Poble
Jumilla és un municipi i ciutat del nord de la Regió de Múrcia, a la comarca de l'Altiplano, reconegut internacionalment pels seus vins de raïm monastrell, amb Denominación de Origen Jumilla (la denominació d'origen protegida del vi de Jumilla), i també per les seves peres. El seu nom procediria del llatí, transcrit a l'àrab com Gumalla, forma amb què apareix citat en textos àrabs del segle XIII; a la zona del Carxe, on també es parla valencià, rep el nom de Jumella. Amb 972 km², el seu terme és el segon més extens de Múrcia i un dels deu més grans d'Espanya, amb serres com la del Carxe, de 1.372 metres. Al nord-oest hi ha les Minas de La Celia, volcà d'interès geològic pel seu jaciment de jumil·lita, roca única al sud-est, explotada a començaments del segle XX per a adobs fosfàtics. Té uns 27.500 habitants.
Monument
El castell de Jumilla s'alça sobre un turó que domina la localitat murciana de Jumilla, a la comarca de l'Altiplano, i és un dels seus símbols. Fortalesa amb origen a l'edat del bronze, poblada després per ibers, que la van fortificar com a gran poblat, i per romans, que van aixecar part de la muralla encara conservada. Els àrabs la van fortificar des de l'any 713 sobre les ruïnes romanes i la van mantenir cinc segles, fins que el tractat d'Alcaraz de 1243 va integrar Jumilla a la corona de Castella. Pere I de Castella va conquerir el castell el 27 d'abril de 1358 i va concedir a la vila els seus privilegis i el seu escut actual; el 1461 el marquès de Villena, Juan Fernández Pacheco, va fer aixecar la fortalesa pràcticament tal com es coneix avui, amb tres pisos, soterrani i terrassa.
Monument
L'església de Santiago, parròquia major de Jumilla, és un dels monuments arquitectònics més importants de la ciutat; va ser declarada Monumento Nacional (la màxima figura de protecció patrimonial d'Espanya fins al 1985) el 1931, no només pel seu valor arquitectònic i la rica imatgeria que conserva, sinó per ser el primer temple amb gran cúpula sobre creuer construït a la diòcesi de Cartagena. S'hi barregen diversos estils a causa del llarg període de la seva construcció, iniciada al segle XV: crida l'atenció sobretot la cúpula d'estil renaixentista, que s'uneix al cos gòtic de la nau principal, juntament amb la torre del campanar.
Monument
Museu instal·lat a l'ermita de San Antón de Jumilla, dedicat a la Setmana Santa local.
Activitat
Les festes patronals de Jumilla (Altiplano, Múrcia) se celebren la setmana d'agost que coincideix amb el dia de la Mare de Déu de l'Assumpció, el 15 d'agost, patrona de la localitat, i s'allarguen uns deu dies. Inclouen la Festa de la Verema, que comença el divendres anterior al dia de la Mare de Déu i acaba el diumenge següent amb més de trenta actes organitzats per més de trenta-cinc penyes, a més de desfilades de moros i cristians, concerts, competicions esportives i altres activitats lúdiques i culturals.
Monument
El complex iber de Coímbra del Barranco Ancho, dels segles IV al II aC, se situa al terme de Jumilla, al vessant del cerro de El Maestre, contrafort de la serra de Santa Ana, a 780 metres d'altitud i 4,5 quilòmetres de la localitat. Reuneix un poblat emmurallat d'uns 3.000 metres de perímetre, un santuari del qual només es conserven terracotes i tres necròpolis, la del Poblado, la de la Senda i la del Barranco, amb tombes datades entre el 400 aC i el segle II aC. Entre les troballes, dipositades al Museu Jerónimo Molina de Jumilla, destaca un cippus funerari decorat amb genets. Les excavacions, iniciades als anys cinquanta, continuen des de 1985 sota la direcció de José Miguel García Cano.
