Poble
Villaviciosa és un concejo asturià banyat al nord pel mar Cantàbric, entre Gijón i Siero a l'oest i Colunga a l'est, capital sidrera de la regió amb uns 15.400 habitants i nombroses pomerades. Pel seu terme discorre la ria de Villaviciosa, la més gran d'Astúries, amb un important port pesquer a Tazones, on va desembarcar Carles I el 1517 després que un temporal el desviés. A l'edat mitjana el territori es coneixia com Maliayo; el 1270 Alfons X va fundar l'actual vila mitjançant carta pobla, nom que des del segle XIV es va anar substituint per Villaviciosa, 'vila fèrtil'. A Valdediós s'alça San Salvador, església prerromànica del segle IX. Diversos dels seus pobles, com Poreño, han rebut el Premi al Poble Exemplar d'Astúries.
Monument
Anomenada El Conventín, la van consagrar set bisbes el 16 de setembre de 892, en temps d'Alfons III, tot i que és possible que a aquest rei només se li degui el pòrtic lateral, afegit tardanament al temple. És la darrera gran obra del prerromànic asturià, amb tres naus voltades i restes de la seva pintura mural original. Va estar comunicada amb el veí monestir de Santa María per un passadís enderrocat a mitjan segle XIX. Declarada Monumento Histórico-Artístico (antiga figura de protecció del patrimoni espanyol, avantpassada del Bien de Interés Cultural) el 1931, la va restaurar Luis Menéndez-Pidal y Álvarez el 1954 i el 1970, i el 2011 va concloure una primera fase de rehabilitació integral que va consolidar l'edifici i va retornar a la coberta teules artesanals de tipus romà; una segona fase, centrada en l'interior i les pintures murals, continua pendent.
Monument
Monestir a la vall que els seus primers monjos van batejar com a Valdediós, a la parròquia de Puelles, concejo de Villaviciosa. Alfons IX de Lleó i Berenguela de Castella van cedir el 1200 el lloc de Boiges als cistercencs de Sobrado perquè hi fundessin un cenobi filial; l'església es va començar el 1218, a càrrec del mestre Gualterius, i es va acabar cap al 1225, tancant el romànic asturià amb formes ja gòtiques. Va comptar amb el favor de Ferran III, però va decaure fins que la desamortización de Mendizábal el va suprimir el 1835; tres monjos hi van continuar vivint fins al 1862. Va passar després a l'arxidiòcesi d'Oviedo, que hi va instal·lar un seminari, i va arribar a ser hospital psiquiàtric entre 1936 i 1937. Comparteix el prat amb l'església prerromànica de San Salvador, El Conventín, del segle IX.
Monument
Temple prerromànic la consagració del qual data una inscripció, en un pilar, l'any 921, en temps de Fruela II d'Astúries. De planta basilical, amb tres naus -la central de doble amplada i alçada- separades per arcs de mig punt sobre pilars, i capçalera tripartida amb tres absis coberts amb volta de canó; a l'oest s'obre un pòrtic tripartit amb la portalada, sobre el qual se situa la tribuna. Conserva restes de les pintures originals, amb cassetons, i a l'exterior manté el formigó romà característic de l'arquitectura asturiana. És Monumento Nacional (una anterior figura de protecció del patrimoni espanyol) des de 1913 i des de 2015 forma part de l'ampliació del Camino de Santiago declarada per la Unesco per als camins del nord. Va patir greus danys a l'incendi de la guerra civil, el 1936, i va ser restaurat al segle XX.
Monument
L'església de Santa María de la Oliva, també anomenada popularment Santa María del Conceyu, es va alçar a partir de la carta pobla concedida per Alfons X el Savi el 1270, entre finals del segle XIII i començaments del XIV, en trànsit del romànic al gòtic. Té tres portalades: la principal, abocinada, amb quatre arquivoltes i vuit columnes de fusts decorats, mostra una Anunciació a la clau i sis sants mutilats durant l'incendi que va patir a la guerra civil de 1936; les altres dues, més senzilles, s'obren als laterals. Va ser declarada Monumento Histórico-Artístico (antiga figura de protecció del patrimoni espanyol) el 3 de juny de 1931 i restaurada a mitjan segle XX per Luis Menéndez Pidal. Va perdre la seva funció parroquial el 1838, i entre 1873 i 1885 se'n va reordenar l'entorn, separant-la de la trama urbana.
Monument
L'església de San Juan de Amandi s'alça a la caseria d'Algara, a la parròquia maliaya d'Amandi, terme de Villaviciosa. Del primer terç del segle XIII, de nau única i absis semicircular cobert amb volta de forn, concentra en portalades, capitells, permòdols i arc triomfal tanta talla que se l'ha anomenada la capella sixtina del romànic asturià. La tradició hi situa un temple anterior del segle IX, i el 1201 Alfons IX i la seva esposa Berenguela la van donar al monestir de Valdediós. Al segle XVIII es va desmuntar i recol·locar pedra a pedra l'absis i s'hi va afegir el pòrtic que l'envolta pel sud i l'oest. Incendiada durant la Guerra Civil, va ser reparada sota la direcció de Luis Menéndez-Pidal, que va substituir les voltes de creueria per armadures de fusta.
