Poble
Sabiñánigo és un municipi de la província de Huesca, capital de la comarca de l'Alto Gállego i cor de la històrica regió del Serrablo, cèlebre per les seves esglésies mossàrabs. Amb 9695 habitants i 586,8 km², és el terme més extens de la província; s'assenta a la riba dreta del riu Gállego, a la sortida de la vall de Tena, a 780 metres d'altitud, envoltat de valls pirinenques i de serres prepirinenques que superen els 1900 metres, com la de Guara, el parc natural de la qual ocupa part del terme. El seu origen és romà, vinculat a una mansió militar del segle II al costat de la calçada que unia Osca amb els banys de Panticosa. El primer testimoni del seu nom, Savignaneco, data de 1035.
Monument
L'església de San Pedro de Lárrede s'alça al costat del caseriu de Lárrede, a uns 7 km de Sabiñánigo (Huesca), al qual pertany, i és l'exemple més característic de les anomenades esglésies del Serrablo, un grup d'estil mossàrab i romànic primitiu dels segles X-XI la filiació estilística de les quals —arquitectura mossàrab o romànic llombard— continua discutida entre els historiadors de l'art. Datada cap a mitjan segle XI, es caracteritza per l'absència d'escultura figurativa, gruixudes motllures abosellades i buits en arc de mig punt; a la capçalera presenta una arqueria amb fris de llargs billets verticals a manera de cornisa. A diferència d'altres esglésies del grup, té planta de creu llatina per una ampliació posterior, que també va convertir la base de la torre en capella. Va ser declarada monumento histórico-artístico (categoria de protecció patrimonial anterior a l'actual llei de patrimoni històric) el 1931 i restaurada el 1933.
Monument
Església mossàrab dels segles X-XI, la més septentrional del grup del Serrablo i possiblement una de les més antigues; del temple original només es conserven el campanar, amb finestres de ferradura tripartides, i part del mur sud, reconstruït la resta als anys setanta per l'Asociación Amigos de Serrablo.
Monument
L'església de San Pedro de Lasieso és en realitat un conjunt de dues esglésies adossades, a la localitat de Lasieso, al municipi de Sabiñánigo: la menor, mossàrab, del segle X, i la major, romànica, aixecada cap al 1080 en fundar el comte Sancho Ramírez l'abadia agustiniana de San Pedro; el campanar mossàrab conserva finestres calades i un fris de bocells que es repeteix a l'absis. El 1982 el conjunt format per aquesta església i altres nou dels municipis oscans de Sabiñánigo i Biescas, com les de San Juan de Busa o San Bartolomé de Gavín, va ser declarat monumento histórico-artístico de carácter nacional (categoria de protecció patrimonial anterior a l'actual llei de patrimoni històric), i avui compta amb l'estatus de Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Monument
Església parroquial dedicada a l'apòstol San Andrés, al poble de Satué, dins el municipi de Sabiñánigo (Huesca), exemple del romànic de l'anomenat cercle larredense, el corrent romànic-mossàrab del Serrablo. Es va construir entre 1050 i 1060 i depenia del Monestir de San Juan de la Peña. La seva nau és de carreus i remata en un cor semicircular decorat amb cinc arcs cecs que sostenen un fris; els laterals es recolzen en dos contraforts i la portada romànica s'obre al costat sud, mentre que la torre és un afegit posterior. Protegida com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1982, va patir danys durant la Guerra Civil i va ser restaurada íntegrament en la dècada de 1970 amb l'ajuda de l'associació Amigos de Serrablo.
Monument
Església de Santa Eulalia de Orós Bajo, d'estil mossàrab o romànic-llombard dels segles XI-XII, un dels exemples més tardans i elaborats del grup del Serrablo; destaca l'absis semicircular amb arqueries cegues i lesenes d'aire ja romànic. Forma part del conjunt de les esglésies del Serrablo, catorze temples aixecats entre mitjan segle X i mitjan XI que es compten entre les esglésies cristianes més antigues conservades a Espanya. Es troba a la petita localitat d'Orós Bajo, de tot just vint-i-dos habitants, a la riba esquerra del riu Gállego, a l'inici de la vall de Tena, a un quilòmetre de la cascada d'Os Lucás, molt visitada per turistes i barranquistes.
Monument
El Centre d'Interpretació de les Esglésies del Serrablo, dedicat a explicar el conjunt d'entre quinze i vint esglésies mossàrabs de la comarca de l'Alto Gállego -declarat Conjunto histórico-artístico (categoria de protecció patrimonial anterior a l'actual llei de patrimoni històric) el 1982-, està instal·lat a l'antiga ferreria del poble de Lárrede, molt a prop de l'església de San Pedro. A diferència d'altres equipaments culturals, no té horari fix: roman sempre obert i es pot visitar quan es vulgui, cosa que facilita completar la visita a les esglésies de l'entorn sense dependre d'horaris d'obertura.