Curiositat
Estela funerària trobada a la tomba número 70 de la necròpolis de Coimbra del Barranco Ancho, a Jumilla, decorada amb genets i una escena de comiat, entre un centenar de sepultures excavades.
Activitat
Recreació anual de ritus funeraris ibers amb actors al jaciment de Coimbra del Barranco Ancho, a Jumilla, amb reproduccions de ceràmiques trobades al lloc.
Monument
Temple gòtic iniciat al segle XV i declarat Monumento Nacional (figura de protecció patrimonial espanyola vigent fins al 1931) el 1931, amb una capella major renaixentista del segle XVI que acull un retaule dels germans Ayala, una portada plateresca i una porta neoclàssica amb columnes jòniques.
Monument
El Casón és un mausoleu funerari familiar tardoromà de finals del segle IV, en excel·lent estat de conservació i considerat un dels monuments paleocristians més ben conservats de la península Ibèrica. S'alça al barri de San Antón de Jumilla, en una petita plaça que fins als anys setanta del segle XX era un paratge als afores del poble. Té planta de creu grega, amb cos central cobert per volta de canó i dues estances absidals adossades, cobertes de quart d'esfera, que van poder servir per a ofrenes o emmagatzematge; els seus murs, de gairebé 50 cm de gruix i roca resistent amb morter de calç, expliquen la seva bona conservació. L'espoli antic de les tombes impedeix saber si els seus ocupants eren pagans o cristians. Declarat Monumento Histórico-Artístico (la figura de protecció patrimonial espanyola vigent fins al 1985) el 1931.
Monument
Temple neoclàssic construït entre 1775 i 1868, amb planta de creu llatina, tres naus i una cúpula semiesfèrica revestida de rajoles blaves i blanques disposades en espiral. La nau central fa 50 metres i les pintures de les seves voltes són obra de Manuel Muñoz Barberán.
Monument
Torre defensiva construïda el 1573 per Antonio Rico per protegir pastors i agricultors a la frontera entre els antics regnes de Castella i Aragó. Dona nom al llogaret jumillà on se situa i va ser declarada Monument Historicoartístic el 1982.
Monument
Museu de Jumella dedicat als vins amb Denominació d'Origen Jumilla, instal·lat a la casa del fundador Juan Carcelén Herrero i obert el 1970, que recorre 5.000 anys de tradició vitivinícola local a través de vuit espais expositius amb àmfores romanes, gregues i precolombines, bótes antigues i eines de boteria.
Monument
Museu instal·lat en un edifici manierista del segle XVI a la Plaza de Arriba, que conserva peces procedents dels jaciments del terme municipal, entre ells Coimbra del Barranco Ancho i el mateix castell.
Natura
La serra del Carche, que pertany al sistema Prebètic, s'estén sobretot pel municipi de Jumilla, tot i que també arriba al de Yecla, i dona nom al parc regional protegit que la inclou juntament amb la serra de las Pansas i el Cabezo de la Rosa, on hi ha un diapir salí. És un terreny majoritàriament calcari, amb formacions geològiques com encavalcaments i falles, recorregut per barrancs com el de San Cristóbal, la Guarafía i la Yedra. Al costat del seu cim més alt hi ha un pou de neu del segle XVII, semblant als d'altres serres properes com Espuña o Mariola. Catalogada Lugar de Interés Comunitario (una figura de protecció de la Unió Europea per a espais naturals) per les seves més de 600 espècies vegetals, entre elles endemismes regionals, alberga rapinyaires com l'àguila serpera, l'àguila calçada, l'arpella pàl·lida i el duc. A la zona s'han trobat també jaciments arqueològics de l'edat del bronze i dels ibers, així com assentaments romans d'explotació agrícola i ramadera.
Natura
Jardí botànic situat al llogaret de La Estacada, colònia agrícola sorgida cap al 1950, que s'ha convertit en el principal atractiu d'aquest nucli rural del camp de Jumilla.
