Poble
Cariñena és la capital de la seva comarca, a la província de Saragossa, i dona nom a la varietat de raïm que constitueix el cor de la denominació d'origen Cariñena; compta amb 3.530 habitants (INE 2025). S'assenta a la vall mitjana de l'Ebre, a 591 m d'altitud. El seu topònim procedeix de l'època romana: Plini va anomenar Carae al poblat i, amb el sufix -iniana, va formar Cariniana, 'l'alqueria' del propietari Carinius, evolucionat a l'edat mitjana fins a l'actual Cariñena. Després de la romanització, que va seguir a la caiguda de Numància, va abastir de vi la propera Caesaraugusta. Ocupada pels musulmans el 714, va formar part de la Marca Superior d'al-Àndalus i després de la taifa de Saragossa fins que, assetjada i presa el 1119, es va incorporar al regne d'Aragó.
Monument
La Fuente de la Mora s'alça davant de l'ajuntament de Cariñena. De forma circular, està decorada amb quatre ànecs que envolten una columna coronada per una figura femenina que porta un cistell, i va ser erigida a finals del segle XIX. La tradició del vi es remunta a 1585, quan Felip II va ser rebut a la vila amb vi, pa, fruita i oli d'oliva. Avui, el Dia de la Verema de setembre, la font deixa de rajar aigua i brolla vi, en una jornada que inclou la primera trepitjada de raïm a la plaça de l'Ajuntament.
Activitat
Festa que celebra l'inici de la verema des dels anys seixanta, amb l'Exaltació del Vi vora la font de la Mora, de la qual ragen uns 6.000 litres de vi.
Curiositat
El raïm cariñena, també conegut com a carinyena, carignan o mazuela, és una varietat de raïm negre que els ampelògrafs situen originària de la vila de Cariñena, a Aragó. Va arribar a ser la varietat negra més important d'Espanya i es va estendre després per tot el Mediterrani, assolint la seva major extensió al sud de França, on va arribar a les 167.000 hectàrees el 1988. És una vinya de brotació i maduració tardanes, que necessita climes càlids i dona rendiments alts, de fins a 200 hectolitres per hectàrea, tot i que resulta difícil de veremar a màquina. Avui França continua sent el major productor, amb unes 53.000 hectàrees, seguida d'Espanya, amb prop de 6.100, a més de plantacions a Itàlia, Califòrnia i Xile.
Monument
Seu de la Denominació d'Origen Cariñena i museu del vi instal·lat en una antiga bodega de 1918, considerada un exemple destacat d'arquitectura industrial modernista de la zona. El museu està dedicat a la gent de la comarca que durant segles s'ha dedicat a la viticultura, i promociona els vins de Cariñena i les característiques pròpies del Campo de Cariñena.
Curiositat
La Denominació d'Origen Cariñena, registrada a la Unió Europea el 7 d'octubre de 1989, és una de les denominacions d'origen vinícoles més antigues d'Espanya i dona nom a la varietat de raïm cariñena. Abasta 16 municipis al voltant de Cariñena, a uns 50 quilòmetres al sud de Zaragoza, amb 15.259 hectàrees de vinya, 1.954 viticultors i 45 cellers el 2010. Les vinyes creixen entre 400 i 800 metres d'altitud sobre sòls calcaris rogencs, sota un clima continental extrem marcat pel cerç, vent fred del nord. La tradició vinícola es remunta a l'edat mitjana, quan va prosperar sota protecció monàstica. Predomina la garnacha tinta, amb el 55% de la superfície, seguida de la mazuela i el tempranillo, amb el macabeo com a varietat blanca principal.
Activitat
Festes patronals de Cariñena del 13 al 18 de setembre, en honor al Santo Cristo de Santiago, amb encierros, festeigs taurins i una sardinada final junt amb la localitat agermanada de Santurce.
Activitat
Les festes d'hivern de Cariñena se celebren a la vila que Pere I de Castella va prendre i saquejar el 1363 durant la guerra dels Dos Peres, i que el 1909 va rebre d'Alfons XIII el títol de ciutat després de l'auge vitivinícola que va portar el ferrocarril de via estreta a Saragossa.
Activitat
Mercat dedicat al vi a Cariñena, seu de la Denominació d'Origen.
Monument
El Museo del Vino de Cariñena es troba a la vila que les tropes de Pere I de Castella van saquejar el 1363 durant la guerra dels Dos Peres, i que el 1909 va rebre d'Alfons XIII el títol de ciutat després de l'auge vitivinícola que va portar el ferrocarril de via estreta a Saragossa.
Curiositat
Xarxa de cellers cooperatius de Cariñena (Saragossa), cor de la Denominació d'Origen Campo de Cariñena, on la producció de vi es remunta a l'època romana i va créixer amb força a finals del segle XIX, quan la fil·loxera francesa va impulsar les exportacions aragoneses. El 1932, en crear-se les denominacions d'origen, es va inaugurar l'Estació Enològica de Cariñena. Un dels antics cellers, de 1918, és avui seu del Museu del Vi i constitueix un exemple únic d'arquitectura industrial modernista a la zona; actualment la D.O. aplega uns nou cellers.
Monument
L'ermita de Cariñena és el santuari de la Virgen de Lagunas, a uns 7 km del poble entre vinyes; d'estil barroc amb elements mudèjars i fàbrica del segle XVII, incorpora una capella primitiva del segle XV i una torre del XVI. És lloc de romeria, tradicionalment el Dilluns de Pasqua.
Activitat
La Feria de la Uva de Cariñena celebra el mostillo, dolç elaborat coent el most de la verema fins a obtenir una pasta densa que es deixa assecar en motlles, un dels productes amb nom propi de la vila.
Monument
La casa consistorial de Cariñena és un palau de tipus aragonès del segle XVI, d'estil renaixentista: les seves dues plantes originals tenen arcades sobre columnes obertes a l'exterior, i al segle XVII s'hi va afegir una tercera amb la típica galeria aragonesa i un ràfec molt volat; corona l'edifici una torre del rellotge que marca la vida urbana de la ciutat.
Fita
Jaume I va alliberar el 1248 la vila de la seva dependència directa de Daroca i la va integrar a la sesma de Langa, dins de la Comunitat d'Aldees de Daroca. Aquell marc jurídic va ordenar el govern del territori, les seves pastures i les seves milícies fins a la seva dissolució al segle XIX.
Fita
Les tropes de Pere I de Castella van prendre la vila el 1363, durant la guerra dels Dos Peres. El cronista Jerónimo Zurita va escriure que el rei castellà va manar passar a ganivet tots els qui la defensaven, episodi que va arruïnar la població i va obligar a refer les seves defenses.
Fita
L'obertura de la línia de via estreta fins a Saragossa va permetre treure el vi de la comarca just quan la fil·loxera arrasava les vinyes franceses i disparava la demanda. L'auge que va seguir va portar Alfons XIII a concedir a la vila el títol de ciutat el 1909.
Gastronomia
Dolç elaborat coent el most de la verema fins a obtenir una pasta densa que es deixa assecar en motlles, de vegades amb nous o ametlla. Juntament amb els moscatelillos figura entre els productes amb nom propi de la vila i aprofita l'excedent de raïm de la campanya.