Poble
Albalate del Arzobispo és la capital cultural del Bajo Martín, a la província de Terol, amb 1.936 habitants (INE 2025), situada al peu de mont de la serra d'Arcos, a la riba esquerra del riu Martín. El seu nom prové de l'àrab al-balat, 'el camí', al qual es va afegir el record de la seva pertinença a l'arquebisbat de Saragossa. En dos abrics sobre el riu es conserven pintures rupestres d'estil llevantí i esquemàtic, amb un grup de sis figures agafades de la mà en dansa. De l'eneolític es coneixen coves sepulcrals amb esquelets i ceràmica. D'època romana resten muralles, i al costat de l'ermita de San José, la Ruta de las Lastras recorre una plataforma rocosa amb covetes i canals excavats a la pedra. El seu nucli urbà està declarat Conjunto Histórico-Artístico (figura espanyola de protecció dels conjunts històrics urbans).
Monument
Castell-palau gòtic de l'arquebisbe de Saragossa, al conjunt historicoartístic d'Albalate del Arzobispo, a la comarca del Bajo Martín (Terol). S'alça sobre un petit altiplà en un tossal des d'on es va anar desenvolupant el primer nucli de la població, en disposició radial i cenyit pel riu Martín. El municipi, assentat al peu de mont de la serra d'Arcos a 342 metres d'altitud, pren el seu nom de l'àrab al-balat, «el camí», mentre que l'afegit recorda la seva antiga pertinença a l'arquebisbat saragossà. El castell-palau està catalogat com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) en virtut de la Ley 3/1999 del Patrimonio Cultural Aragonés i de l'Orde de 17 d'abril de 2006 del Govern d'Aragó, que va aprovar la relació de castells aragonesos i la seva localització.
Monument
L'església de la Asunción de Nuestra Señora, a Albalate del Arzobispo (Terol), és un temple mudèjar construït al segle XVI (1581-1589) sobre el solar d'una església anterior, de la qual només es conserven els tres primers pisos de la torre; està catalogada com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 2001. A l'angle sud-occidental destaca la torre mudèjar, de planta quadrada al primer pis, habilitat com a capella, i octogonal als quatre cossos restants, decorada amb rombes i cantonades en maó resaltat. La planta, de tres naus de quatre trams i capçalera recta, es cobreix amb voltes de creueria estrellada i s'il·lumina amb finestrals d'arc de mig punt doblats; a l'interior destaca la pintura mural del cambril de la Virgen de los Arcos, atribuïda a Juan José Gárate.
Curiositat
Los Chaparros i Los Estrechos són abrics amb art rupestre situats a la Sierra de Arcos, a Albalate del Arzobispo, comarca del Bajo Martín, dins d'una ruta senyalitzada de 8,3 quilòmetres pels canons del riu Martín. A Los Chaparros se superposen tres fases: traços geomètrics fins en vermell tènue de l'estil lineal-geomètric, figures llevantines en tons vermell violaci i viu, i figures esquemàtiques als extrems, amb arbres, quadrúpedes, arquers i dones embarassades; un panell secundari suma una vintena de motius gravats d'entre finals de l'edat mitjana i el segle XIX. A Los Estrechos es veuen figures en vermell i negre, llevantines i esquemàtiques. El conjunt és Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 1998, dins de l'art rupestre de l'arc mediterrani.
Natura
El río Martín recorre 98 quilòmetres per les províncies de Teruel i Zaragoza i dona nom a la comarca del Bajo Martín. Neix a l'oest de la sierra de San Just, al terme de Martín del Río, i és afluent de l'Ebro per la seva marge dreta, en el qual desemboca a Escatrón. Aigües amunt d'Albalate del Arzobispo, entre aquesta localitat i Montalbán, discorre pel Parque Cultural del Río Martín, que conserva conjunts de pintures rupestres declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1998; abans d'arribar al seu tram baix, el riu passa al costat de Peñarroyas, Obón i Alcaine.
Activitat
Encierros tradicionals de les festes majors d'Albalate del Arzobispo, capital cultural del Bajo Martín.
Activitat
Festes patronals d'Albalate del Arzobispo del 24 al 28 de setembre, en honor a la Virgen de Arcos; el Dilluns de Quasimodo se celebra a més una romeria al seu santuari.
Monument
Al terme d'Albalate del Arzobispo hi ha diverses ermites: la de Santa Bárbara, avui en ruïnes i amb només els murs drets; la del Calvario, a les Canterías; i el santuari de la Virgen de Arcos, dels segles XV-XVI amb afegits barrocs del XVII, sobre un promontori de la serra d'Arcos a deu quilòmetres del poble.
Activitat
Els quintos de l'any obren a Albalate del Arzobispo les festes d'hivern amb la foguera de San Antón, primera dels anomenats sants capudos; el barri de les Cantererías celebra a més San Blas amb la benedicció del roscón i el cant d'albades.
Natura
Mirador sobre la vall del riu Martín des d'Albalate del Arzobispo.
Monument
L'ajuntament d'Albalate del Arzobispo, davant l'església, és un edifici classicista de tres plantes més àtic; la seva galeria inferior d'arcs amples, coneguda al poble com 'el almudín', és de la primera meitat del segle XVIII, i la façana de les plantes nobles, amb balcó corregut de tres buits i timpans neoclàssics, de la segona meitat d'aquella centúria.
Activitat
Fira dedicada a la tòfona negra al Bajo Martín, a Albalate del Arzobispo.
Activitat
Albalate del Arzobispo obre les seves festes d'hivern amb la foguera de San Antón, primera dels sants capudos; en diversos pobles del Bajo Martín, San Blas, el 3 de febrer, se celebra amb la benedicció del roscón i el cant d'albades.
Monument
El pont sobre el riu Martín a Albalate del Arzobispo es va construir al segle XVIII, alhora que l'església de San José.
Fita
Després de reconquerir la localitat el 1149, Ramon Berenguer IV va donar la vila i el castell al bisbe Bernat de Saragossa. La mitra va mantenir el domini durant més de sis segles, cosa que explica el cognom del municipi des del 1318.
Fita
El 21 de març de 1836 les partides carlines de Ramón Cabrera es van enfrontar a les tropes governamentals a les immediacions de la vila. Albalate va patir assetjaments repetits al llarg de la primera guerra carlina per la seva posició a la vall del Martín.
Fita
Nascut a Albalate el 1870 i mort el 1939, Juan José Gárate va dedicar la seva pintura als tipus, els costums i els paisatges d'Aragó. La seva obra figura avui en col·leccions públiques aragoneses i en el patrimoni de la seva vila natal.
Gastronomia
Els fruiters de la vega produeixen préssec groc de la varietat tardana, embossat un a un a l'arbre durant l'estiu per protegir-lo. És la pràctica que caracteritza la fruita emparada per la denominació d'origen del Baix Aragó.
Gastronomia
La vinya de secà, plantada sobre sòls pobres al costat de l'olivar i l'ametller, alimenta cellers familiars que elaboren negres de garnatxa i vins de consum local. La verema es fa a començaments de la tardor en parcel·les petites.