Curiositat
Les restes de llavors de vinya trobades al paratge d'El Prado daten de fa 5.000 anys, i la Denominació d'Origen Jumilla, constituïda el 1966, és la més antiga de la Regió de Múrcia. La monastrell, raïm autòcton, ocupa al voltant del 80% de la vinya de la comarca.
Curiositat
El 17 de juliol de 1911 el rei Alfons XIII va concedir a Jumilla el títol de ciutat i al seu Ajuntament el tractament d'excel·lentíssim, i va reconèixer el seu desenvolupament econòmic lligat al comerç del vi després de la crisi de la fil·loxera europea.
Curiositat
La tradició popular al voltant del Monasterio de Santa Ana del Monte recull històries de miracles i fins i tot un suposat exorcisme, entre elles la llegenda d'un frare el cos del qual es va conservar incorrupte després de la seva mort, i que va alimentar durant generacions l'imaginari llegendari del convent.
Activitat
Declarada Fiesta de Interés Turístico el 1980, de Interés Turístico Nacional el 2003 i de Interés Turístico Internacional el maig de 2019 (categories que reconeixen, en ordre creixent, el valor turístic d'una festa a Espanya), la Setmana Santa de Jumilla compta amb més de 600 anys d'història i és una de les més antigues d'Espanya; l'any 2000 va rebre també la Medalla d'Or de la Regió de Múrcia. És la celebració més important del calendari festiu de la ciutat, en què participen més de tres mil natzarens, i destaca per la riquesa artística dels seus trons i imatges, amb la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant com un dels moments més solemnes. Comença el Divendres de Dolors i s'allarga fins al Diumenge de Resurrecció.
Activitat
Festa d'Interès Turístic Regional creada el 1972 per iniciativa de cellerers locals, que inclou la inauguració de la font del vi, l'ofrena de raïm i most al Niño de las Uvas i una desfilada de carrosses amb vestits tradicionals jumillans.
Activitat
Festes patronals traslladades a l'agost a finals del segle XIX per coincidir amb la festivitat de la Virgen de la Asunción, patrona de Jumilla, organitzades juntament amb la Federació de Penyes i l'Associació de Moros i Cristians.
Monument
Monestir franciscà descalç de muntanya situat prop de Jumilla, al costat de la font de la Jarra, a la serra de Santa Ana; es va obrir al culte el 1573 i continua habitat per franciscans de l'Orde de Frares Menors. Va hostatjar Sant Pasqual Baylón i el beat Andrés Hibernón, i és destinació de la processó de la Bajada del Cristo des de 1848. A la seva església es venera el Cristo de la Reja, del segle XVII, i la capella del Cristo de la Columna guarda una talla de Francisco Salzillo en fusta de xiprer, l'única que surt del convent, en romeria; el retaule major està presidit per una imatge de Santa Ana del segle XV, i dos relicaris de 1613 conserven relíquies portades des d'Itàlia pel marquès de Villena.
Monument
Casa modernista de 1911 al carrer Cánovas de Jumilla, obra d'un col·laborador de Gaudí, l'edifici modernista més significatiu de l'Altiplano. Manat construir per José Mª Guardiola Porras a l'arquitecte català Joan Alsina i Arús, deixeble d'Antoni Gaudí, és un edifici unifamiliar de tres plantes situat en una parcel·la en cantonada, amb llenguatge goticista, pronunciat ràfec de remat i un mirador amb ferramentes sobre la planta noble. A l'exterior destaca el tractament del mur, amb carreus al sòcol i pedra a la rústica a l'encoixinat. Restaurat el 1988, està catalogat com a bé protegit per la seva rellevància.
Natura
Volcà de Jumilla que dona nom a la jumillita, una roca ultrapotàssica descrita el 1906, gairebé exclusiva del sud-est d'Espanya, amb dipòsits d'apatita d'importància geològica mundial.
Natura
Icnites d'animals prehistòrics al terme de Jumilla, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Curiositat
Escultura grega de bronze trobada a Jumilla a finals del segle XIX, avui conservada al Museu de Pèrgam de Berlín.