Monument
El far de Tazones, també anomenat far de Villaviciosa, s'alça a la Punta del Olivo o de las Ariceras, al costat de l'aldea de Villar de Tazones. Està en servei des de 1864 i va ser electrificat el 1928; el 1953 se li va instal·lar una sirena, i és un dels millor conservats del litoral asturià. La torre, de planta octogonal i carreus de pedra arenisca, s'adossa a un edifici de dues plantes dins d'un recinte enjardinat tancat amb un mur de pedra rematat amb lloses de pissarra; al seu interior, una escala de cargol de ferro de 37 esglaons puja fins a la llanterna, instal·lada el 1945. Plantat a 127 metres sobre el mar, a l'extrem del cap, senyala l'entrada de la ria de Villaviciosa i ofereix un dels miradors més oberts de la costa central asturiana.
Curiositat
Tazones és una parròquia i un poble del concejo asturià de Villaviciosa, amb 254 habitants repartits entre les seves aldees de La Atalaya, Las Mestas, Villar i el mateix nucli de Tazones, dividit en els barris de San Miguel i San Roque. En aquest port, considerat un dels pobles més bonics d'Espanya, va desembarcar Carles I el 1517 en la seva primera arribada a Espanya procedent de Flandes, episodi que es recrea cada any a mitjan agost durant les festes de San Roque. Els barris de San Roque i San Miguel formen Conjunto Histórico (figura de protecció del patrimoni) des de 1991. Tazones va ser un important port balener als segles XVI i XVII, i avui viu de la pesca de baixura i el turisme; al pedrer de la seva platja es conserven petjades juràssiques de dinosaure.
Curiositat
Alfons X va atorgar carta pobla a la Pobla de Maliayo el 17 d'octubre de 1270, ordenant que la població s'assentés a partir del lloc anomenat Buetes; així va néixer l'actual Villaviciosa. La vila es va cenyir amb una muralla, de la qual encara es conserven restes al creuament d'alguns carrers, i amb quatre portes de les quals resten panys de muralla. El 1484 un incendi va arrasar completament la capital, i els Reis Catòlics van expedir un document pel qual van lliurar fons per reconstruir tota la zona.
Curiositat
Valle, Ballina y Fernández es va constituir el 24 de maig de 1890 per fer sidra xampanyitzada i el 1900 va concentrar a La Espuncia, vora la ria, una producció fins llavors dispersa. A l'edifici d'administració original es visita la seva col·lecció permanent.
Natura
La ria de Villaviciosa, el major estuari d'Astúries, desemboca al mar Cantàbric entre les platges de Rodiles i El Puntal. Les seves 1.085 hectàrees van ser declarades reserva natural parcial el 1995, a més de Lloc d'Importància Comunitària i Zona d'Especial Protecció per a les Aus, i des del 7 de gener de 2011 són també aiguamoll Ramsar. L'escassa aportació d'aigua dolça dels rierols que hi desemboquen manté una salinitat relativament alta, la qual cosa condiciona la seva flora i la seva fauna; els seus aiguamolls serveixen de refugi a agrons, cormorans i ànecs hivernants.
Natura
La platja de Rodiles s'estén prop d'un quilòmetre de sorra fina al costat oriental de la desembocadura de la ria de Villaviciosa, arrecerada per dunes fixes i un frondós pinar d'eucaliptus condicionat per al descans. Pertany a la Reserva Natural Parcial de la Ría de Villaviciosa i forma part de la Costa del Jurásico Asturiana, propera a jaciments d'icnites de dinosaure als penya-segats de Tazones. La seva ona, coneguda com la Barra, buida i tubular, figura entre les cent millors del món i entre les quatre millors d'Europa, la qual cosa atrau surfistes de tot el continent. Compta amb nombrosos serveis: àrea de pícnic, xiringuitos, dutxes, aparcament i equip de salvament.
Natura
Amb la marea baixa afloren a la rasa rocosa de Tazones icnites juràssiques deixades per dinosaures fa uns cent cinquanta milions d'anys, un dels punts del tram litoral asturià conegut com a Costa dels Dinosaures.
Activitat
Declarat festa d'interès turístic regional el 1992, se celebra a l'octubre cada dos anys, els senars, quan la collita és més abundant, amb exposició de varietats de poma, mayada pública i concursos al voltant de la sidra.
Monument
Alçada al segle XII sobre un temple consagrat ja el 1031 pel bisbe Adaganeo, i declarada Monumento Histórico-Artístico (antiga figura de protecció del patrimoni espanyol, precursora del BIC) el 1931, és una de les peces més grans del romànic maliayo. Una extensa inscripció descoberta al segle XIX per Francisco de Paula Caveda y Solares recull el nom dels seus fundadors, Diego Pérez i la seva esposa Mansuara, i els béns que van donar per a la seva construcció. Del seu aixovar va sortir la cèlebre creu de Fuentes, obra cabdal de l'orfebreria medieval asturiana, avui fora d'Astúries: espoliada el 1898 i venuda a col·leccionistes francesos i després estatunidencs, J. Pierpont Morgan la va donar el 1917 al Museu Metropolità d'Art de Nova York, on es conserva. L'església, incendiada durant la Guerra Civil, va ser restaurada el 1950.
