Poble
Cangas de Onís és una vila de l'Orient d'Astúries, assentada a la confluència dels rius Sella i Güeña, que va ser capital del Regne d'Astúries fins a l'any 774, quan el rei Pelayo s'hi va establir després de la batalla de Covadonga del 722. Reuneix uns 6.300 habitants i va rebre el títol de ciutat el 1908. El seu conegut pont romà, símbol de la vila, és en realitat obra de l'edat mitjana. A la vall propera es troba la capella de la Santa Cruz, temple d'origen romà reconstruït en temps de Favila d'Astúries, i al seu terme, ja dins el parc nacional de Picos de Europa, es troben el santuari de Covadonga, amb la tomba de Pelayo, i els llacs d'Enol, Ercina i Bricial, de gran rellevància per al ciclisme. L'escut de la vila porta el lema Minima Urbium Maxima Sedium.
Natura
Va néixer el 24 de juliol de 1918 com a Parc Nacional de la Muntanya de Covadonga, el primer d'Espanya, per impuls de Pedro Pidal, marquès de Villaviciosa, inspirat en el seu viatge al parc de Yellowstone; aleshores comprenia 16.925 hectàrees. El 1995 es va ampliar als tres massissos dels Picos de Europa fins a les 64.660 hectàrees, i el 2014 va tornar a créixer fins a les 67.127 actuals, repartides entre Astúries, Lleó i Cantàbria. El 2003 la Unesco el va declarar reserva de la biosfera, i amb prop de dos milions de visitants a l'any és el tercer parc nacional més visitat d'Espanya, després del Teide i la Sierra de Guadarrama.
Monument
Temple neoromànic aixecat íntegrament en calcària rosa entre 1877 i 1901, ideat per Roberto Frassinelli i executat per l'arquitecte Federico Aparici y Soriano; va rebre el títol de basílica menor l'11 de setembre de 1901. Va substituir la primitiva església de fusta de teix que el rei Alfons I havia aixecat a la cova l'any 740, destruïda per un incendi el 1777 juntament amb tot el que guardava la Santa Cueva. Frassinelli, conegut com l'alemany de Corao, va idear el nou temple, però en no ser arquitecte va cedir el projecte a Aparici, tot i que va dirigir les obres de la cripta. L'edifici, de tres naus amb la central més alta i tres absis esglaonats, destaca per les esveltes agulles de les seves torres i pel to rosaci de la pedra, que contrasta amb el verd del paisatge.
Monument
Balma oberta a la roca del mont Auseva, a Cangas de Onís, on es venera la Verge de Covadonga i on la tradició situa la victòria de Pelai; s'hi accedeix a través d'una gruta o pujant 103 esglaons des de l'estany. El santuari que l'ocupava va cremar el 1777 i va destruir la talla original de la Verge; l'actual, del segle XVI, va ser donada el 1778 per la catedral d'Oviedo, i durant la Guerra Civil va desaparèixer fins a ser trobada el 1939 a l'ambaixada espanyola a França. La capella actual, neoromànica, és obra de Luis Menéndez-Pidal y Álvarez. La cova va servir a més de panteó reial: hi van rebre sepultura Pelai, la seva esposa la reina Gaudiosa, i Alfons I el Catòlic amb la reina Ermesinda.
Natura
L'Enol, a 1.070 metres, i La Ercina, a 1.108, són dos llacs d'origen glacial del massís occidental dels Picos de Europa, al concejo de Cangas de Onís; existeix un tercer llac, el Bricial, que només porta aigua durant el desglaç. S'hi arriba per una carretera d'uns catorze quilòmetres i mig que arrenca al Real Sitio de Covadonga i arriba primer a l'Enol. El seu ús des de 1983 com a final d'etapa de la Vuelta ciclista a España va popularitzar internacionalment l'indret, la qual cosa ha obligat a restringir l'accés en cotxe particular durant sis mesos a l'any, amb autobusos des de Cangas de Onís. Prop de l'Ercina, a Buferrera, s'hi van explotar fins al 1979 mines de ferro, manganès i mercuri, i avui hi ha un aparcament, un centre de visitants i un refugi.
Monument
Malgrat el nom amb què se'l coneix, és una obra gòtica del segle XIV aixecada en època d'Alfons XI sobre el lloc d'un pas anterior; del seu gran arc central penja des del 1939 una rèplica de la Cruz de la Victoria.
Monument
La capella de Santa Cruz s'alça a Cangas de Onís (Astúries), sobre un dolmen del III mil·lenni aC conegut com a Dolmen de Santa Cruz. L'any 737, el rei Favila i la seva esposa, la reina Froiluba, van manar aixecar sobre el monticle un temple per acollir la creu de roure que Pelai havia portat a la batalla de Covadonga i que més tard es convertiria en la Creu de la Victòria, consagrada el 27 d'octubre d'aquell mateix any. Es considera el primer temple cristià construït a Astúries després de la invasió musulmana, i hi van ser sepultats Favila i Froiluba. Restaurada el 1633, la capella va ser arrasada el 1936, durant la Guerra Civil, i la fàbrica que avui es visita és una reconstrucció de l'arquitecte Luis Menéndez-Pidal, acabada el 1951.
Natura
Cavitat natural descoberta el 1916 al costat del poble de Cardes, al concejo de Cangas de Onís, a la qual només s'arriba a peu per un sender d'un quilòmetre. Estudiada pel comte de la Vega del Sella i Hugo Obermaier, conserva manifestacions d'art rupestre solutrià i magdalenià: representacions d'animals —cavalls, cabres, cérvols i bisons— i figures geomètriques anomenades tectiformes, que podrien representar trampes de caça. Entre les troballes destaca un ullal d'ós de les cavernes gravat amb la imatge d'un ocell, avui al Museu Arqueològic d'Astúries, a més de raspadors i altres objectes de sílex. Va ser declarada monument el 1985 i va inspirar el dibuixant i arqueòleg Roberto Frassinelli.
Monument
Cenobi benedictí situat a la parròquia de Villanueva, al concejo de Cangas de Onís, considerat un dels exemples més importants del romànic a Astúries. La primera construcció eclesiàstica s'atribueix a l'època d'Alfons I el Catòlic, gendre de don Pelayo, tot i que d'aquella fàbrica prerromànica no es conserva cap vestigi: al segle XII va passar d'església a monestir i del període romànic conserva part dels seus murs i els seus tres absis esglaonats i semicirculars, amb capitells historiats de caça, dracs i l'escena de la dama i el cavaller. A finals del segle XX l'antic convent benedictí es va transformar en Parador Nacional de Turismo, inaugurat el 8 de juliol de 1998. Està declarat Monumento Histórico-Artístico (antiga figura de protecció del patrimoni espanyol) arran de la seva publicació a la Gaceta de Madrid el 1907.