Curiositat
Circuit internacional de curses de Jumilla al paratge de La Raja, de 2.400 metres, un dels més grans del món.
Curiositat
Jumella acull algunes de les bodegues més reconegudes de la Denominació d'Origen que porta el seu nom, emparada des del 1966, com Juan Gil, BSI, Luzón o Casa de la Ermita, hereves d'una tradició vitivinícola al voltant del raïm monastrell.
Monument
Església barroca del segle XVIII de Jumilla, declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya), un dels temples més destacats del nucli històric juntament amb l'Església de Santiago.
Monument
L'Església de Santa María, també coneguda com Santa María del Rosario o del Arrabal, es va alçar al segle XV a Jumilla, després de les predicacions de Sant Vicent Ferrer el 1430, i va ser la primera església cristiana construïda fora de les muralles del castell. S'assenta sobre les restes d'una necròpolis islàmica dels segles XII i XIII, en un pla a l'oest de la vila on va sorgir el primer nucli de població extramurs, l'Arrabal; al seu costat es va desenvolupar la primera plaça pública, la de los Gastos, seu del mercat setmanal. Va ser la parròquia principal fins al 1530, quan es va construir l'Iglesia Mayor de Santiago, i va acollir la primera confraria de Setmana Santa de la vila, la de la Vera Cruz i el Santo Entierro. Avui l'edifici es troba semiderruït.
Monument
Ermita de Jumilla dedicada a sant Antoni Abat, un dels temples menors del nucli urbà juntament amb les ermites de San Agustín i San José.
Monument
Convent de religioses dominiques de Jumilla, part del patrimoni religiós històric de la ciutat juntament amb el convent franciscà de Santa Ana del Monte.
Natura
Tres abrics amb pintures rupestres de l'art esquemàtic i llevantí de l'arc mediterrani situats al terme de Jumilla, inclosos en la declaració de Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Activitat
Processó del Diumenge de Rams a Jumilla en què es trasllada des del Monestir de Santa Ana del Monte una talla de Salzillo fins a la ciutat per participar en els actes de Setmana Santa.
Activitat
Tradicional jornada de convivència a l'aire lliure que se celebra a Jumilla dos diumenges abans del Diumenge de Rams, en què es comparteix l'hornazo, un dolç típic de la Quaresma local.
Activitat
Certamen flamenc de Jumilla amb quinze edicions celebrades, que inclou competicions de guitarra i actuacions de cant i ball flamenc. El programa contempla també taules rodones i projeccions audiovisuals sobre el gènere, un concurs de guitarra flamenca, un altre dedicat a joves promeses del cant, una visita turística per la localitat i diverses actuacions en directe.
Activitat
La Semana Cultural de Jumilla és un programa d'activitats celebrat al municipi murcià de Jumilla l'última setmana d'abril, en commemoració de la presa del castell de la ciutat per l'infant don Fadrique. Combina actes culturals amb l'evocació d'aquest episodi de la conquesta cristiana, i és una de les cites assenyalades del calendari festiu jumillà.
Curiositat
Religiós agustí nascut a Jumilla l'11 de març de 1610, que va estudiar Filosofia i Teologia i es va graduar com a mestre en Teologia a la Universitat de Gandia. Confessor del duc d'Arcos, va viatjar amb ell a Itàlia quan aquest va ser nomenat virrei de Nàpols, i el 1646 va ser nomenat bisbe de Tropea; el 1656 va passar a la diòcesi de Mazara, a Sicília, i el 1668 va ser promogut a arquebisbe de Palerm. En aquella seu va viure l'episodi més delicat de la seva carrera: durant la revolta de Messina de 1674 es va negar, per ordre del virrei, a armar la població, cosa que li va valer ser acusat de traïció i haver de fugir. A finals de 1676 va tornar a Espanya per prendre possessió com a bisbe de Plasencia, però va morir l'any següent al monestir de Yuste, on va ser sepultat.
