Crist amb text celtibèric en alfabet llatí.
El bronze celtibèric de Novallas
Fita
Al jaciment de Chicharroya III, al terme de Novallas, va aparèixer de forma fortuïta un fragment de placa de bronze datat a la segona meitat del segle I abans de Crist. Conserva onze línies i unes quaranta paraules, probablement disposades en columnes, gravades en alfabet llatí en una llengua paleohispànica indoeuropea, gairebé amb tota seguretat celtibèrica; podria tractar-se d'un text oficial i públic el contingut del qual no es pot precisar per ara. És una troballa excepcional perquè mostra un préstec del llatí a aquesta llengua -la paraula publicus apareix quatre vegades- i un signe nou, una S marcada que indicaria un so fricatiu o africat, un dels casos més antics coneguts d'adaptació de l'alfabet llatí a una llengua paleohispànica. A la zona hi va haver viles agrícoles romanes.
Expulsió dels moriscos del somontano
Fita
La comunitat mudèjar i després morisca de Novallas va mantenir i ampliar el sistema de séquies del Queiles fins que el decret d'expulsió de 1610 va buidar el lloc de gairebé tres-cents veïns. La pèrdua de mà d'obra va enfonsar l'agricultura de regadiu.
Rancho del Moncayo
Gastronomia
Guisat de calder que reuneix carn de porc, llebre o conill amb patata i verdures de temporada, i que en algunes versions incorpora xai i cargols. Es cuinava per a les colles al camp i avui se serveix als menjars de festes del somontano.