Poble
Biescas és una vila de la comarca de l'Alto Gállego, a Huesca, situada a 875 metres d'altitud a la vora del riu Gállego, a la porta d'entrada a la vall de Tena. Ha estat tradicionalment un node de comunicacions entre la Jacetania i el Sobrarbe, connectat pel port de Cotefablo amb la vall de l'Ara. El nucli urbà s'allarga al costat del riu i es divideix en el barri de San Pedro i el del Salvador. Compta amb 1640 habitants. Del seu passat conserva les cistes eneolítiques de l'esplanada de Santa Engracia, restes de la calçada romana de la vall de Tena i l'ermita de Santa Elena, reconstruïda el 1253 per Jaume I i dotada de privilegis per Ferran el Catòlic i Carles I.
Monument
Castell baixmedieval del segle XV, d'estil romànic tardà, vinculat a la família aragonesa dels Urriés fins a finals del XIX. Restaurat per l'asociación Amigos de Serrablo, que va rebre per això la Medalla d'Or a les Belles Arts el 1985 i el Premi Europa Nostra el 2002, alberga avui el museu de dibuix dedicat a Ángel Orensanz i Arts de Serrablo, amb una col·lecció de prop de 4.800 obres, de les quals 380 s'exposen de forma permanent en 17 sales: a la planta baixa, artistes aragonesos com Francisco Pradilla, Ramón Acín i Pablo Serrano; a la primera, autors com Salvador Dalí o Ignacio Zuloaga, amb espais dedicats a l'humor gràfic i el còmic. Declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), és avui referència nacional del dibuix espanyol contemporani.
Natura
La serra de Tendeñera és una serra interior pirinenca situada a les comarques oscenses de l'Alto Gállego i Sobrarbe, al nord de Biescas, al límit del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido. S'estén uns 15 quilòmetres d'oest a est, des de Santa Elena, a l'entrada de la vall de Tena, fins a Bujaruelo. El seu cim més alt és la punta Tendeñera, amb 2.853 metres, juntament amb altres com la peña Sabocos (2.757 m) o la punta de la Ripera (2.823 m); en ella i al pic Vachesango aflora el contacte entre les formacions de flysch i les calcàries de les serres interiors. Declarada Zona d'Especial Conservació de la Xarxa Natura 2000, acull vint-i-vuit espècies vegetals de muntanya, entre elles la molsa Buxbaumia viridis, i és lloc de pas de cinquanta-set espècies d'ocells.
Natura
Tram del riu Gállego que travessa la vall de Tena i el terme de Biescas, tallant les serres exteriors a la Foz de Santa Elena. S'assenta sobre una antiga vall glacial avui fluvial, a banda i banda de la qual s'aixeca el poble. La capçalera d'aquest tram, coneguda com a Ribera de Biescas, està protegida com a zona especial de conservació (ZEC) pel seu valor ambiental.
Curiositat
Ainielle és un poble despoblat del Sobrepuerto, a la comarca de l'Alto Gállego, avui pertanyent al municipi de Biescas, a 1.355 metres d'altitud. Documentat des de 1062 als registres de la catedral d'Osca, va ser municipi propi fins a perdre aquesta condició entre 1857 i 1860; es va anar despoblant des dels anys seixanta, quan el seu terme es va vendre al Patrimonio Forestal del Estado, fins a quedar deshabitat el 1971, quan el seu darrer veí va abandonar la Casa O Rufo. Va inspirar la novel·la La lluvia amarilla, de Julio Llamazares. Les seves ruïnes es poden visitar i conserven l'església de San Juan Evangelista, dels segles XVII-XVIII, la Casa O Rufo, del segle XVIII, un molí restaurat de 1763 i El Castillón, un assentament defensiu dels segles X-XI.
Activitat
Festes patronals de Biescas del 14 al 18 d'agost en honor a Santa Elena, amb xupinazo, desfilada de carrosses i toros de fuego. El 13 de juny se celebra la romeria de San Antonio, patró de la vila, amb concurs de formatges de la vall de Tena.
Monument
Biescas conserva dues ermites: la de Santa Elena, del segle XVII a l'entrada de la vall de Tena, en un espai sacralitzat des del Neolític i reconstruïda el 1253 per ordre de Jaume I; i la de la Virgen de la Collada, d'origen medieval amb fàbrica dels segles XVI-XVII, al barri de San Pedro.
Activitat
La Feria de Otoño de Biescas se celebra el quart cap de setmana d'octubre; recupera una concessió firal documentada des de 1633 i, revifada el 1993, combina subhastes de bestiar amb un concurs de formatges que reuneix productors d'Aragó, el sud de França i la resta d'Espanya, coincidint amb la baixada del bestiar dels ports pirinencs.
Monument
La plaça Mayor i l'ajuntament de Biescas formen, segons descriu el seu article de la Viquipèdia, un conjunt urbà de sabor muntanyenc.
Natura
Mirador conegut com a Balcón de Pirineos, al terme de Biescas.
Monument
El Puente del Diablo de Biescas, sobre el riu Gállego, s'atribueix a l'arquitecte Juan Albistur el 1559 i formava part del camí reial que unia Biescas amb Santa Elena; la llegenda explica que el va construir el mateix diable en una sola nit.
Curiositat
L'Alto Gállego (Huesca) combina la tradició ramadera de muntanya, especialment viva als municipis del sud de la comarca juntament amb l'agroturisme, amb el turisme d'esquí a les seves valls pirinenques: compta amb dues estacions, Formigal, a Sallent de Gállego, i Panticosa. El turisme i els serveis són avui la principal activitat econòmica de la comarca, que ha viscut un fort desenvolupament de segones residències, hotels i turisme rural. Al seu territori s'estenen a més el parc natural de la Sierra y los Cañones de Guara i el monument natural dels Glaciares Pirenaicos.
Fita
Una crescuda sobtada del barranc va arrossegar el 1996 roques de deu tones sobre el con de dejecció on s'havia autoritzat un càmping: van morir 87 persones, 27 de les quals nens, i unes altres 183 van resultar ferides en tot just uns minuts.
Fita
Tropes hugonots franceses van creuar el 1592 la frontera, van entrar a la vall i van saquejar Biescas. L'episodi va decidir Felip II a fortificar el pas amb el fort de Santa Elena, traçat per l'enginyer Tiburcio Spannocchi.
Fita
La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre va expropiar cases i terres per a l'embassament del Gállego i el poble de Búbal va quedar definitivament buit el 1971; des de 1984 es rehabilita dins del programa estatal de pobles abandonats.
Gastronomia
Formatges artesans elaborats amb llet crua d'ovella i de vaca dels ramats de la vall, curats en cambra natural i d'aroma intens; es venen a la fira de tardor juntament amb melmelades i conserves de la comarca.