Poble
Panticosa és una vila pirinenca de la vall de Tena, a la comarca de l'Alto Gállego, província de Huesca, situada a la confluència dels rius Caldarés i Bolática, amb una població de 910 habitants. La seva economia, antany basada en la ramaderia, gira avui entorn del turisme, amb l'estació d'esquí Panticosa-Los Lagos i el balneari d'aigües termals de Baños de Panticosa, a 8 quilòmetres, que explota des del segle XIX una font ja usada en època romana. El poble se cita per primera vegada al segle XIII, organitzat en quatre barris o vicos, dels quals tres conformen el nucli antic actual. Conserva l'església de la Asunción, d'origen gòtic i reconstruïda al segle XVI, i el pont de Caldarés, de 1556. A Panticosa va sorgir el panticuto, varietat de l'aragonès avui gairebé desapareguda.
Monument
Balneari termal conegut des d'època romana, tot i que la seva primera referència documentada data de 1286, quan Pere I d'Aragó el va cedir al quiñón de Panticosa; els seus edificis daten de 1693, i al segle XIX es van construir els principals pavellons i jardins del complex. Situat a 1.630 metres d'altitud a la vall de Tena, al costat de l'Ibón de Baños, disposa de sis fonts d'aigües nitrogenades i sulfuroses, indicades per a afeccions renals, digestives, respiratòries, reumàtiques, nervioses i de pell. Per les seves instal·lacions hi van passar personatges com Alfonso XIII, Niceto Alcalá-Zamora, Ortega y Gasset, Ramón y Cajal o Primo de Rivera. Va ser restaurat al segle XXI per Rafael Moneo i Álvaro Siza.
Natura
La vall de Tena és una vall pirinenca de la comarca de l'Alto Gállego recorreguda de nord a sud pel riu Gállego, la capçalera del qual es troba aquí. Fronterera amb la vall francesa d'Ossau, amb la qual comunica a través del pas de Portalet d'Aneu, limita al sud amb la foz de Santa Elena i confina amb les valls de Broto i del riu Aragón. La seva capitalitat l'ostenta Sallent de Gállego, que agrupa també Panticosa, Biescas i Hoz de Jaca. És una de les valls més extenses i poblades del Pirineu, amb uns 400 quilòmetres quadrats de superfície i una altitud que va dels 600 metres fins a superar els 3.000 en cims com el Balaitus, la Gran Facha o els Picos del Infierno. A la vall es troben els embassaments de Lanuza i de Búbal, i entre els seus grans encara queden parlants d'aragonès panticuto.
Natura
Conjunt de llacs d'alta muntanya sobre el balneari de Panticosa, d'origen glacial.
Activitat
Festes patronals de Panticosa, vila termal de la vall de Tena el balneari de la qual, documentat des d'època romana, va viure la seva època daurada després de la concessió de Fernando VII a l'empresari tensí Nicolás Guallart al segle XIX; se celebren amb el xai lletó tensí com a plat central dels àpats populars.
Natura
Circ glacial d'origen volcànic a la vall de Tena, un dels paratges naturals singulars de l'Alto Gállego.
Natura
Estació d'esquí d'alta muntanya situada al circ glacial de Panticosa, a la vall de Tena (Pirineu aragonès, Osca), gestionada pel grup Aramón juntament amb Formigal. Les seves pistes van dels 1.500 als 2.200 metres d'altitud, amb cotes de fins a 2.220 metres a la vall de Sabocos. Disposa de 42 pistes -7 verdes, 14 blaves, 17 vermelles i 4 negres- que sumen 36 quilòmetres esquiables sobre una àrea innivada de 16 km². El domini esquiable compta amb una telecabina, cinc telecadires, quatre telesquís i quatre cintes de transport, amb capacitat per a més de 14.000 esquiadors. Disposa d'infermeria, escola d'esquí, lloguer de material i restauració, i a l'estiu manté la telecabina oberta per a turisme i bike park.
Curiositat
Tradició termal centenària de la vall de Tena, amb els Baños de Panticosa entre els balnearis de muntanya més antics d'Espanya: la seva història documentada arrenca el 1286, quan Pere I d'Aragó els va cedir al quiñón de Panticosa, i el primer edifici es va aixecar el 1694, tot i que l'activitat termal no es va recuperar de forma definitiva fins al segle XVIII. Ferran VII va expropiar els banys el 1826 i en va cedir l'explotació a l'empresari Nicolás Guallart fins al 1854. Compta amb sis fonts mineromedicinals, indicades per a dolències renals, digestives, respiratòries, reumàtiques, nervioses i de la pell, i va rebre visitants com Alfons XIII, Ortega y Gasset o Ramón y Cajal. El conjunt, d'estil historicista, va ser declarat Sitio de Interés Nacional Turístico (distinció turística nacional atorgada a Espanya) el 1966.
Natura
Panticosa s'assenta a la vall de Tena al costat de la confluència dels rius Caldarés i Bolática; part del seu terme està ocupada pel monument natural dels Glaciares Pirenaicos, i a vuit quilòmetres del poble es troben els Baños de Panticosa.
Monument
El govern municipal de Panticosa té arrels medievals: la vall s'organitzava en quiñones, i el de Panticosa, documentat ja al segle XIII al costat dels barris de Santa María, San Salvador, Sus i Exena, es va mantenir actiu almenys fins al 1934 i perviu avui com a associació municipal.
Fita
Ferran VII va arrabassar els brolladors al quiñón que els explotava i va cedir els drets a l'empresari tensí Nicolás Guallart fins al 1854. Amb això va arrencar l'etapa que va fer del balneari un dels més afamats del país.
Gastronomia
Xai de llet criat pels ramats que pugen als ports de la vall de Tena, sacrificat molt jove i de carn pàl·lida i tendra; es rosteix sencer o es guisa en caldereta durant les festes i les fires de la vall.