Poble
Valdés és un concejo asturià de la comarca de l'Eo-Navia, a 90 quilòmetres d'Oviedo, la capital del qual és Luarca, assentada a només un metre sobre el nivell del mar a la desembocadura del riu Negro. El concejo, amb uns 10.780 habitants, combina una costa de penya-segats, estuaris, dunes i platges, entre elles les d'Otur, Barayo, Cadavedo i les tres de la mateixa Luarca, amb una zona muntanyosa que no supera els 1.100 metres. També el rega el riu Esva, que recorre 29 quilòmetres pel terme abans de prendre el nom de Canero. Luarca té el port pesquer més important de l'occident asturià; el concejo celebra Sant Timoteu el 22 d'agost i, a Cadavedo, la romeria de La Regalina sobre els penya-segats.
Curiositat
S'aboca al Cantàbric des del promontori de La Atalaya, vora el far i la capella; allà hi ha enterrat Severo Ochoa, nascut a la vila i premi Nobel de Medicina el 1959, les restes del qual es van traslladar per reposar al costat de la seva dona.
Monument
Dalt de La Atalaya, vora el far, es conserva la taula de pedra on durant segles es va reunir el gremi de mareants i navegants de la vila per decidir els assumptes de la mar.
Activitat
L'últim diumenge de juliol, a la braña d'Aristébano, entre Valdés i Tineo, s'escenifica un casament a la manera dels vaqueiros de alzada, els pastors transhumants de l'occident; està declarada Festa d'Interès Turístic Nacional.
Natura
Sortint rocós d'uns seixanta metres d'alçada sobre el Cantàbric, un dels punts més exposats de la rasa costanera de Valdés; des d'ell s'abasta bona part del litoral entre Luarca i Cudillero. En el seu extrem s'alça el far de Cabo Busto, d'aparell òptic aeromarítim i titularitat de l'Autoritat Portuària d'Avilés, al costat de la localitat de Busto. Per les seves immediacions discorre el sender de petit recorregut PR-AS 4, que permet recórrer a peu aquest tram de la costa occidental asturiana.
Fita
El bioquímic nascut a Luarca el 24 de setembre de 1905 va rebre el 1959 el Nobel de Medicina, compartit amb Arthur Kornberg, pels seus treballs sobre la síntesi de l'ARN; està enterrat al cementiri de la seva vila natal.
Natura
Compreses dins el paisatge protegit del riu Esva, al concejo asturià de Valdés, aquestes gorges formen una gorja excavada pel riu en el tram que va de San Pedro de Paredes a La Chanona, entre els alts d'Andornoso i Villagermonde: sis quilòmetres de congost amb fins a 400 metres de desnivell. Les seves 760 hectàrees, poblades de rouredes i una franja de vegetació de ribera, van ser declarades monument natural el 4 d'abril de 2002.
Monument
Torre defensiva de planta quadrada i porta en arc, construïda a la baixa edat mitjana, probablement als segles X u XI, en un dels extrems de l'hisenda dels Villademoros, família asturiana d'antiga prosàpia que es deia descendent del rei don Pelayo; sembla haver tingut ús militar durant la Monarquia asturiana. Al costat de la torre s'alça el palau de Villademoros, del segle XVIII i també monument, amb el qual avui forma un conjunt d'edificacions. S'alça al costat del poble de Villademoros, a prop del traçat costaner del Camino del Norte i dels penya-segats de l'occident asturià. Va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) al Boletín Oficial del Estado del 12 de juny de 1961 i restaurada parcialment el 1987.
Activitat
Festa a l'aire lliure que se celebra al camp de La Garita, al costat de l'ermita de Santa María de Riégala, al poble de Cadavedo, concejo de Valdés; també se la coneix com La Riégala, i es remunta al 1931, quan la va impulsar el pare Galo. Comença al matí amb una desfilada de carrosses engalanades amb rams d'alfiladas i flors des del barri d'A Rapa fins al camp de la festa, on es llegeix el pregó en faliella, la varietat de l'asturià occidental, i comença la dansa prima; després de la missa solemne surt en processó la Verge de Riégala. La jornada continua amb menjar campestre, balls folklòrics i sorteig d'alfiladas, i acaba de nit amb revetlla. Dura quatre dies, de dissabte a dimarts, dia en què es menja el bollo preñao, i està declarada d'interès turístic regional.