Poble
Oia és un municipi costaner d'uns 3.000 habitants al litoral meridional de Pontevedra, dins la comarca del Baixo Miño. La seva història gira entorn del monestir de Santa María, fundat com a abadia el 1132, al segle XII, per Alfons VII, que el 1185 va adoptar la reforma cistercenca i va quedar sotmès a l'abadia de Claraval. Al darrere s'aixeca la serra da Groba, serra que davalla des de l'Alto da Groba, de 662 metres, i on pasturen lliurement grups de cavalls, recollits cada any en la rapa das bestas. La costa, molt rectilínia, es deu a una falla geològica que ha deixat a la vista facetes triangulars com la que s'aprecia darrere el campanar de l'església. Al terme hi ha a més restes de castros i d'una vil·la romana a Viladesuso, anteriors al monestir.
Monument
El monestir de Santa María de Oia s'alça vora el mar, a l'estreta franja de terra plana que deixa el massís da Groba, a la capital del concello. Únic monestir cistercenc de Galícia aixecat mateix a la vora de l'Atlàntic, va tenir una llarga història entre 1137 i 1835: fundat al segle XII, el 1137, per fusió de tres comunitats benedictines, es va incorporar a l'orde del Cister el 1185 i va arribar a ser la comunitat monàstica de més pes socioeconòmic de la diòcesi de Tui, amb el favor de successius reis, des d'Alfons VII fins a Sanç IV. Combina església medieval i façana barroca, i va ser desamortitzat i venut a particulars el 1835. Avui l'antiga església monacal continua en ús com a parròquia, mentre la resta de les construccions conventuals resta en mans privades.
Natura
La serra da Groba és un massís granític litoral d'uns 50 km2 que travessa en direcció nord-sud els concellos de Baiona, Oia i O Rosal, separant el mar de la vall del Minho, i assoleix la seva cota màxima a l'Alto da Groba, amb 662 metres. Acull la major concentració de cavalls de raça gallega en llibertat, que pasturen entre landes de gatosa, brolles i les torberes on creix la rara herba das malladas. Al seu entorn abunden els petròglifs, amb formes reticulades, espirals i laberints, entre ells els d'Auga dos Cebros, a la parròquia d'Oia, que representen embarcacions de probable origen fenici; també es conserven muíños naviculars i nombroses mámoas.
Natura
Sèrie de piscines naturals excavades pel riu a la parròquia de Mougás, encadenades per petites cascades i envoltades de bosc de ribera; són un dels llocs de bany d'aigua dolça més freqüentats del Baixo Miño.
Natura
Costa oberta i rocosa en què la plataforma litoral cau a l'Atlàntic gairebé sense sorrals, amb bolos granítics batuts per l'onatge; hi discorre el Camí Portuguès de la Costa entre castros i gravats rupestres.
Curiositat
Els cavalls que viuen solts als monts del concello formen ramats encapçalats per un mascle i només es reuneixen una vegada l'any per marcar-los i tallar-los les crins; el municipi conserva diversos curros de pedra.
Activitat
El primer diumenge de juny els veïns baixen del mont prop de cinc-cents cavalls fins a un recinte de tres closos de granit per rapar-los i marcar-los a mà; el curro de Mougás repeteix l'escena el diumenge següent.
Activitat
Itinerari senyalitzat de divuit quilòmetres que recorre paral·lel al mar les quatre parròquies costaneres del concello, Mougás, Viladesuso, Pedornes i Santa María, enllaçant castros, petròglifs i miradors sobre l'Atlàntic.
Monument
Església parroquial de Burgueira, al vessant interior d'Oia, una de les sis parròquies del concello; s'aixeca entre els socalcos que escalen el vessant de la serra da Groba cap a l'Atlàntic.
Natura
Cim de 610 metres, la major altitud del concello d'Oia, a l'extrem occidental de la serra da Groba; des d'ella es domina tota la rasa litoral i, en dies clars, les illes Cíes al nord.
Natura
Curs curt i de forta pendent que baixa de la serra da Groba fins a l'Atlàntic travessant el terme d'Oia; juntament amb el Tamuxe drena el vessant marítim d'aquest tram de la costa.
Natura
Poblat castrenc de la parròquia de Mougás en què va aparèixer una ara romana, prova de la pervivència de l'assentament en època imperial; comparteix concello amb els castros de Viladesuso, das Chans i Castelo Fariña.
Activitat
Romeria celebrada cada 20 de gener a l'ermita de Sant Sebastià, al lloc d'O Arrabal; obre el calendari festiu d'Oia en ple hivern, quan el mar bat contra el monestir cistercenc.
Activitat
Romeria marinera celebrada a Oia el dilluns següent a Pentecosta, amb processó fins a la vora de l'Atlàntic; és una de les tres grans cites devocionals del concello juntament amb Sant Sebastià i els sants metges.
Fita
Alfons VII va dotar cap a mitjan segle XII una comunitat monàstica a la costa d'Oia que es va incorporar al Cister el 1185; el cenobi va arribar a controlar bona part del litoral i a defensar-lo amb canons enfront dels corsaris.
Gastronomia
La rubia gallega, raça vacuna autòctona i la més característica de Galícia, de pèl ros amb diferents tonalitats, suposa entorn del vuitanta per cent de la cabana d'Oia, criada als monts comunals de la sierra de la Groba; la seva carn s'empara en la indicació geogràfica protegida Ternera Gallega. S'utilitza per a la producció de carn i en altres temps també com a animal de tir, i encara que abunda sobretot a Lugo i A Coruña, és present a tota Galícia i en altres comunitats i països d'Europa i Sud-amèrica. Amb els segles, els ramaders van anar seleccionant les seves millors qualitats fins que l'aptitud càrnia es va imposar sobre la làctia i la de tir, convertint-la en un autèntic rebost de carn per a la resta d'Espanya des de finals del segle XIX.