Curiositat
Itinerari per prop de divuit esglésies i ermites de l'entorn de Sabiñánigo (Alto Gállego), construïdes entre els segles X i XI i catalogades, segons els estudis, com a mossàrabs o com un primer romànic d'influència llombarda i hispanomusulmana. Són temples d'estructura senzilla, de nau única rectangular i dimensions reduïdes, rematada en absis semicircular. L'Asociación Amigos de Serrablo, fundada el 1971, va impulsar-ne la recuperació de la ruïna, i la majoria van ser declarades Monumento Histórico-Artístico (categoria de protecció patrimonial, avui integrada al Bien de Interés Cultural) el 29 de setembre de 1982, excepte la de Lárrede, ja protegida el 1931.
Monument
El Museu de Serrablo, oficialment Museu Ángel Orensanz i Arts de Serrablo, és un museu etnològic instal·lat en una casa típica del Pirineu aragonès del segle XIX coneguda com a Casa Batanero, al Puente de Sabiñánigo. Es va inaugurar el 1979 gràcies a la col·laboració entre l'Asociación Amigos de Serrablo, que va aportar una àmplia col·lecció d'artesania popular de la comarca, i l'escultor Ángel Orensanz, que va donar la casa i un conjunt de les seves obres. Concebut com un museu viu i punt de partida de camins pels pobles abandonats de la zona i de la Ruta de Iglesias de Serrablo, reuneix seccions dedicades a l'agricultura, el pasturatge, el tèxtil, la medicina popular, la música tradicional i la religiositat popular, a més d'un jardí etnobotànic i una biblioteca especialitzada.
Activitat
Festes patronals de Sabiñánigo en honor a Santiago Apóstol, a partir del 24 de juliol. El dissabte més proper al 19 de gener s'encenen fogueres per San Sebastián, i el 25 de juny la localitat participa en la romeria de Santa Orosia que surt de Yebra de Basa.
Monument
Al vell camí d'El Puente a Yebra de Basa es troba, al terme de Sabiñánigo, el zoque de Santa Orosia: una petita capella-oratori de planta rectangular el buit de mig punt de la qual es tanca amb una reixa de ferro que guarda l'altar de la santa.
Monument
La casa consistorial de Sabiñánigo té el seu origen en l'antiga Casa del Concejo, que es va concloure el 1605. L'edifici s'alça al barri de San Feliciano, al costat d'altres construccions de la mateixa època, com la Casa Abacial, de 1589, i l'església parroquial barroca de San Hipólito.
Activitat
Sabiñánigo celebra les Hogueras de San Sebastián el dissabte més proper al 19 de gener, la seva festa d'hivern, a més de la Romería de Santa Orosia al juny i les festes patronals de Santiago al juliol.
Curiositat
Sabiñánigo, a la comarca de l'Alto Gállego, va desenvolupar durant el segle XX una intensa activitat industrial química i metal·lúrgica que va transformar completament el municipi. El 1920 es va fundar EIASA (Energía e Industrias Aragonesas), societat francoespanyola que va instal·lar una fàbrica química on es va aconseguir, per primera vegada al món, la síntesi d'amoníac a partir d'hidrogen. Anys després s'hi va sumar AESA, primera empresa espanyola a produir alumini laminat. L'arribada d'aquestes fàbriques va atreure nombrosos treballadors immigrants i va disparar la població: de 280 habitants el 1900 es va passar a 1.768 el 1940 i a 6.184 el 1960. Aquest passat fabril continua formant part de la identitat del poble.
Monument
Pont històric sobre el riu Aurín, al terme de Sabiñánigo.
Natura
L'Aurín neix a 2.100 m a l'Ibón de Bucuesa, a la serra de la Partacua, i després de formar la vall d'Acumuer s'uneix al Gállego al nord de Sabiñánigo; és un dels principals afluents que determinen el cabal de l'Alto Gállego. La seva confluència amb el Gállego va ser estratègica per defensar la ruta cap al balneari de Panticosa.
Fita
L'obertura de l'estació el 1893 va convertir un petit lloc del Serrablo en nus de comunicacions de l'alt Gállego i va ser el primer dels dos fets que expliquen la seva transformació posterior en la vila industrial de la comarca.
Fita
Energía e Industrias Aragonesas va aixecar a partir del 1918 vora l'estació una fàbrica de clorats aprofitant l'energia hidràulica del Gállego; en poques dècades va multiplicar la població del municipi i va canviar del tot el paisatge de la vall.
Fita
Associació cultural fundada el 21 de maig de 1971 en el context de revalorització del patrimoni tradicional que van impulsar en la dècada de 1960 historiadors locals com Antonio Durán Gudiol i Julio Gavín, després de l'emigració de les poblacions rurals muntanyenques cap a les zones urbanes. Amb seu a Sabiñánigo, va rescatar de la ruïna una vintena d'esglésies medievals del Serrablo, per a la qual cosa des de 1985 va mantenir una escola-taller de restauració, i va aixecar els museus Ángel Orensanz i Artes del Serrablo, a Sabiñánigo, i de Dibuix Julio Gavín, a Larrés. Ha rebut la Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts del Ministeri de Cultura, entre altres distincions, i és centre col·laborador de l'Institut d'Estudis Altoaragonesos.