Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Tronchón

Què veure i què fer a Tronchón (Maestrazgo, Teruel): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 2 Activitats · 2 Curiositats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Tronchón és cada lloc

Església de Tronchón 50 m

Pobles a prop de Tronchón

Què veure a Olocau del Rey 5,3 km · 4 llocs
Què veure a Mirambel 6,1 km · 9 llocs
Què veure a La Cuba 9,1 km · 4 llocs
Què veure a Bordón 9,7 km · 5 llocs
Què veure a La Mata de Morella 10 km · 2 llocs
Què veure a Cantavieja 11 km · 13 llocs
Què veure a Villarluengo 12 km · 10 llocs
Què veure a Cañada de Benatanduz 13 km · 5 llocs

Espanya › Aragó › Teruel › Maestrazgo › Tronchón

Què veure i què fer a Tronchón

Tronchón
Poble
Tronchón és una vila del Maestrat de Teruel, amb 56 habitants, que dona nom al cèlebre formatge elaborat amb llet d'ovella i cabra que Cervantes va esmentar al Quixot i que el comte d'Aranda va portar com a regal a la cort francesa; es continua elaborant de forma artesanal. Reconquerida per Alfons II, va passar el 1212 a l'Orde del Temple, que el 1272 li va concedir carta de població, i al segle XIX va viure de prop les guerres carlines que van donar fama a aquestes serres i a la figura del general Ramón Cabrera, el tigre del Maestrat. Al poble s'alça l'església parroquial de Santa María Magdalena. A mitjan segle XIX Tronchón va arribar a tenir 950 habitants, població que avui s'ha reduït dràsticament.
Formatge de Tronchón
Curiositat
El formatge de Tronchón és una varietat originària d'aquesta localitat turolenca que s'elabora a la regió natural del Maestrazgo, comarca històrica que s'estén pel sud-est de Terol i el nord de Castelló, i que des de 2008 compta amb una marca de qualitat que en protegeix la producció fins a la Comunitat Valenciana. S'elabora amb llet crua o pasteuritzada d'ovella, de cabra o de totes dues, mitjançant coagulació amb quall o amb el coagulant vegetal Cynara cardunculus. Té forma circular, amb un forat característic en forma de volcà a totes dues cares i un dibuix en flor sobre l'escorça; el seu color va del blanc marfil al marró clar, pesa entre mig quilo i dos quilos i té una pasta elàstica de sabor intens. Ja era cèlebre el 1615, quan Cervantes l'esmenta dues vegades a la segona part del Quixot.
Església de Tronchón
Monument
Església parroquial de Tronchón (Maestrat, Teruel), sota l'advocació de Santa Maria Magdalena, situada al costat de la plaza de la Constitución, a l'oest del poble famós pel seu formatge artesà. Segons la descripció vuitcentista del diccionari de Madoz, està construïda en ordre dòric amb maçoneria de pedra i va estar servida per un rector i deu beneficiats.
Festes de Tronchón
Activitat
Festes patronals de Tronchón, cèlebres per coincidir amb la producció del formatge tradicional.
Formatge artesà del Maestrazgo
Curiositat
Tradició formatgera del Maestrazgo, amb el formatge de Tronchón com a referent de fama nacional. S'elabora amb llet crua o pasteuritzada d'ovella, de cabra o de totes dues, quallada amb enzims com el del card (Cynara cardunculus) i sotmesa a un premsat intens que li dona la seva forma característica: una cavitat en forma de volcà a les dues cares i un dibuix floral a l'escorça. Pesa entre 0,5 i 3 quilos, amb pasta elàstica de color marfil a groguenc. Ja el 1615 gaudia de fama a tota Espanya, i Miguel de Cervantes el va citar dues vegades a la segona part del Quixot. Des del 2008 compta amb protecció de qualitat a la Comunitat Valenciana.
Festes de invierno de Tronchón
Activitat
Les festes d'hivern de Tronchón coincideixen amb la producció del formatge artesà d'ovella i cabra que Cervantes va citar a la segona part del Quixot, publicada el 1615, i que des de 2008 compta amb marca de qualitat pròpia.
El formatge de Tronchón al Quixot
Fita
El formatge de Tronchón, elaborat amb llet crua o pasteuritzada d'ovella -de races com la rasa aragonesa o la guirra- i de cabra, es qualla amb card (Cynara cardunculus) o quall i es premsa amb força. Té forma circular, amb un característic buit en forma de volcà a totes dues cares i un dibuix en flor sobre l'escorça; el seu color va del blanc vori al marró clar i pesa entre mig i dos quilos. Cervantes el va citar dues vegades, als capítols LII i LXVI de la segona part del Quixot, publicada el 1615, la qual cosa va donar fama literària a un producte que després es va estendre pel Maestrat turolenc i castellonenc fins a la Comunitat Valenciana, on compta amb marca de qualitat protegida des del 23 de desembre de 2008.