Poble
Colunga és un concejo de la comarca de l'Orient d'Astúries, entre el mar Cantàbric i la serra del Sueve, amb capital a la vila homònima i nuclis com Lastres, Luces o Libardón; compta amb uns 3.140 habitants. El seu port de Lastres continua sent un dels principals d'Astúries, i vora aquesta costa, coneguda com la costa dels dinosaures, s'alça el Museu del Juràssic. Prop de Gobiendes, on s'aixeca l'església de Santiago, de l'etapa final del prerromànic, les coves d'Obaya han donat restes de caçadors del Paleolític mitjà i superior, de fa uns 40.000 anys, i el concejo conserva a més diversos castres preromans, entre ells el de La Riera, amb un sistema defensiu de terrasses esglaonades.
Monument
El Museu del Juràssic d'Astúries (MUJA) es troba a la rasa costanera de San Telmo, entre Colunga i Lastres, en un tram del litoral asturià conegut com la costa dels Dinosaures, on es troben vestigis de dinosaures que van poblar la regió fa uns 150 milions d'anys, durant el Juràssic. Inaugurat el 2004, ocupa un edifici de l'arquitecte Rufino García Uribelarrea amb la forma exterior d'una petjada tridàctila de dinosaure, els tres «dits» de la qual corresponen als tres períodes de l'era Mesozoica; per dins, un entramat d'arcs de fusta simula les costelles d'un dinosaure. La seva col·lecció reuneix uns 8000 fòssils del Juràssic asturià, entre ells 255 icnites, a més de rèpliques com una parella de Tyrannosaurus rex i un Giganotosaurus argentí.
Natura
La platja de La Griega, també coneguda com a platja de Colunga, és la més propera a la capital del municipi, a l'orient asturià; el riu Colunga o Libardón hi desemboca formant un petit meandre que la divideix en dues. Té 750 metres de longitud i compta amb aparcament, dutxes, socorrista i restaurants; al juliol, durant les festes de Loreto, acull una animada jira. A uns 600 metres a l'est, als seus penya-segats, es troba un jaciment d'icnites de dinosaure: petjades de sauròpodes quadrúpedes de grans dimensions -algunes de fins a 1,30 metres de diàmetre, entre les més grans descobertes al món- deixades fa uns 150 milions d'anys sobre el que aleshores era una llacuna costanera fangosa, juntament amb altres petjades tridàctiles de dinosaures bípedes més petits.
Curiositat
El far de Lastres s'alça a la localitat de Luces, parròquia de Lastres, al municipi de Colunga (Astúries), sobre la plataforma del cap de Lastres, a 117 metres sobre el nivell del mar. És l'últim far construït a Astúries, en funcionament des de 1994; el setembre de 2001 se li va instal·lar una nova òptica que li va donar la seva característica actual de cinc destells blancs cada 25 segons. El recinte, de 1200 metres quadrats i tancat amb mur de pedra, allotja un edifici de maçoneria de planta quadrada del qual emergeix una torre cilíndrica blanca de 15 metres d'alçada. El seu entorn funciona com a mirador dels penya-segats i del port pesquer que queda als seus peus.
Natura
El jaciment d'icnites de la platja de La Griega, a Colunga, s'obre als penya-segats situats uns sis-cents metres a l'est de l'arenal, als quals s'arriba per un sender excavat al vessant des del pont sobre la ria. Les petjades, protegides com a monument natural, apareixen sobre un estrat calcari inclinat cap al mar i corresponen al pas de dinosaures quadrúpedes gegantins, els sauròpodes, que es desplaçaven per una antiga llacuna costanera fangosa fa uns cent cinquanta milions d'anys; el rastre inclou petjades d'1,25 metres, considerades les més grans del Juràssic del món. A les proximitats, sobre el mateix estrat, es distingeixen altres petjades tridàctiles més difícils d'identificar, atribuïdes a dinosaures bípedes de mida menor.
Monument
Poble mariner esglaonat sobre el penya-segat sota el Sueve, declarat conjunt històric; els seus carrerons costeruts baixen al port entre casalots d'indians i desemboquen al mirador de San Roque, sobre la costa juràssica.
Monument
Situat a la parròquia de Gobiendes, al concejo asturià de Colunga, va partir d'una torre medieval de la Mitra Ovetense, que va tenir el lloc des del segle X, quan el rei Ordoño II va donar el monestir de Santiago de Gobiendes. El 1579 Felip II va desmembrar el coto de Carrandi de la Corona i l'any següent el va vendre a Gonzalo Ruiz de Junco, alferes major de Colunga, la família del qual va exercir el senyoriu fins al 1820. L'edifici, amb la torre del segle XIV reedificada sobre l'antic castell, es va anar ampliant fins a mostrar avui dues ales perpendiculars i una capella lateral amb volta de canó, comunicada amb l'habitatge per una tribuna. Té la consideració de monument historicoartístic des de 1973 i està declarat bé d'interès cultural.
Activitat
Cada febrer el poble de Huerres celebra la temporada de l'oricio, l'eriçó de mar que es recull a la costa colunguesa durant l'hivern i que es menja cru o quallat en truita; la cita reuneix els aficionats a aquest marisc de gust iodat.