Poble
Tineo, en asturià Tinéu, és el segon concejo més extens d'Astúries després de Cangas del Narcea, amb 540,83 km² repartits en 44 parròquies i 340 nuclis de població, la majoria de menys de 80 habitants; la vila de Tineo, a 652 metres d'altitud i amb 3.480 habitants, n'és la capital administrativa. El topònim, documentat ja com Tinegio en un diploma d'Alfons III de l'any 899, procedeix probablement del nom personal romà Tinaius. Amb 8.679 habitants en total, el concejo és un dels majors productors de llet d'Astúries. Pel seu territori passa el Camí Primitiu, que discorre al costat del monestir d'Obona, i a finals de juliol se celebra la Vaqueirada, amb la seva tradicional boda vaqueira.
Monument
Temple benedictí situat a Obona, al municipi de Tineo, iniciat al segle XIII en estil romànic seguint els paràmetres del Cister, i declarat Monumento Nacional (antiga figura estatal de protecció del patrimoni, precedent de l'actual Bien de Interés Cultural) el 14 de maig de 1982. La tradició atribueix la seva fundació al príncep Adelgaster, fill natural del rei Silo, el 17 de gener de 780, encara que ja al segle XI existia una comunitat monàstica depenent del monestir de Corias. El monestir va arribar a ser un gran centre econòmic i cultural: els seus monjos van perfeccionar les tècniques agrícoles i ramaderes i impartien classes de llatí, filosofia i teologia. L'església, de tres naus i tres absis circulars, guarda un crist crucificat romànic del segle XII i la referència documental més antiga a la sidra asturiana. Va ser també parada de pelegrins a la ruta jacobea interior.
Monument
El monestir de San Miguel de Bárcena es troba a Bárcena del Monasterio, al municipi de Tineo. La seva fundació es remunta al segle X, quan el comte Vela Núñez i la seva esposa, la comtessa Totilde, van reconstruir una edificació anterior; d'aquella primera fàbrica prerromànica conserva una finestra amb columna central. La construcció actual, del segle XIII, té nau única i absis semicircular, amb dues portalades d'accés romàniques i un arc triomfal que descansa sobre quatre columnes coronades per capitells notables; al segle XVI es va afegir una capella al costat nord, amb pintures murals a la capçalera. L'1 de maig de 1010, Alfons V de León va eximir els seus habitants de tot tribut reial, i el monestir va quedar sota la jurisdicció del de San Juan Bautista de Corias.
Monument
Antic temple conventual de Sant Francesc aixecat a finals del segle XIII a la capital del concejo. D'aquella etapa conserva sepulcres, la portalada d'accés, l'arc de triomf i les restes d'una torre romànica; part del conjunt acull el museu d'Art Sacre.
Monument
Casalot blasonat fundat el 1525 al casc de la vila de Tineo, amb un cos central flanquejat per dues torres a la façana principal i un pati interior de notable factura; és, juntament amb el palau dels García de Tineo i la seva torre cilíndrica, la major mostra d'arquitectura senyorial urbana d'una vila que va créixer vora el Camí Primitiu.
Monument
Casal divuitesc de la localitat de Tuña, declarat Monument Historicoartístic, on va néixer Rafael del Riego. El mateix poble conserva el palau de Cabo el Río, el de Ferrería i la Casa de la Torre, tots ells dels segles XVII i XVIII.
Natura
Roure (Quercus robur) situat al costat de l'església de San Pedro al poble de Valentín, municipi de Tineo; les seves últimes datacions situen el seu naixement cap a l'any 1160, cosa que el converteix, segons la tradició, en el més longeu d'Astúries, amb documents que ja l'esmenten abans del descobriment d'Amèrica. Arriba als 16 metres d'alçada, 20 de capçada i 10 de perímetre de tronc. Va ser declarat monument natural el 27 d'abril de 1995, distinció que comparteix amb la desapareguda Fayona de Eiros, un altre arbre singular del municipi, i figura entre els cent arbres més singulars d'Espanya del catàleg Árboles, Leyendas Vivas. El 2008 va rebre el títol d'Árbol Gigante.
Natura
L'Esva és un riu costaner del nord-oest d'Astúries que neix de la confluència dels rius Bárcena i Grande de Calleras, prop del llogaret d'Ese de Calleras, al nord del municipi de Tineo, on també se'l coneix com a riu Ese pel gran meandre que forma prop del seu naixement. Rep per l'esquerra les aigües del Navelgas abans d'endinsar-se al municipi de Valdés, on travessa Paredes, Trevías i Canero i desemboca a la platja de Cueva. Sobre el seu curs s'enclaven les gorges de l'Esva, espai d'especial protecció europea. Les seves riberes, sense preses d'importància, acullen segurament la major població de llúdriga dels cursos asturians, a més de truita, salmó, anguila, llobarro, corcón i platuxa.
