Poble
Andorra és la capital de la comarca d'Andorra-Sierra de Arcos, a la província de Teruel, amb 7223 habitants. S'assenta al vessant d'un turó a 714 metres d'altitud, entre les valls dels rius Martín i Guadalope i vora el riu Regallo. El topònim podria derivar del cèltic «porta dels vents», tot i que també es relaciona amb la devoció a San Macario, patró de la vila. Al costat del nucli antic s'aixeca el Barrio de la Estación, construït el 1944 per l'empresa Calvo Sotelo per a l'explotació de pissarres bituminoses i carbons pobres, activitat que va marcar el segle XX al municipi. Al seu terme es conserven jaciments de la primera edat del ferro, com el Cabecico Royo, i el poblat ibèric d'El Cabo, del segle V aC.
Monument
El Museu Miner d'Andorra-Sierra de Arcos, conegut com a MWINAS, es va inaugurar el 2005 sobre les antigues instal·lacions del Pou de San Juan, a Andorra (Teruel), abandonat cap al 1960. Presenta tota la comarca com un museu miner a l'aire lliure, amb dos espais: el mateix Pou de San Juan, que conserva el castellet d'extracció, la sala de màquines i els magatzems, i un Espai d'Interpretació a Val de Ariño, entre Andorra i Alloza, sobre les restaurades Corta Alloza i Corta Barrabasa, mines a cel obert explotades per Endesa. El castellet, emblema del recinte, és una estructura de ferro de 44 metres construïda amb el mateix sistema de reblons calents que la torre Eiffel; a l'edifici de màquines es conserva una màquina d'extracció anglesa Robey dels anys 50.
Monument
Torre construïda cap al 1660-1661 amb l'escut d'Andorra esculpit a la pedra sota el rellotge.
Activitat
Festes patronals d'Andorra del 7 a l'11 de setembre en honor a San Macario, venerat en una ermita del segle XVIII situada al mont del seu nom. La localitat també festeja la Verge i San Roque el 15 i 16 d'agost, amb curses de pollastres.
Monument
Església parroquial d'Andorra, construïda entre els segles XVI i XVII, principal edifici religiós de la capital de la comarca. És un edifici de dimensions notables, de nau única amb capelles entre potents contraforts, aixecat en pedra arenisca seguint un projecte unitari. El seu campanar, a l'angle sud-est, combina el carreu als cossos inferiors amb el maó als superiors, fruit d'una ampliació de mitjan segle XVII, i passa de planta quadrada a octogonal, barrejant un incipient barroc amb la tradició mudèjar. A l'exterior destaca la seva façana monumental d'estil manierista, una portada-retaule coronada per un frontó que acull la imatge d'un crucificat. Està declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Curiositat
Tradició minera del carbó que va marcar l'economia de la comarca durant el segle XX, avui recollida al Museu Miner d'Andorra.
Monument
Andorra conserva dues ermites: la de la Virgen del Pilar, de nucli romànic del segle XII amb reformes gòtiques dels segles XIV al XVI, d'una nau rectangular dividida en cinc trams; i la de San Macario, del segle XVIII, a la muntanya del mateix nom. La de la Virgen del Pilar es cobreix amb voltes de creueria i guarda a les seves claus els escuts dels prelats saragossans de les diferents èpoques de l'obra, mentre que les mènsules es decoren amb motius vegetals de la flora local. Sota el cor alt de fusta, il·luminat per un ull de bou, s'obre la porta, flanquejada per un banc corregut. La portada, molt sòbria, és d'arc de mig punt rematat per un gran ull de bou i un petit campanar d'espadanya.
Monument
Ajuntament històric d'Andorra, capital de la comarca.
Activitat
A Andorra la foguera de San Antón s'encén a les set de la tarda a la plaça de l'Església; l'endemà al matí es reparteix xocolata amb raspa'o, i a la tarda, carns a la brasa.
