Poble
Cangas del Narcea és el concejo de major extensió d'Astúries i un dels més grans d'Espanya, amb 823 km² al sud-oest del Principat, a l'anomenada Puerta de Asturias. La seva capital, travessada pel riu Narcea, que li dona nom des que als anys trenta del segle XX va deixar de dir-se Cangas de Tineo, reuneix uns 11.300 habitants juntament amb nuclis com Corias, Cibuyo o Limés. El territori, de relleu accidentat i valls profundes, alberga la Reserva Natural de Muniellos, amb la major massa de roures de la cornisa cantàbrica, dins el parc natural de les Fuentes del Narcea y de Ibias. És un dels pocs concejos asturians on s'elabora vi i conserva el monestir de Corias; a la festa del Carmen es cremen més de 80.000 coets a la Descarga.
Monument
Aquest temple barroc, de façana plana rematada per dues torres amb teulada de pissarra, va substituir una vella església romànica que el 1642 es deia que ja tenia 500 anys. El seu patronat reial va ser cedit pel monarca a Fernando de Valdés, arquebisbe de Granada nascut a la vila, que va abocar els seus recursos al seu poble natal; la planta del nou edifici, aixecat entre 1639 i 1642, la va traçar Bartolomé Fernández Lechuga, mestre d'obres de l'Alhambra. L'enderroc de la vella església va enfrontar els Queipo de Llano i els Omaña, les famílies nobles de la vila, per la ubicació dels seus sepulcres, plet resolt a favor dels primers el 1642. Monumento Histórico Artístico Nacional (antiga figura estatal de protecció del patrimoni, precedent de l'actual Bien de Interés Cultural) des de 1982 i basílica des de 1992, guarda un notable conjunt de retaules barrocs.
Monument
Fundat el 1032 pels comtes Piniolo Jiménez i Aldonza Muñoz i ocupat per monjos benedictins, se'l coneix com l'Escorial Asturià. Va assolir el seu màxim esplendor entre els segles XII i XIII, quan va arribar a posseir terres en bona part de l'occident asturià i de la veïna província de León. Un incendi el 1773 va destruir tot l'edifici excepte l'església, i va obligar a refer-lo en clau neoclàssica, amb planta rectangular al voltant de dos patis, sota la direcció de Miguel Ferro Caaveiro. Després de la desamortització va servir com a escola, presó i, des de 1860, col·legi de missioners dominics. Declarat Monumento Histórico-Artístico Nacional (antiga figura estatal de protecció del patrimoni, precedent de l'actual Bien de Interés Cultural) el 1982 i rehabilitat entre 2006 i 2012, des del 15 de juliol de 2013 funciona com a Parador Nacional.
Monument
El palau de Toreno, a Cangas del Narcea, és un dels edificis més notables del barroc asturià. El va manar aixecar al segle XVII don Álvaro Queipo de Llano y Bernaldo de Quirós, en ser titulat comte de Toreno per Felip IV. És de planta quadrada, amb tres torres de secció quadrada en altres tantes cantonades que, com el cos central, mantenen harmonia en la distribució de buits i escuts; l'eix de la façana el marca la portalada d'accés, sobre la qual se superposen dos buits allindats oberts en un parament de pedra, i el primer pis mostra balcons amb mènsula de pedra. Declarat Monumento Histórico Artístico (antiga figura estatal de protecció del patrimoni, precedent de l'actual Bien de Interés Cultural), avui acull la seu de l'ajuntament del municipi.
Monument
Aixecat a la serra de l'Acebo, és un dels centres de peregrinació més concorreguts d'Astúries. Cada 8 de setembre aplega en romeria gent de tot l'occident en una cita que barreja la devoció amb llargs dinars campestres.
Natura
Protegeix 59,7 quilòmetres quadrats repartits entre Cangas del Narcea i Ibias i conserva el major rouredar d'Espanya i un dels més ben conservats d'Europa. Comprèn tres muntanyes, Muniellos, La Viliella i Valdebois, amb altituds entre els 680 metres i els 1.640 del pico de la Candanosa; a la muntanya de Muniellos neix el curt riu del mateix nom, afluent del Narcea. La Unesco la va declarar reserva de la biosfera el 2000, i el 2002 va passar a ser reserva natural integral dins del parc natural de las Fuentes del Narcea, Degaña e Ibias. Les visites, limitades a vint persones al dia, les ha d'autoritzar la Consejería de Medio Ambiente del Principado de Asturias.
Natura
Declarat parc natural el 2002, s'estén per 47.589 hectàrees pels municipis de Cangas del Narcea, Degaña i Ibias, abastant els cursos alts del Narcea i de l'Ibias. Reuneix una de les millors poblacions d'ós bru i gall fer cantàbric de la península. Limita al sud amb el cordal cantàbric i a l'est amb el parc natural de Somiedo; al seu interior hi ha les serres de Degaña, Rañadoiru, Obayu, Cazamosa, Caniellas, Soldepuestu i Xenestosu. Engloba a més la reserva de la biosfera del mont Muniellos, declarada el 2003, de 60 quilòmetres quadrats. La llei que el va crear és del 13 de desembre de 2002, encara que el pla rector d'ús i gestió no va sortir a informació pública fins a l'agost de 2005.