Natura
El riu entra al concejo per Argancinas i surt per Calabazos rebent les aigües de l'Arganza, el Gera, el Rodical, el Farandón i el Tuña. El seu cabal mou dues centrals hidroelèctriques del terme, les de La Barca i La Florida.
Monument
El Museu de l'Or d'Astúries ocupa la Casona Capalleja, a Navelgas, localitat del municipi de Tineo on s'extreu or des d'època romana. La visita s'obre amb una explicació del mineral, les seves propietats i les seves zones d'extracció al món, continua amb l'ús que les diferents civilitzacions li han donat com a riquesa, símbol i ornament al llarg d'una cronologia que va del Neolític fins avui, i repassa les grans febres de l'or, com la de Califòrnia. La part final es dedica a l'or de Navelgas: les explotacions locals, la importància que va tenir aquesta indústria per als seus habitants i les tècniques d'extracció emprades des d'època romana fins al bateig, que encara avui es practica com a esport en diversos campionats i es pot provar al riu de l'entorn.
Curiositat
Embotit cru-curat i fumat, típic de la cuina asturiana, emparat per una indicació geogràfica protegida i elaborat tradicionalment a l'època de la matança del porc, amb almenys un vuitanta per cent de testa d'espatlles, un quinze de llengua, sal, pebre vermell i all. S'embotit al cec del porc, d'aquí la seva forma arrodonida i irregular, i es fuma un mínim de set dies per aconseguir el seu color envermellit i el seu sabor agredolç amb un suau toc fumat. Es consumeix en llesques, cru o cuit, i és ingredient habitual de plats com el chosco amb patates o amb cachelos. També s'elabora chosco a Ibias o Cangas del Narcea, encara que el d'aquesta última comarca no porta llengua i utilitza menys pebre vermell.
Activitat
Declarada Festa d'Interès Turístic Nacional, se celebra l'últim diumenge de juliol a l'alt d'Aristébano i gira entorn de l'escenificació d'un casament vaqueiro, amb el ritu i l'aixovar propis dels vaqueiros de alzada.
Activitat
Del 12 al 18 d'agost entorn del Campo de San Roque, van ser declarades d'interès turístic regional el 1990. El dia 15 se celebra el dia del bollo, amb repartiment de bollo preñao i vi, i el 16 hi ha missa, concurs de ball regional i campionat de bitlles.
Activitat
Competició de rentat d'or al riu Navelgas en què els participants busquen pepites remenant la batea, hereva d'una pràctica que en aquesta vall es remunta a la mineria aurífera romana de l'occident asturià.
Fita
A l'aldea de Tuña, declarada Pueblo Ejemplar de Asturias el 2000, va néixer el militar liberal que el 1820 es va pronunciar a Las Cabezas de San Juan per la Constitució de 1812 i va ser executat a Madrid el 1823.
Natura
Construcció megalítica aixecada entre el IV i el III mil·lenni abans de Crist a l'alt de Las Cabanas, a la serra de Merillés, sobre el poble del mateix nom (Tineo). El va descobrir el mestre Luis Tenreiro a començaments dels seixanta, i Francisco Jordá Cerdá el va excavar el 1962, sense trobar més que restes carbonoses: l'ús del dolmen com a refugi de pastors, amb fogueres a dins, havia destruït qualsevol aixovar. Conserva quatre tosques ortòstates d'uns 80 centímetres -falta la del costat sud- que emmarcaven una planta rectangular amb entrada a ponent, i una llosa de coberta de 2,70 per 2,05 metres i 25 centímetres de gruix; va perdre la seva massa tumular. Els experts el situen, amb el dolmen de Baradal, entre els megàlits de zones altes properes a vies de bestiar, amb vistes al Narcea.
Natura
La fana de Genestaza és un lliscament de terra -fana, en asturià- que s'obre vora el poble de Genestaza, prop de Tuña, al concejo de Tineo. És un fenomen geològic gairebé únic a Astúries, on només existeix un altre cas semblant, la fana del Putracón, a Llamardal, concejo de Somiedo. El procés va començar al segle XIX amb un primer despreniment del vessant occidental de la serra de La Cabra i continua avançant lentament, esfondrant-se a poc a poc i arrossegant al seu solc les pedres de quarsita; és avui la major fana activa d'Astúries, una enorme cicatriu de pedra solta oberta sobre el poble. Des del veí poble de La Azorera s'obté una bona vista de conjunt de tota la fana.
Activitat
Variant del Camino Primitivo que puja des de Borres i Samblismo per la serra de Fonfaraón fins al Puerto del Palo, passant al costat de les ruïnes dels hospitals de pelegrins de Paradiella, Fonfaraón i Valparaíso, documentats ja als segles XIV i XV.