Quadern de bitàcola · 3 indrets

Què veure i què fer a Caravia

Què veure i què fer a Caravia (Oriente, Astúries): 3 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Natura

A quina distància del centre de Caravia és cada lloc

Platja de la Espasa 2,4 km
Serra de el Sueve 4,9 km

Pobles a prop de Caravia

Què veure a Colunga 7,2 km · 8 llocs
Què veure a Ribadesella 8,7 km · 6 llocs
Què veure a Parres 11 km · 5 llocs
Què veure a Cangas de Onís 13 km · 9 llocs
Què veure a Piloña 18 km · 6 llocs
Què veure a Cabranes 20 km · 3 llocs
Què veure a Villaviciosa 20 km · 25 llocs
Què veure a Onís 25 km · 5 llocs

Espanya › Principat d'Astúries › Oriente › Caravia

Què veure i què fer a Caravia

Caravia
Poble
Caravia és el tercer concejo més petit d'Astúries, entre la serra del Sueve i el mar Cantàbric, formant junt amb Parres i Piloña, des de 2006, la Mancomunitat de la Comarca del Sueve; els seus nuclis són Prado, Los Duesos i Duyos, i la seva altura més gran és El Fito, amb 631 metres. Al nord se succeeixen platges entre penya-segats. Conserva vestigis humans des del Paleolític, als abrics de Les Vaques i La Pongueta, i un túmul dolmènic vora la platja de la Beciella. Al Picu el Castru, Aurelio del Llano va excavar el 1917 una fortificació prehistòrica de 225 metres de perímetre. Va viure de la fluorita fins al tancament de les seves mines, que li va costar més d'un quart de la seva població, i conserva l'església de Santiago, del segle XVII, d'origen monàstic; avui compta amb 486 habitants.
Serra de el Sueve
Natura
Massís calcari protegit com a paisatge que s'aixeca a tot just cinc quilòmetres del mar i culmina al Picu Pienzu, de 1.161 metres; al seu costat s'aixeca la contigua serra del Fito, amb mirador sobre la costa i l'interior i famosa per la Subida Internacional al Fito. El paisatge protegit del Sueve, declarat el 1994, s'estén per 8.112 hectàrees repartides entre els municipis de Colunga, Caravia, Ribadesella, Parres i Piloña. Les seves fagedes i teixedes acullen daines, cérvols, guineus i senglars, a més de rapinyaires com l'aufrany i el trencalòs; als seus pasturatges hi viu en semillibertat l'asturcón, el poni autòcton asturià, juntament amb vaques casines. A Gobiendes, al vessant nord, un centre d'interpretació obert el 2007 explica aquests valors.
Platja de la Espasa
Natura
Arenal obert que marca el límit amb el veí municipi de Colunga i un dels tres únics d'un municipi amb poc més de quatre quilòmetres de costa; el Camí de Sant Jaume del Nord hi passa al costat. Amb marea baixa queda unit a la veïna platja de La Isla, amb la qual comparteix serveis, i dona accés a les d'El Pozo de las Pipas i El Barrigón. Té 1.200 metres de longitud, entorn residencial, aparcament, passeig litoral i, en temporada, socorrista, dutxes, xiringuitos i una escola de surf. El pelegrí de la ruta de la costa creua aquí el pont sobre el riu que dona nom a la platja abans d'entrar a Colunga, i troba l'alberg de pelegrins a la propera localitat de La Isla.