Monument
Únic teatre de Jumilla, obra de l'arquitecte Justo Millán Espinosa (1843-1928), autor també del Teatro Romea de Múrcia, que va adaptar el seu projecte als fonaments d'un intent anterior de coliseu emprès el 1867 i abandonat per manca de fons. Les obres, dirigides pel mestre d'obres Bernardo Moreno Ramos, es van subhastar el 1882 i el teatre es va inaugurar el 14 d'agost de 1883 amb la representació de la sarsuela La Tempestad, amb el tenor Lacarre, el baríton Bueso, el baix Miguel Soler i les tiples Nadal i Latorre. El 1890 va ser batejat com Teatro Vico en honor a l'actor Antonio Vico, a proposta de José Guardiola Peral. Declarat bé d'interès cultural el 1995.
Monument
La Casa Modernista de Jumilla és un palauet urbà construït el 1911 al carrer Cánovas del Castillo, cantonada amb Cura Navarro, per encàrrec de José María Guardiola Porras. És obra de l'arquitecte català Joan Alsina i Arús, deixeble i col·laborador d'Antoni Gaudí, i es considera l'obra modernista més destacada de l'Altiplano murcià. Combina un llenguatge d'arrel gòtica amb un pronunciat ràfec i un mirador amb ferramentes a la planta principal; l'exterior alterna carreus al sòcol i pedra encoixinada als cossos superiors. Restaurat el 1988, compta amb protecció pel seu valor arquitectònic i continua sent un dels edificis civils més singulars de Jumilla.
Fita
L'oppidum ibèric aixecat sobre el barranc va ser arrasat violentament a començaments del segle II aC, en el context de l'expansió romana pel sud-est peninsular; les seves necròpolis i el seu santuari van quedar segellats i nodreixen avui el museu arqueològic local.
Fita
Després de l'acord signat el 713 entre el comte visigot Teodomir i Abd al-Aziz, el territori jumillà va quedar integrat a la cora de Tudmir, pacte que va permetre a la població autòctona conservar els seus béns i la seva religió a canvi de tribut.
Fita
Les tropes castellanes de l'infant Alfons, fill de Ferran III, van ocupar la vila el 1241 i van incorporar Jumilla per primera vegada a la Corona de Castella, dins l'avanç sobre el regne musulmà de Múrcia i les seves terres del nord.
Fita
El 1445 Juan Pacheco va rebre del príncep Enric el títol de marquès de Villena juntament amb diverses viles de l'antic senyoriu de don Juan Manuel, entre elles Jumilla, que va quedar sotmesa a un domini senyorial prolongat durant segles.
Fita
El tren de via estreta conegut com el Chicharra va arribar a Cieza l'abril de 1921 i va completar l'enllaç de l'Altiplà amb la línia Chinchilla-Cartagena; la via, clausurada el 1969, va servir sobretot per donar sortida als vins de la comarca.
Fita
La vinya de Jumilla, que havia esquivat en gran mesura la fil·loxera del segle XIX gràcies als seus sòls arenosos i pedregosos, va patir el 1989 un atac devastador que va obligar a replantar sobre peu americà i va precipitar la modernització dels seus cellers.
Gastronomia
Guisat de caça, conill, llebre o perdiu, i cargols serrans cuinat sobre trossos de torta de farina de blat sense fermentar, que fa alhora de plat i de pa; la torta sobrant es menja després enrotllada amb mel o amb anxova.
Gastronomia
Un dels arrossos més arrelats de l'Altiplà: conill, cargols recollits a les muntanyes del terme, tomàquet madur, safrà i julivert cuinats en paella, i servits tradicionalment com a àpat de feina al camp.
Gastronomia
Pera de la varietat ercolina, introduïda al terme cap al 1957 i emparada per una denominació d'origen protegida aprovada el 2004: fruit petit i molt dolç, de pell verda clara que grogueja amb una taca carmí a la cara solella.