Curiositat
Procés de reconversió econòmica d'Andorra-Sierra de Arcos després del tancament de les explotacions mineres de carbó. El lignit es va descobrir a la zona el 1914 i l'extracció es va intensificar a la mina Barrabasa, a Alloza, fins al 1918, va decaure després i es va reactivar des de 1936. Des de la dècada de 1950 l'activitat d'Andorra va quedar lligada al carbó, amb un ferrocarril que des de 1953 portava el mineral fins a Escatrón, i als anys vuitanta les mines subterrànies van donar pas a explotacions a cel obert. La central tèrmica d'Andorra, en marxa des de 1981 amb 1.101,4 MW de potència, va tancar el 30 de juny de 2020, amb la qual cosa va acabar la producció elèctrica amb carbó a la comarca; avui continua l'extracció d'altres materials, com argiles i roques industrials.
Curiositat
Antiga central tèrmica d'Andorra (Terol), lligada a la mineria del carbó que va donar nom a la comarca. Coneguda oficialment com a central tèrmica Teruel, va entrar en funcionament el 1981 amb una potència d'1.101,4 MW i va ser propietat d'Endesa. Era una planta carboelèctrica que cremava lignit, amb un contingut de sofre d'al voltant del 7%, repartida en tres grups de generació de 350 MW cadascun. La seva xemeneia arribava als 343 metres d'alçada, cosa que la va convertir durant anys en la tercera estructura més alta d'Espanya. El 1992 es van instal·lar filtres que, segons Endesa, eliminarien més del 90% del diòxid de sofre generat en la combustió a partir de 2008.
Activitat
A Andorra-Sierra de Arcos és tradició encendre fogueres tant per San Antón, el 17 de gener, com per San Blas, el 3 de febrer; Andorra, capital de la comarca, segueix aquest costum comú als seus pobles.
Curiositat
El llegat del ferrocarril miner d'Andorra recull el patrimoni de la línia Andorra-Escatrón, construïda entre 1947 i 1953 per l'Empresa Nacional Calvo Sotelo (ENCASO). Amb 45,761 quilòmetres d'ample ibèric entre Escatrón, Samper, Cabeza Gorda i Andorra, transportava el carbó de les mines d'Andorra a la central tèrmica d'Escatrón i, des de 1979, a la de Teruel: el 1975 va moure més d'1,1 milions de tones. La va explotar ENCASO i després ENDESA des dels anys setanta. El tram Escatrón-Samper va tancar el 1978 i l'últim tren de vapor va circular el 1984; la central de Teruel va tancar el 2020, amb la qual cosa va acabar el trànsit comercial. Avui és testimoni del patrimoni industrial de la comarca, amb locomotores conservades al Museu del Ferrocarril de Madrid i en diversos punts d'Aragó.
Monument
L'antiga llotja d'Andorra es reconeix avui per les seves arcades, que sobresurten a la plaça de l'Església.
Fita
El 27 de setembre de 1148 el bisbe Bernat II de Saragossa va donar al capítol catedralici diverses esglésies, entre elles la d'Andorra. El nucli havia sorgit com a districte ramader dependent d'Albalate, amb el nom de Las Masadicas Royas.
Fita
L'arquebisbat de Saragossa va controlar la vila fins al 1613, any en què l'arquebisbe Pedro Manrique li va concedir la jurisdicció civil i criminal. Andorra va guanyar així capacitat de govern propi dins el senyoriu eclesiàstic.
Fita
La troballa de carbó el 1914 va canviar per complet l'economia local. Les explotacions Barrabasa, María i Previsión Rectificada van treballar fins a mitjan segle XX i van donar origen a la vocació minera de la comarca.
Fita
L'exèrcit revoltat va ocupar Andorra el 13 de març de 1938 durant l'ofensiva d'Aragó. Durant els mesos anteriors la localitat havia funcionat com a col·lectivitat, amb repartiment comunal de terres i posada en comú de recursos.
Activitat
La capital comarcal acull una vegada al mes un mercat en què els elaboradors de la zona venen oli, mel, formatge, embotits i conserves vegetals. És el punt de trobada habitual entre productors i consumidors locals.