Monument
Declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya), conserva de la seva fàbrica del segle XII dues portades romàniques i l'arc triomfal, embeguts en una reforma posterior; és un dels santuaris marians més concorreguts de l'orient asturià.
Monument
Al poble de Tazones, al concejo de Villaviciosa, els barris de San Miguel i San Roque estan declarats Conjunto Histórico-Artístico (figura de protecció espanyola per a conjunts urbans històrics) des del 17 de juny de 1991. L'església parroquial s'aixeca al barri de San Miguel, mentre que a San Roque destaca la Casa de las Conchas, amb la façana coberta completament de petxines de diferents formes, mides i colors. Al pedrer de la platja, accessible amb marea baixa, es conserven diverses petjades tridàctiles de dinosaures bípedes, algunes formant un rastre, i hi ha més icnites en un penya-segat proper al far. El Faro de Tazones, en funcionament des de 1864 i electrificat el 1928, s'alça a la Punta del Olivo, a 127 metres sobre el nivell del mar, en un recinte enjardinat tancat amb mur de pedra i lloses de pissarra.
Natura
Protegida des del 1995 sobre 1.085 hectàrees, la ria més gran d'Astúries és zona d'hivernada i descans migratori per a més de cent cinquanta espècies d'aus; figura a la llista Ramsar d'aiguamolls des del gener del 2011.
Natura
Encaixada a la desembocadura del riu España, a la parròquia de Quintes, fa uns cent setanta-cinc metres i barreja sorra fina amb grava i còdols entre prats i penya-segats vestits d'eucaliptus on abans creixien roures, grèvols i castanyers. Rep onatge potent tot l'any, cosa que la converteix en una de les platges preferides pels joves surfistes de la zona, i compta amb un càmping proper que atrau nombrosos estiuejants a l'estiu. És accessible en cotxe i disposa de servei de socorrisme; està catalogada com a Lugar de Interés Comunitario (figura de protecció de la xarxa europea Natura 2000). El seu nom prové del verb asturià «españar», esclatar, en referència al soroll que fan les onades en trencar contra les roques de l'entorn.
Activitat
Cada estiu el port de Tazones recrea l'arribada del 19 de setembre de 1517, quan un temporal va desviar fins a aquesta cala la flota del futur emperador; la celebració és festa d'interès turístic del Principat.
Gastronomia
La sidra d'Astúries, amb denominació d'origen protegida reconeguda per la Unió Europea el 2003, s'elabora al Principat des d'època prerromana i és part essencial de la seva cultura i gastronomia, a més d'un notable atractiu turístic; Villaviciosa, el concejo dels pomerars, n'és el cor, i empara 76 varietats de poma. Astúries compta amb 971 hectàrees registrades de pomerars i 382 collidors, i el 2023 es van comercialitzar sota el segell DOP més de 4,3 milions d'ampolles de sidra natural i natural escumosa. Des del 4 de desembre de 2024 la sidra asturiana i la seva cultura són patrimoni cultural immaterial de la Humanitat. Es serveix des de gairebé un metre d'alçada per trencar el culín abans de beure'l.
Curiositat
La creu processional del temple de Fuentes, de plata sobre ànima de fusta amb pedres semiprecioses i un camafeu romà, va ser sostreta el 1898 i va passar pel col·leccionisme europeu fins que J. Pierpont Morgan la va donar al Metropolitan de Nova York el 1917.
Fita
Alfons X va signar a Vitòria el 17 d'octubre de 1270 el document que ordenava als homes de la terra de Maliayo poblar una vila al lloc de Buetes sota el fur de Benavente; aquella Puebla de Maliayo va canviar el seu nom pel de Villaviciosa unes dècades més tard.
Monument
Temple prerromànic aixecat al segle IX que conserva finestres primitives i una gelosia de la fàbrica original; queda una mica apartat de les rutes del prerromànic i per això sol visitar-se en solitud, entre prats i pomerars. Es troba ja documentat l'any 1023, a la parròquia de Bedriñana, vora una vora de la ria de Villaviciosa. La gelosia de la façana occidental, el seu element de més valor, reprodueix en pedra la tija d'una planta amb branques corbades sobre si mateixes; es conserven a més tres finestres bífores i un modilló de rotlle únic. Per la seva semblança en la construcció i la decoració s'atribueix al mateix taller que va treballar a Valdediós, i és possible que fossin els mateixos artesans qui aixequessin totes dues esglésies.
Fita
L'octubre de 1937, en enfonsar-se el front del nord, l'hospital psiquiàtric instal·lat al monestir de Valdediós va ser escenari de l'assassinat d'infermeres i personal sanitari, un dels episodis més foscos de la guerra a Astúries.