Poble
Moraña és un concello d'uns 4.100 habitants de la comarca de Caldas, a la província de Pontevedra, repartit en nou parròquies entre la plana litoral i les terres altes de la província. El seu escut llueix la Lapa de Gargantáns, un menhir neolític d'1,92 metres cobert de cassoletes, datat entre el 3000 i el 2000 abans de Crist. Conserva dues esglésies del segle XII, molt reformades, la de San Martiño de Gargantáns i la de San Pedro de Rebón, totes dues amb absis romànic i capitells treballats, i a la parròquia d'Amil el santuari neoclàssic de Nuestra Señora de los Milagros, al qual s'accedeix per una monumental escalinata de granit. L'últim diumenge de juliol, la carballeira de Santa Lucía acull la Festa do Carneiro ao Espeto, declarada de interés turístico gallego (una distinció turística d'àmbit autonòmic gallec per a festes).
Monument
Menhir de 235 centímetres d'alçada total, dels quals 192 són visibles, descobert el 1958 pel mestre Carlos Paratcha, el primer atribuït sense discussió al megalitisme prehistòric gallec; es data entre el quart i mitjan tercer mil·lenni abans de Crist. De forma cònica i base quadrada, avui tallada, conserva gravada una vintena de cassoletes juntament amb marques en angle i dues línies serpentejants, la funció de les quals es desconeix: s'ha relacionat amb signes funeraris o religiosos, o amb antics límits entre tribus, i va servir com a fita entre les parròquies de Gargantáns i Santa Xusta de Moraña. És la peça principal de l'escut del municipi, i a prop, al costat de l'església romànica de San Martiño de Gargantáns, es troben les restes, molt esborrades, del castro de Paraños.
Monument
Temple romànic del segle XII, un dels edificis més antics del municipi de Moraña, del qual es conserva l'absis original. S'aixeca a la parròquia de Gargantáns, al costat del menhir de la Lapa, una pedra de gairebé dos metres d'alçada datada entre el 3000 i el 2000 a. C., la base de la qual sembla tallada, cosa que suggereix que va ser traslladat, i la superfície de la qual mostra diverses cassoletes tallades; la peça va acabar donant al municipi l'emblema del seu escut.
Monument
Casa senyorial fundada per la família Varela al segle XVIII, un dels pazos amb més prestància del concello; els mateixos propietaris van aixecar el pazo de San Roque, a Rebón, i el 1901 s'hi va sumar el de la Toxeiriña.
Natura
Balcó situat al mont on conflueixen els termes de Moraña, Pontevedra, Barro i Campo Lameiro, amb vistes a les ries de Pontevedra i Arousa; als seus voltants se celebra cada juliol la baixa das bestas.
Activitat
La Rapa das Bestas de Amil forma part de la tradició gallega dels curros, en la qual els cavalls que pasturen en llibertat es recullen del mont els dies previs per concentrar-los i portar-los, ja en grup, fins al recinte on se celebra la rapa. Allà se separen els poltres perquè no pateixin cap dany, s'immobilitza cada cavall entre diverses persones i se'l desparasita, se li curen les ferides i se li tallen les crins i la cua, abans de tornar-lo al mont. A Amil aquesta operació es duu a terme el segon diumenge de juliol, la setmana següent a la rapa de Sabucedo, quan els veïns baixen del mont Acibal els cavalls per rapar-los i marcar-los a mà; la festa està declarada de interés turístico nacional (declaració oficial espanyola per a festes d'especial interès turístic nacional).
Activitat
Rapa das bestas en què els cavalls que viuen en llibertat a la muntanya són baixats al tancat d'Amil per tallar-los les crins a mà; és un dels curros més antics i concorreguts de Galícia.
Activitat
Cita gastronòmica al voltant de la carn de vedella cuita en grans calderons i amanida amb oli, pebre vermell i sal, servida sobre cachelos; està declarada festa d'interès turístic de Galícia.
Curiositat
La Lapa de Gargantáns és un menhir neolític situat a la parròquia de Gargantáns, al municipi de Moraña (Pontevedra), descobert el 1958 i aixecat per arqueòlegs del Museu de Pontevedra. Té una alçada visible de 192 centímetres, d'un total de 235, i uns 50 centímetres de diàmetre, amb forma cònica i base quadrada tallada; a la seva superfície es conserven gravades una vintena de cassoletes, juntament amb marques en forma d'angle i dues línies serpentejants. És un dels pocs menhirs gravats de Galícia, i es creu que va complir la funció de pedra de terme entre les parròquies de Gargantáns i Santa Xusta de Moraña. És tan identitari del concello que figura al seu escut.