Poble
Sallent de Gállego és una vila de muntanya de l'Alto Gállego oscà, capital de la vall de Tena, situada a la vora de l'embassament de Lanuza i al peu dels cims més alts del Pirineu, molt a prop de la frontera amb França; el riu Gállego, que neix al seu terme, i el seu afluent l'Aguas Limpias conflueixen al costat del nucli urbà, donant nom a la població per la propera cascada del Salto del Aguaslimpias. Amb 1.505 habitants, conserva una església gòtica de principis del segle XVI amb un valuós retaule plateresc. Sobre el poble s'alça la Peña Foratata, el seu pic més emblemàtic, juntament amb altres cims que superen els 3.000 metres; pel terme passen la ruta GR-11 i el pas fronterer d'El Portalet. El municipi integra a més el nucli de Formigal, seu de la seva estació d'esquí.
Natura
Una de les estacions d'esquí més grans del Pirineu aragonès, al costat de Sallent de Gállego (Huesca). Compta amb 182 quilòmetres esquiables repartits en 142 pistes, entre els 1.510 i els 2.250 metres d'altitud, i una capacitat de transport de 53.497 esquiadors per hora. La vall d'Anayet es va incorporar al domini el 1997 i la de Portalet el 2006. El 2014 es va unir a la veïna estació de Panticosa, amb la qual forma avui l'estació conjunta Aramón Formigal-Panticosa.
Monument
L'església parroquial de Sallent de Gállego, a l'Alto Gállego oscense i porta de la vall de Tena cap a Formigal, està dedicada a Nuestra Señora de la Asunción i es va construir a principis del segle XVI en estil gòtic. Conserva un valuós retaule plateresc i la venerada imatge de la Virgen de las Nieves, patrona de la vila. Està declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Activitat
Les festes patronals de Sallent de Gállego se celebren del 4 al 7 d'agost en honor a la Virgen de las Nieves, amb el 5 d'agost com a dia gran; el municipi celebra a més unes segones festes al setembre (13-14) dedicades a la Exaltación de la Santa Cruz.
Monument
Al nucli de Formigal, dins el municipi de Sallent de Gállego, es conserva la petita església mossàrab del Salvador de Basarán, del segle X, reconstruïda el 1972, que contrasta amb els edificis moderns de l'estació d'esquí.
Natura
Mirador sobre l'estació d'esquí de Formigal, al terme de Sallent de Gállego. Des de la zona es divisen algunes de les principals cims del Pirineu aragonès i francès, com el Midi d'Ossau, el Balaitus i els Picos del Infierno.
Natura
Paisatge de la vall del Tena al voltant de Sallent de Gállego (Huesca), recorregut pel riu Gállego i el seu afluent l'Aguas Limpias, que donen nom al municipi. El dominen cims de més de 3.000 metres com Peña Foratata, Anayet o Balaitous, i l'esquitxen ibons d'alta muntanya com el de Respomuso, al costat del qual hi ha un refugi de muntanyencs, i l'embassament de Lanuza. Per la zona passa el GR-11, la ruta que travessa el Pirineu de mar a mar, i la vall dona accés a l'estació d'esquí de Formigal, a més de nuclis com Escarrilla, Sandiniés o Tramacastilla de Tena.
Monument
L'ajuntament de Sallent de Gállego és una casa de pedra de dues plantes, sòbria i ben proporcionada, amb un petit pati d'entrada tancat per una reixa de ferro; la vila va ser primer de reialenc i va passar després al senyoriu dels Lanuza.
Fita
La construcció de l'embassament va forçar la marxa dels prop de dos-cents veïns del poble, que va quedar buit el gener de 1978. Als anys noranta els antics habitants van recuperar les cases no submergides i el van tornar a la vida.
Fita
La societat promotora es va constituir per impuls de l'advocat Ramón Sainz de Varanda per aixecar una estació d'esquí a la vall; el primer telecadira, el Furco, va entrar en servei el gener de 1965 i va obrir Tena al turisme de neu.
Gastronomia
Potatge d'hivern de la vall cuit a foc lent amb cigrons i mongetes blanques, os de pernil, careta o costella, i rematat amb xoriço i morcilla d'arròs i canyella; la borratja és la verdura que sol acompanyar-lo.
Gastronomia
Pa sec tallat fi i sofregit amb all i cansalada fins a quedar solt, que a Tramacastilla de Tena se serveix acompanyat de raïm; era l'esmorzar fort de pastors i segadors abans de pujar al mont.