Natura
Amb 2.007 metres, el cueto de Arbas és l'alçada més gran del municipi de Cangas del Narcea, a les immediacions del puerto de Leitariegos. Forma part del parc natural de las Fuentes del Narcea y del Ibias i de la Reserva de la Biosfera de Muniellos, i dona nom a una reserva natural inclosa a la Red Regional de Espacios Naturales Protegidos de Asturias, tot i que encara sense declaració oficial. Els seus vessants, antiga zona glacial oberta només per l'est, conserven petjades d'aquell modelat i baixen de boscos de bedolls i fagedes a torberes com les de Chouchinas i Reconcos i la laguna de Arbás. Entre la seva fauna destaquen el senglar, el cabirol, l'isard cantàbric, el gall fer i, com a espècie més singular, l'ós bru.
Natura
Pas de muntanya de la serralada Cantàbrica a 1.525 metres d'altitud que comunica el municipi asturià de Cangas del Narcea amb el terme lleonès de Villablino, per la carretera AS-213 en el seu vessant asturià i la LE-497 en el lleonès. A la part asturiana s'estén la Reserva Natural Parcial del Cueto de Arbas i a la lleonesa la Reserva de la Biosfera del Valle de Laciana. A les seves immediacions es troba l'estació d'esquí de Leitariegos, pertanyent a la província de León.
Natura
La sierra del Acebo és una petita serra del municipi asturià de Cangas del Narcea, situada al costat del río Narcea. S'estén dotze quilòmetres, des de Rabo del Asno o Santo fins a Veigalapiedra, amb una altitud mitjana al voltant dels 1.100 metres i desnivells molt amplis. En ella s'aixeca el santuari que dona nom a tota l'alineació: el Santuario de Nuestra Señora del Acebo, important centre de peregrinació i el segon santuari en importància d'Astúries.
Curiositat
Denominació d'origen protegida del vi produït a la zona vitícola de Cangas, que s'estén pels municipis d'Allande, Cangas del Narcea, Degaña, Grandas de Salime, Ibias, Illano i Pesoz, a més de diverses parròquies de Tineo. Reglamentada el 2001 com a Vino de la Tierra, va assolir l'estatus de Vino de Calidad el 2009 i avui és denominació d'origen protegida amb reconeixement comunitari, amb vins blancs i negres elaborats sobretot amb les varietats autòctones albarín blanco, albillo, garnacha tintorera, mencía, picapoll i verdejo negro. Es tracta d'un dels poquíssims vinyars d'Astúries, plantat en espatllera sobre els vessants més pendents; els monjos benedictins de Corias en van estendre el cultiu des del segle XI, fins que la fil·loxera va arrasar les vinyes el 1890.
Curiositat
Terrisseria treballada en torns primitius amb barreja de fang clar i colorao, brunyida i cuita sota tepes de terra i herba: la manca d'oxigen al forn dóna a les peces el seu color gris acerat. D'allà surten els pucheiros, els xarros i les tarreñas per a les nates.
Activitat
El 16 de juliol, durant les festes del Carmen, es disparen més de 80.000 coets en tot just sis minuts sobre la vila. Juntament amb la festa de la Magdalena del dia 22, està declarada d'Interès Turístic Regional i l'organitza la Sociedad de Artesanos del Carmen.
Activitat
Se celebra entorn del pont del Pilar i omple els carrers cèntrics de parades d'artesania i de vi del país. Inclou l'escenificació del transport del raïm en carro i la trepitjada al pati de l'ajuntament; és Festa d'Interès Turístic del Principat.
Monument
El palau d'Omaña tanca, juntament amb la col·legiata de Santa María Magdalena, la plaça principal de Cangas del Narcea, residència del llinatge dels Omaña, que van arribar a plet amb els Queipo de Llano pel nou temple parroquial. La seva construcció data del segle XVI, tot i que ha estat sotmesa a diverses reformes que han alterat notablement la façana; s'organitza al voltant d'un pati central amb columnes, i la seva façana principal, flanquejada per dues torres, llueix diversos escuts entre maçoneria arrebossada i carreu a buits i cantonades. Avui l'edifici acull dependències de l'ajuntament, entre elles l'oficina d'informació juvenil, el servei de normalització lingüística, sales d'exposicions, l'oficina de turisme i la biblioteca municipal.
Fita
La curació de María de Noceda, tolida de naixement, va quedar registrada el 1575 com el primer miracle atribuït a la Virgen del Acebo i va desencadenar la construcció del santuari, aixecat en els quinze anys següents al fet.
Natura
Extensa fageda a la capçalera del Narcea, dins el Parc Natural de les Fuentes del Narcea, Degaña e Ibias i de la Reserva de la Biosfera de Muniellos; és un dels territoris d'ós més estables de la serralada Cantàbrica.
Natura
Mont veïnal que els habitants de Moal van anar comprant als comtes de Toreno des del segle XIX fins a fer-lo enterament seu; avui forma part del parc natural i la seva cura va valer al poble el Premi al Poble Exemplar d'Astúries el 2018.
Curiositat
El dramaturg Alejandro Rodríguez Álvarez va néixer el 23 de març de 1903 a Besullo, on els seus pares exercien de mestres; d'aquella casona va prendre el pseudònim Casona amb què va signar el seu teatre. El poble té un centre d'interpretació sobre la seva figura.
Fita
Alfons XI va signar a Burgos el 14 d'abril de 1326 un privilegi que eximia a perpetuïtat d'impostos i de servei militar els veïns del port de Leitariegos a canvi d'auxiliar els viatgers i mantenir obert el pas durant les nevades.